És plat típic de Catalunya i el País Valencià, un dels més populars. Als fesols, si són bons, farinosos, sense pell, després de bullits només els cal un raig d’oli per a ser una autèntica delícia i a casa nostra són molt apreciats, simplement així, amb aquella senzillesa que de vegades és tan necessària en la cuina. Catalans i valencians fem un consum extraordinari de fesols i Josep Pla en va parlar en Primera volada:
“En realitat, el català és un devorador de mongetes, que condimenta de moltes maneres i a base d’una matisació palatal d’una gran diversitat. Gairebé tots aquests matisos són acceptables i fins i tot plausibles, perquè són simples i sovint milloren el gust una mica monòton del material: la simplicitat no ha corromput mai el gust, i, encara que aquesta màxima sigui de difícil comprensió, és un fet que les mongetes no han estat sofisticades. Simplement bullides i amanides amb un bon raig d’oli d’oliva de qualitat, és com arribaren a tenir a Barcelona la preponderància que tingueren sempre i que encara avui conserven. El barceloní té paladar per a les mongetes i les vol de pellofa insensible i de pastositat delicada: farina fina.”
El costum, però, és general, no tan sols de Barcelona. En el número del 27 de març de 1908 del setmanari L’Esquella de la Torratxa van publicar la poesia ‘El ti-ru-li-ru’, on també trobem els fesols bullits:
A La Ametlla del Vallés
hi ha una casa de pagés
que, nedant en l’abundancia,
la mestressa n’es molt rancia.
Veusaquí que —anant al cas—
fá anar l’oli molt escás;
tant, que á n’els treballadors
els té manat, ¡sí, senyors!,
que per amanir la vianda
ho fassin demanant tanda;
y, amanint, els fá cantá
ti·ru·li·ru·li·ru·lá,
que l’espay de temps just es
que ha de durá’l raig; no més…
El que allarga’l raig sab bé
que ha begut oli… ¡Al carré!
Veusaquí que a la Masía
un rabadanet hi havía,
més que un pésol aixerit
y de molt gran apetit,
que no podía ajupirse
á sempre haver d’amanirse
las secas, ó lo que fós,
sense doná un vol ó dos
sobre el plat ab el cetrill,
desafiant tot el perill
del cástich de la mestressa,
que armava la mar de fressa
(¡encare’m sembla que’l miru!)
quan ell feya: —Ti·ru·li·ru
ti·ru·li·ru·li·ru·lá.
—¡Aixó, noy, s’ha d’acabá!
(li digué ella al fí enfadada)
aquí tens la senmanada,
perqué’l ti·ru·li·ru tens
massa llarch, per mí… ¿Ho entens?
Y veus aquí que’l marrech,
tot plorant de por ¡ja ho crech!
á casa seva feu cap;
y sa mare (¡ja se sab!)
li preguntá com es just:
—¿Qué ha passat? ¿Algun disgust?
Y respongué ab plor amarch:
—M’ha tret la mestressa, y vinch
perqué’l ti·ru·li·ru tinch
(m’ha dit ella) massa llarch.
Per alguns llocs de la Provença també en fan. S’esmenten en la poesia Li faiòu, del provençal Jan dau Forn:
Pèr lausa li faiòu prendrai pas l’encensié.
Pamens, vole pas leissadire,
I damo qu’an lou ten e l’estrechoun d’un cire,
Qu’es un liéume groussié.
Que nous digon qu’on pòu de deveni poupudo
E roujo coumo un grato-quiéu,
Mai que mespreson pas nòsti faiòu, mourbièu!
Li palo e li menudo!
Nàutri, cregnissèn pas d’agué li gauto en flour
E nous fai rèn d’agué de poupo.
Que vèngue de faiòu, au jus, a l’òli, en soupo!
Ié sauprén faire ounour.
Poudès ié bouta dintre o d’aiet o de cebo,
Acò’s pas pèr nous arresta.
Adusès-n’en, coume que siegon apresta…
E cridarem pas cebo!
(Per lloar els fesols no prendré pas l’encenser. / Amb tot, no vull que puguen dir, / les senyores de rostre eixut com un ciri, / que és un llegum groller. / Que ens diguen que tenen por de tornar-se grassonetes / i vermelles com un gratacul, / però que no menyspreen els nostres fesols, per Déu! / No caldria sinó! / A nosaltres no ens fa por de tenir les galtes florides / i tant ens fa de posar greix. / Volem fesols, amb suc, amb oli, en la sopa! / Els sabrem fer els honors. / Hi podreu ficar a dins alls o cebes, / això no ens farà desistir. Porteu-ne, quan estiguen preparats… / i no cridarem: Prou!).
Fesols bullits
Ingredients (per a 4 racions): 400g de fesols, llorer, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer posarem els fesols (prèviament remullats) en una olla, els cobrirem amb aigua i els deixarem al foc. Ho salarem, hi afegirem una fulla de llorer i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc molt suau, amb l’olla tapada. Al cap d’una hora i mitja, quan els fesols seran cuits (segons la qualitat, el procés pot ser més llarg o més curt), ho traurem del foc, en llançarem l’aigua, els escudellarem i els servirem, acompanyats del setrill perquè cadascú s’hi pose l’oli que vulga.
Variants: hi ha qui els trau a taula amb una mica de brou. A les comarques de l’Ebre hi ha qui hi afegeix una llesca de cansalada o un tros de papada. Per alguns llocs del País Valencià hi afegeixen un parell de patates o una ceba sencera (amb dos talls en creu). Als Serrans hi afegeixen una cabeça d’alls.
Altres denominacions: mongetes bullides (domini del català oriental –tret del Conflent, el Capcir, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès–, Pallars Jussà, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d’Urgell, Baix Cinca, Garrigues, Conca de Barberà, Priorat), monges bullides (Rosselló, Conflent, Capcir), mongets bullits (Rosselló, Alt Empordà), fesoles bullides (Empordà), seques bullides (Conca de Barberà, Barcelonès), favòls bolhits, favòls secs bolhits (Provença), alubias hervidas (comarques valencianes de parla castellana). Fesols bullits és una denominació que es fa servir a la Ribagorça, el Pallars, Andorra, l’Alt Urgell, la Noguera, el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà, el Lluçanès, el Pla de l’Estany, el Solsonès, el Bages, el Vallès Oriental, la Selva, el Maresme, la Segarra, l’Urgell, les Garrigues, el Priorat, el Baix Penedès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Matarranya, el Baix Ebre, el Montsià i el País Valencià.
Dialectalismes:
- Favòls bolhits: ‘faiòl bujit’.
- Favòls secs bolhits: ‘faiòl sec bujit’.
- Fesols bullits: ‘fresols’ bullits (Alta Ribagorça, Matarranya, Ports, Camp de Túria, Costera, Vall d’Albaida, Marina Baixa, Vinalopó Mitjà, Baix Vinalopó), ‘friols’ bullits (Baixa Ribagorça), ‘fasols’ bullits (Alt Urgell, Ripollès), fesols ‘bollits’ (Baix Ebre, Maestrat, Plana, Horta, Safor), ‘fresols bollits’ (Comtat, Alcoià, Alacantí).
- Monges bullides: ‘munges’ bullides.
- Mongetes bullides: ‘mungetes’ bullides (domini del català oriental, Pallars Jussà, Segrià, Baix Cinca), ‘mungetas bullidas’ (Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat).
- Mongets bullits: ‘mungets’ bullits.
- Seques bullides: ‘secas bullidas’ (Barcelonès).
