VALÈNCIA. L’estratègia de la dreta per a provocar una situació d’alarma per una presumpta imposició del valencià que estaria posant en perill la supervivència del castellà ha tornat a la palestra. Aquest dilluns ha sigut el mateix president del PP, Pablo Casado, qui en el seu compte de Twitter ha acusat el Consell d'”estar imitant Torra a Catalunya”. “Els socialistes permeten a València que es vigile la llengua amb què parlen els alumnes en l’esplai o en el menjador”, ha assegurat.
Imitando a Torra en Cataluña, los socialistas permiten en Valencia que se vigile la lengua en la que hablan los alumnos en el recreo o en el comedor ???? Rechazamos el adoctrinamiento, apostamos por la libertad y una Ley de lengua que garantice el castellano como lengua vehicular. pic.twitter.com/7TlHhNmOZS
— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) August 26, 2019
El líder popular es basa en un article del diari ABC titulat El Gobierno valenciano “espía” qué idioma hablan los alumnos en el recreo en què s’explica que “disfressat en la figura d’uns assessors lingüístics i una nova ferramenta, un qüestionari per a avaluar com es comuniquen [els alumnes] en 32 situacions diferents fora de les aules”, el Consell “pareix haver-se inspirat, una vegada més, en el full de ruta dels independentistes”.
En el text periodístic no es mostra cap exemple de l’enquesta en qüestió i se citen únicament dues fonts. Una és la portaveu de la Federació Provincial Alacantina d’AMPA Gabriel Miró, Sonia Terrero –qui també admet no haver vist el document–, i l’altra, “un lector d’ABC” anomenat J.M. Lorente que acusa el conseller d’Educació, Vicent Marzà, de ser “el més estalinista de tot el govern” per la seua política lingüística.
Citant aquest material, Casado ha insistit a reivindicar el “rebuig de l’adoctrinament, l’aposta per la llibertat i una llei de llengua que garantisca el castellà com a llengua vehicular”. També Isabel Bonig s’ha sumat a l’atac de Casado, si bé evitant cap referència al presumpte espionatge: “Només el PPCV hem sigut el dic de contenció enfront del nacionalisme i l’adoctrinament que defensen Puig i els seus socis”, ha comentat, també, al seu compte de Twitter.
Enquestes des de fa més de 20 anys
Malgrat el malestar del PP respecte al polèmic qüestionari, el que és cert és que fa més de 20 anys que aquests es passen als centres, també durant l’extensa etapa de govern dels populars. Des de la Conselleria d’Educació aclareixen, no obstant això, que les enquestes per a determinar el context sociolingüístic del centre mai han sigut obligatòries i que cada centre tria com fer-les arribar a les famílies.
En concret, des de l’aprovació de la Llei d’ús del valencià del 1985 són habituals les enquestes d’usos lingüístics i els plans de normalització lingüística, aquests últims, necessàriament aprovats pel Consell escolar. Per a la seua planificació, necessiten “dades sociolingüístiques fiables” sobre l’ús del valencià en diferents espais i sectors que se solen recollir a través d’aquests qüestionaris.
De fet, l’administració facilita en obert un extens recull de dades comparades des del 1985 fins al 2011 sobre l’ús del valencià en diferents territoris, àmbits i rangs d’edat que van dels 3 anys als més de 65. D’altra banda, entre les ferramentes que es posen a l’abast per a centres escolars, en aquest cas de cara al Disseny Particular de Programa de cada centre, es faciliten unes breus i senzilles enquestes dirigides tant a l’alumnat com al professorat per a analitzar “el context sociolingüístic” dels parlants.
D’altra banda, la figura de l’assessor lingüístic que els populars relacionen amb “l’espionatge” als alumnes, és dependent de la Conselleria d’Educació i va ser creada per decret el 2017, la tasca de la qual és “assessorar els centres i proporcionar-los tot el suport tècnic necessari en l’elaboració, aplicació i seguiment dels projectes lingüístics”, a més de “detectar necessitats de materials curriculars i de suport per a l’aplicació dels projectes lingüístics del centre i per a la difusió del Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural”, entre d’altres similars.
Entre els que corresponen a col·legis d’Infantil i Primària i els dels instituts de Secundària, existeixen vora 10 assessors en la demarcació d’Alacant, 10 més en la de València i uns 4 en la de Castelló –alguns d’ells, encara amb la plaça vacant–, que estan a disposició de tots els centres que els pertoquen per proximitat. Hi ha qui presta servei a més de 20 localitats al mateix temps, cosa que complica la presumpta tasca de “controlar que es parle en valencià als xiquets pels corredors”, tal com assegura l’article de l’ABC.
Casado insisteix a prioritzar el castellà
L’anècdota de l’espionatge imaginat ha tingut un seguiment limitat entre la cúpula del PP valencià. Tot i que no ha transcendit més enllà del mencionat article, han sigut diversos dirigents els qui han repiulat les idees de Casado a la xarxa social. Entre ells, la de la portaveu d’Educació del partit i exdirectora general d’Educació –sota el mandat de la qual també es passaven aquestes enquestes sobre l’ús del valencià–.
No obstant això, Casado no ha deixat passar l’oportunitat per a reivindicar “una llei de llengua que garantisca el castellà com a llengua vehicular”, en línia amb les seues anteriors declaracions sobre polítiques que arraconarien l’estatus legal del valencià enfront del castellà. Entre aquestes, la de convertir-lo en un “mèrit” però mai en un requisit en la funció pública.
La resposta tant del PSPV com de Compromís no s’ha fet esperar. Mentre que el síndic socialista, Manolo Mata, ha criticat que per a Casado “tot el que no siga una sola llengua és un embroll” i l’ha instat a “deixar en pau el sistema educatiu valencià”, Fran Ferri ha assegurat que és deu a “un odi visceral” dels populars per l’escola pública i que el que és important és que els alumnes “dominaran tres llengües” quan acaben els seus estudis.
