Al carrer paral·lel a la Royal Mile, epicentre del Festival d’Edimburg, es troba la seu central de l’SNP (Scottish National Party), a les 12:15 ens rep Erik Geddes, cap de premsa del partit, amb una expressió de sorpresa, esperava una telefonada prèvia o que ens assignaren una hora i un dia com a qualsevol mitjà de comunicació, remarca que no hem seguit el procediment habitual i puntualitza: “ací fotos no”.
Tenim una breu conversa, prenem un te i ens explica com va la campanya. Ens deixa ben clar que ara mateix no els interessa cap comparació o repercussió que el procés escocès puga tenir fora del Regne Unit, no els afavoreix en res i només, emfatitza, només estan implicats en un acte de democràcia en Escòcia que consisteix en preguntar a la gent què vol i perquè el futur d’Escòcia estiga en les mans del poble escocès, la resta, diu, és propaganda.
Ens explica que hauríem de parlar amb YesScotland, la plataforma que aglutina tots els col·lectius i partits i coordina la campanya a favor del sí a la independència. 5 dies després, estem a Glasgow al 135 de Hope Street, a les oficines centrals de YesScotland per tal d’entrevistar el seu portaveu Angus Millar.
– Ens podries fer una explicació sobre què és YesScotland? Quin tipus d’organització sou?
Coordinem la campanya oficial per al Referèndum del 18 de setembre, només queden cinc setmanes, fem campanya perquè la gent vote sí.
Som un moviment molt ampli, som una coalició amplíssima, tenim el Partit Nacional Escocés (SNP), són el partit del govern, el Partit Ecologista Escocès, el Partit Socialista, gent que no és de cap partit. Som molt més que aquesta oficina o aquesta campanya, tenim grups independents com Dones per la Independència, tenim un gran nombre de grups que estan relacionats en diferents sectors de la societat…
– És un moviment molt divers…
Sí, som un grup molt divers. Tenim un activisme increïble dirigit a actuar localment i s’organitzen autònomament (barris, pobles, illes…) som una plataforma d’associacions que arriben a tots els sectors de la societat.
– La informació oficial que arriba, sobretot fora del Regne Unit, és que la campanya està essent molt neta per ambdues parts. Podries confirmar-ho?
Diria que la política pot ser bastant desagradable, però si comparem amb altres situacions d’arreu del món, o fins i tot altres situacions històriques ací a Escòcia, està essent, en general, un debat molt civilitzat. Hi ha moments desagradables, hi ha alguns temes… però en general està essent civilitzat.
La campanya del NO ha sigut particularment negativa, venent la por, han preferit personalitzar la campanya en la figura del Primer Ministre Àlex Salmond, atacant la seua persona, han estat espantant la gent sobre la viabilitat econòmica d’una Escòcia independent i contant històries…
– Només utilitzant l’argument de la por?
Sí! tots els escenaris de fatalitats però a part això tot molt civilitzat
– Bé, per tant… quins són els principals motius per a votar SÍ?
Hi ha un bon nombre de motius.
Primer que res l’argument democràtic, Escòcia és, de moment, part del Regne Unit, tenim el Parlament Escocès i Escòcia té una identitat política, diria jo, el que estem veient és que com a part del Regne Unit, part del sistema polític de Westminster, Escòcia està enormement sobrepassada pel nombre de diputats quan s’han de prendre decisions, el que vol la gent d’Escòcia, el que volen els diputats escocesos pot ser fàcilment rebutjat per la resta de diputats del Regne Unit.
A més hi ha unes divergències polítiques. Escòcia tendeix a ser laborista, nacionalista i d’esquerres mentre que el sud d’Anglaterra, on estan la majoria dels vots, tendeixen a ser centre-dreta i amb aquesta divergència política, la meitat del temps acabem amb un govern de dretes que no hem votat i això no és democràtic. Per exemple, jo no he votat els nacionalistes del SNP i tenim un govern nacionalista, i està bé, perquè la meitat dels escocesos els han votat. Com a país hauríem de tenir el govern que votem.
En segon lloc, Escòcia és un país increïblement ric, som un dels països més rics del món, ‘Financial Times’ ens posa entre els 20 països més rics si dividim els recursos per càpita. Som més rics que el Regne Unit, que França, que Japó… tenim una varietat enorme d’indústries, una fortalesa econòmica, reserves de petroli, indústria de manufactura, la indústria d’exportació de whisky, tenim la quarta part de les energies renovables d’Europa -l’energia eòlica i marítima- tenim un munt de coses, el talent de la gent i pensem que podem tenir molt d’èxit essent independents però, per a nosaltres és molt important remarcar que encara que som rics, molta gent no ho nota, no ho sent així. Si li dius a una persona que som dels països més rics del món et miraria i et diria: “de veres?” Perquè la gent no ho veu en la seua vida, la pobresa està augmentant en moltes parts d’Escòcia, hi ha una desigualtat brutal, el Regne Unit és un dels països amb més desigualtat del món. La gent pobra encara està essent més pobra, per tant el que necessitem és el control total dels nostres recursos i riqueses i decidir com les utilitzem. Hauríem d’invertir en serveis socials, en crear llocs de treball millors, millorar l’economia de la nostra societat…
Per tant, tenim els dos arguments: el democràtic i l’econòmic.
– Quina majoria seria suficient per tal de legitimar la creació d’un nou país? vull dir: quants són suficients?
Les dues parts hem acordat que és el 50% més un, esperem traure més que això i ens trobaríem més còmodes amb molt més però així està acordat.
– Per tant ja està establert.
Clar!
– Posem-nos en la pitjor situació: dia 19 de setembre, el NO ha guanyat, quin és el futur que li espera a Escòcia? Teniu un pla B? Heu repetit algunes vegades que això és una oportunitat que passa a la vida…
Estem centrats en aquesta campanya i en el 18 de setembre i és pel que apostem, més enllà, la política escocesa està determinada per molts factors diferents i ja veurem com evolucionen les coses.
Sí, hem dit que és una oportunitat en la vida, o en la d’una generació, és la nostra oportunitat d’esdevenir un país independent i hauríem d’agafar-la.
S’ha parlat si podria haver un altre referèndum en el futur, si el clima polític ho permetera, però això ja seria una altra generació, més de 15 anys per exemple, però això no ho podem pensar ara.
Les conseqüències d’un NO per a Escòcia, la campanya del NO (s’anomenen Better Together, Millor Junts) prometen donar més poders i competències a Escòcia, més autonomia.
Estan prometent coses magres i poders limitats, que essencialment són la recaptació de part dels impostos, sí, i m’agrada la idea que Escòcia tinga més competències però això no és ni de lluny el que necessitem per a crear llocs de treball, ni de lluny per a tenir un país més ric i més just, ni per a renovar el nostre sistema energètic. Estan oferint-nos suborns. Només la independència completa ens dóna el que necessitem ara mateix.
Discrepe amb això, el que hem vist del president espanyol és que no vetaran l’entrada d’Escòcia en la UE. Ho hauríem de negociar amb la resta de països d’Europa, però crec que el sentit comú i l’escenari més probable és formar part com a membre independent després d’un procés de transició.
És de l’interès de tots els que formem part, és de l’interès de la UE que hi siguem. Les energies renovables que té Escòcia, amb una quarta part dels recursos d’energies renovables, el 60% de recursos petrolífers europeus, una cinquena part de les captures pesqueres de tot Europa i hi ha moltíssima gent que ve ací a estudiar, a treballar… si la UE o Espanya, per exemple, que té uns fortíssims interessos de la indústria pesquera en aigües escoceses ens diuen: “haureu d’anar-se’n i tornar dos anys després”, això deixaria molta incertesa en els treballadors, en les empreses que operen ací, això no li interessa a ningú, al contrari, que estem dins d’Europa interessa a tothom i per això pensem que és el que passarà.
Angus Millar
– Això ens porta al següent escenari: sou conscients de la repercussió, l’impacte i les conseqüències que la independència d’Escòcia pot tenir en algunes regions europees? Sou conscients que teniu molts ulls expectants mirant-vos?
Com ja t’hauran dit, no podem comentar sobre cap cas perquè Escòcia és un cas particular. Tots els debats sobre autodeterminació s’han de fer per la mateixa gent a qui afecta.
Nosaltres estem debatent perquè volem fer d’Escòcia un lloc millor per viure, i els altres llocs d’Europa on s’està plantejant haurien de debatre-ho amb les seues peculiaritats i com els afectaria i no tenim una posició oficial sobre això.
Pensem que és molt positiu que els ulls del món estiguen pendents del procés, i extremadament positiu que tot el procés estiga sent pacífic, sense cap mena de violència, mentre que en altres països no és el cas.
– Algunes coses són difícils d’entendre fora del Regne Unit, per exemple: voleu un país més just i democràtic que el que teniu ara, per tant, per què preteneu mantenir la Reina com a cap de l’Estat, si la monarquia no és una institució, diguem-ne, molt democràtica?
La monarquia té seguidors i detractors a les dues bandes del debat, hi ha gent del NO que està en contra de la monarquia i gent del SÍ que volen que Escòcia siga una república.
El Govern Escocès vol mantenir la corona com a cap de l’Estat com ara Canadà o Austràlia, aquesta és la seua intenció. Quan parlem d’igualtat o justícia en la futura Escòcia, volem polítiques que marquen la diferència en la seua vida diària i que la gent tinga l’opinió que vulga sobre la monarquia, ens preocupa com millorar la vida quotidiana de la gent.
– La segona cosa difícil d’entendre i la que s’ha convertit en el punt més dèbil de la vostra campanya és la moneda, que per a la gent és un tema cabdal. Per què voleu mantenir la lliura esterlina? Londres ja ha dit que no permetrà que es quedeu dins la lliura. Heu barallat altres opcions?
Mira, en el Govern Escocès arribaren a la decisió de la moneda després de crear una comissió de treball, d’experts, amb dos Premis Nobel d’Economia i pensar quina seria la millor opció per a una Escòcia independent i ens donaren una sèrie d’opcions, totes viables: mantenir la lliura com a moneda amb unió amb el Regne Unit, mantenir la lliura sense el permís del Regne Unit, engegar una nova moneda escocesa, entrar en l’euro… amb excepció de l’euro, sobre el que no hi ha voluntat política i exigiria un procés molt complexe, totes les opcions tenen pros i contres. Però la millor opció per a Escòcia i per a la resta del Regne Unit seria mantenir tots junts la lliura.
La posició del NO sobre la moneda és la típica d’espantar i vendre por, espantar la gent i fer la independència tan complicada com siga possible. El diari ‘The Guardian’ ha destapat tota l’estratègia del NO, que consisteix en dir no a la lliura però ells mateixos han assegurat en privat que clar que la mantindríem, després del SÍ, començaríem a negociar i això és el que passarà. És una campanya clara la del NO i del Regne Unit, dir no a tot. Després d’una victòria del SÍ, tothom s’hauria de seure i parlar amb sentit comú i treballar tots junts per l’interès de tots.
– Parlem d’una altra situació que s’ha produït durant la campanya. L’organització dels Jocs de la Commonwealth Glasgow 2014 ha sigut un èxit rotund, premsa i participants han reconegut que han sigut els millors de la història. Heu utilitzat aquest èxit per a guanyar vots o augmentar la popularitat?
No, no ho hem fet. Hem deixat ben clar que volíem mantenir la política fora dels esports.
– Ho ha semblat…
Doncs no ha sigut la nostra intenció.
Per a la gent que viu a Glasgow ha sigut meravellós, una gran experiència, veure els atletes, els esportistes, veure una ciutat tan dinàmica, tan viva. Un orgull.
– El Papa diu no, Obama diu no, la Unió Europea diu no, Mick Jagger diu no, Stephen Hawking diu no, David Bowie diu no… company, algú diu que sí? Tots els noms importants estan a l’altra banda!
(Riu per primera vegada) Discrepe, el Papa, el que realment va dir, és que la divisió s’hauria de tractar amb molta cura. Però també hi ha molta gent coneguda al nostre costat!
– Irvine Welsh i Sean Connery.
Exacte! Tenim gent molt coneguda donant-nos suport i és molt important el fet que cap d’aquests que has nomenat viu a Escòcia i cap d’ells és escocès.
Açò, en definitiva, és un debat de la gent que hi viu, del nostre futur com a país i de quina mena de país volem per a nosaltres. És comprensible que Obama, que és company de David Cameron com a líder mundial, tinguen opinions similars.
– Penseu que aquestes declaracions de celebritats us poden beneficiar?
És possible! No anirem a la cabina de votació el dia 18 pensant en l’opinió de Mick Jagger, molta gent pensa: per què m’hauria d’importar l’opinió d’un presentador de televisió? En definitiva, és la gent que té el dret a votar la que importa i el que ells pensen, i la gent estarà molt més influenciada pel que diguen els amics, la família, el veïnat que pel que opine algú que han vist a la tele. Això és molt més important per a nosaltres.
– Per finalitzar, una cosa que ens ha cridat molt l’atenció: la visibilitat de la campanya del SÍ en els carrers, hem vist gent amb samarretes, amb xapes, adhesius, cartells als cotxes, venent samarretes als turistes… però no hem vist ningú del l’altra opció pel carrer, i tanmateix són majoria, per què passa això? El NO està menys de moda? No n’estan orgullosos?
Estem d’acord amb això, n’hem vist centenars i centenars i centenars, només en les últimes dues setmanes i com més ens acostem al referèndum, els cartells a les finestres de les cases es tornen més visibles. I tan sols he vist un cartell del NO.
Crec que el que passa és que nosaltres tenim la intenció de canviar Escòcia, de ser independents, estem plens d’aquestes idees, d’esperança, d’il·lusió, creiem tant en les possibilitats si agafem aquesta oportunitat que ens posen a les nostres mans el dia 18. Tenim un entusiasme enorme. Mentre que els del NO tendeixen a ser més apàtics, no tan entusiasmats amb el referèndum, ni amb el que passe, i crec que és un poc decebedor, crec que siga quin siga el resultat, ha sigut un procés molt positiu, parlant, debatent sobre què volem ser. Per tant, no crec que ells tinguen ni de lluny el mateix entusiasme.
Acabem la conversa parlant de com d’estrany resulta hui en dia que un govern pregunte a la gent què vol i la lliçó de civisme i democràcia que estan donant, em confirma que si perden serà una llàstima, que hi haurà molta decepció però que en el fons tots estan molt contents amb la il·lusió que ha despertat el procés en molta gent desinteressada en la política, tot plegat és admirable.
