Temps era temps, quan el Regne dels valencians era regne, un estat, un país de debò, regien els Furs, una compilació de lleis iniciada en el regnat de Jaume I i completada a les Corts de 1645, pròpia per a València i el seu Regne. Els Furs —així en plural— eren constitució i codi legislatiu alhora, donaven entitat estatal al Regne i prescrivien el seu funcionament polític i jurídic, institucional i particular. Aconseguiren resistir els embats de l’imperialisme dels Habsburg, aqueixa dinastia germànica instal·lada a Madrid, que, coses de l’atzar dels temps, s’entronitzà a la Corona confederal de catalans —valencians i illencs inclosos— i aragonesos, però sucumbiren a l’Espanya borbònica que conquerí militarment el Regne dels valencians i, per «dret de conquesta», el país fou annexionat a Castella (Espanya).
