MADRID (EFE). Les emoticones i ‘emojis’ s’han alçat amb la distinció de paraula de l’any que concedeix des de fa set anys la Fundació de l’Espanyol Urgent, promoguda per l’Agència Efe i BBVA.
Després de triar escrache al 2013, selfi al 2014, refugiat al 2015, populisme al 2016, aporofobia al 2017 i microplástico al 2018, l’equip de la Fundació ha optat en aquesta ocasió per destacar el paper d’aquests xicotets símbols en la comunicació.
Les emoticones i emojis (i les seues evolucions: bitmojis, memojis, animojis…) formen part ja de la nostra comunicació diària i conquisten dia a dia nous espais més enllà de les converses privades en xats i aplicacions de missatgeria en els quals va començar el seu ús, assenyala la Fundéu BBVA en un comunicat.
El seu innegable impacte en la nostra vida quotidiana, les seues interessants relacions amb la resta dels elements que conformen la comunicació (paraules, frases, signes de puntuació…) i les perspectives que s’obrin de cara al futur han portat a la Fundéu a cedir a les emoticones i als emojis la distinció de paraula de l’any.
L’aparició en els anys noranta de les emoticones —xicotets dibuixos creats amb signes ortogràfics que sovint es llegien inclinant el cap :-)— i la seua evolució ja en el segle XXI cap als emojis (xicotetes figures dibuixades amb valor simbòlic) han suposat un canvi evident en la manera de comunicar-nos.
“No es tracta, per descomptat, que les emoticones i els emojis vengen a robar-nos paraules o a pervertir la nostra llengua, que ha mostrat durant segles la seua capacitat per a adaptar-se als nous temps i a les tecnologies de cada època. Ni que acabem expressant-nos només amb aquesta mena d’elements. Creiem més aviat que constitueixen un element més que contribueix a aconseguir la fi última de les llengües: la comunicació entre les persones”, assenyala el coordinador general de la Fundéu BBVA, Javier Lascuráin.
“En un món marcat per la velocitat, les emoticones aporten agilitat i concisió. I en un entorn en el qual bona part del que escrivim, sobretot en xats i sistemes de missatgeria instantània, és comunicació oral posada per escrit, aquests elements ens permeten afegir matisos gestuals i d’intenció que d’una altra manera es perdrien”, afig.
A més –assenyala la nota– molts d’ells tenen el valor de la universalitat, el de poder ser entesos per persones de molt diferents cultures i llengües. Com va afirmar el president de la Fundéu BBVA, Mario Tascón, durant la seua intervenció enguany en el Congrés de les Acadèmies de la Llengua a Sevilla, “pot ser que els emojis siguen el més pròxim a un llenguatge universal que ha creat mai la humanitat”.
L’elecció de la seua paraula de l’any, que arriba en aquest 2019 a la seua setena edició, és el fruit dels debats dels seus integrants, filòlegs i periodistes, després d’un any de treball amb el llenguatge més relacionat amb l’actualitat informativa.
