L’escriptor d’Alginet, Josep Lozano, és l’iniciador de la Festa Estellés. L’autor de Crim de Germania (Bromera, premi Andròmina, 1979) o Ribera (Bromera, Premi Ciutat d’Alzira, 1990), Ofidi (Edicions 62, Premi Prudenci Bertrana), El Mut de la Campana (Bromera, 2003) o de llibres de narrativa com Històries marginals (Ed. 3i4, 1982) i de poemaris com Poemes Home-Terra (L’Eixam, 1971), configuren l’obra d’un home reflexiu que un dia volgué emprendre l’àrdua feina de “cohesionar” la gent i fer-la participar en una acte cultural i festiu. Lozano no defuig de recordar la seua París per a parlar de la seua terra i de com aquesta, encara a hores d’ara, s’hi mostra anormal davant un fet tan humà com fer un acte festiu. Per aquesta raó, el futur de la Festa podria tindre dificultats que només els valencians hem de ser capaços de resoldre, exigint-nos la perseverança adient.
-Com naix la idea de fer una Festa Estellés amb un sopar?
Al voltant de l’any 2008-2009 estava preocupat per com crear una festa que cohesionara la gent de la nostra cultura comuna, els de parla catalana, els qui parlem la mateixa llengua. Pensí que calia buscar algun element que ens cohesionara, que ens unira. Fins que un dia vaig veure d’una festa que feien a Escòcia, la Burns supper, en escocès Burns nicht, dedicada a Robert Burns, un poeta del segle XVIII, nascut el 25 de gener de 1754, molt popular i venerat, segurament el més important en llengua escocesa. Els escocesos celebren el seu naixement cada any, a Irlanda del Nord també, encara que no sé per què, i també se celebra en aquells llocs d’arreu del món on viuen escocesos. Per tant, això era una festa, un esdeveniment identitari, cultural i cohesionador i busquí un poeta, entre els nostres, que poguera exercir aqueixa funció. Al País Valencià hi ha dos grandíssims poetes: Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés. Ausiàs March, per la distància, el lèxic i l’època quedava un poc distant del nostre present. Per tant, l’elecció era ben clara: el poeta havia de ser Vicent Andrés Estellés, pel seu llenguatge, per la seua temàtica, i la seua proximitat en el temps.
Per altra banda, organitze també una Trobada d’Escriptors de la Ribera. El 2017, serà a Alginet la 13a edició. A la de Castelló de la Ribera, el 2010, ho vaig proposar als escriptors i escriptores que hi assistien i els va semblar bé la idea. Aleshores, vaig buscar tres pobles on començar la Festa Estellés, que van ser Alginet, Benimodo i Manuel. En acabant, vaig escriure una carta de convit, publicada a Infomigjorn, explicant tot açò i animant els pobles a fer-la.
-Has explicat que buscaves un element cohesionador entre els territoris de parla catalana. Per què no Fuster en compte d’Estellés?
No discutiré la qualitat poètica de Joan Fuster, però, evidentment, per la seua difusió, per la seua temàtica i per la seua accessibilitat vaig elegir Estellés. La qualitat poètica de Joan Fuster és més que evident, però l’escriptor de Sueca destaca, sobretot, com a assagista.
Josep Lozano. Foto: laveupv.
-Potser també s’haurien trobat més reticències per expandir la Festa?
No, això no ho vaig pensar. No vaig pensar mai que fóra Fuster.
-Amb dades de 2015 es comptabilitzen fins a 72 Festes Estellés.
Sí, a finals del 2015 vaig enviar una carta on informava dels actes celebrats: 70. Però, després m’escrigueren perquè n’afegira dos més, el celebrat a Real (Vall dels Alcalans) i el de la Font d’en Carròs.
-Quina és la Festa Estellés que més lluny s’ha celebrat?
L’any passat es va celebrar a Santiago de Xile i a Brussel·les i, l’any anterior, el 2014, a Bolívia i a Irlanda. Enguany, s’ha celebrat també a Brussel·les. Ara per ara, ja tinc registrats 20 llocs on s’han fet o es farà la Festa Estellés el 2016. Entre els llocs més singulars, destaquen la que tingué lloc a la Torrassa del Palau dels Borja a Canals, la que s’ha fet al Parc Natural del Montseny, a Sant Esteve de Palautordera, i la que se celebrarà al Molí Vell de Benifaió el dia 24 de setembre.
-Cal seguir reivindicat Estellés a hores d’ara?
No cal reivindicar-lo. Estellés és un gran poeta i punt. Indiscutible. Quant més el llegeixes o aprofundeixes en la seua obra més t’adones de la gran qualitat i diversitat dels seus versos.
-Pensant en un gruix de societat més ample, més enllà dels nuclis o cercles cultes, d’intel·lectuals o de convençuts, davant un país amb 6 milions de persones, cal reivindicar-lo perquè siga reconegut més amplament?
Cal tindre en compte que vivim en una societat anormal i que, per a fer moltes coses, has de comptar amb una gran quantitat de voluntarisme. Res no està resolt encara. Estellés és un element important més de la nostra cultura. Jo no reivindique res més. Les festes estellesianes són, a més a més, un element cohesionador de la gent i difusor de l’obra d’Estellés i d’altres poetes també. Des de fa uns quants anys, es dedica una part a altres poetes de qualsevol època i de la nostra cultura si pot ser. També es tradueixen poemes del nostre poeta, encara que no només al castellà. Quan es va fer el 2014 la Festa Estellés a La Paz (Bolívia), un arquitecte de Catadau que es trobava allí, va llegir Els amants en quítxua, que havia estat traduït per una amiga seua, i aquesta va llegir el text en la nostra llengua.
Vídeo: Canal Vicent Climent.
Estem a un país que no és normal i que té els mitjans de comunicació que té, com ara que no té ni televisió, ni ràdio en la nostra llengua. Comptem amb mitjans de comunicació com La Veu del País Valencià i publicacions locals. Ens falten vies de difusió per a la nostra cultura i, per tant, de l’obra de l’Estellés com ho han estat l’escola, la premsa, la televisió o els cantautors, en els casos de Machado o de Lorca; dos gran poetes. Tanmateix, hi ha casos en què es dona massa color al drap. Segurament, i des de la meua apreciació personal, sí que es qüestionable Bécquer, poeta que la cultura espanyola que s’ha mitificat com a excel·lent, bohemi i rebel; quan era un protegit de González Bravo, fundador la Guàrdia Civil. Respecte d’Estellés, sí que hi ha un cert reconeixement. Però primer caldria una premsa normal, una televisió normal i una escola normal, que el difongueren i que en parlaren. El problema és que la nostra cultura no compta amb els mitjans adients i, a més, se la menysté, se la insulta i se la margina. Com aquella diputada de les Corts Valencianes, per a mi indigna de representar-nos, que la va adjectivar com a “aldeana” .
Per altra banda, l’escola en valencià funciona des de fa 20. Ara sí que hi ha gent de quinze-vint anys que llegeix i recita Estellés. Això abans era impensable i no perquè fóra desconegut, sinó perquè ni tan sols hi havia la més mínima difusió. Tal com està la situació, l’Estellés no pot tindre tanta incidència. A més, per exemple, Serrat difon Machado per la televisió, per la ràdio… Durant la meua estada a París, (Lozano es llicencià a la Universitat de París VIII) vaig estar en un concert de Raimon i altre del Llach a l’Olympia. L’endemà vaig parlar amb un estudiant brasiler, amb una sòlida cultura musical, que havia assistit als dos concerts i en parlava entusiasmat.
-Aleshores caldria alguna acció institucional al costat de les Festes Estellés?
Crec que no, perquè el que jo volia, i vull, es establir una tradició festiva, cohesionadora, cultural, identitària i també popular. En determinades festes es tracta dir de fer un manifest contra el PP i tal, i vaig dir que no. Estellés ha de ser de tots i, més aviat o més tard, ho serà. Ací s’ha d’ampliar la base popular del coneixement del poeta, que la gent s’identifique amb el que diuen els seus versos; això és el més important. El millor és que la Festa tinga un ampli suport de base popular que assegure la seua continuïtat.
-Percentualment, la majoria de les Festes Estellés les organitzen formacions polítiques. Per tant, corre el perill de polititzar-se?
Més enllà de les connotacions culturals i característiques de la Festa Estellés, mai ho he vist una marcada politització. Generalment les organitzen gent d’esquerra o pròxima a l’esquerra, PSOE, Compromís i independents. Però també hi ha algun poble on mana el PP on s’ha celebrat la Festa Estellés molt dignament. Estellés és de tots i així caldria assumir-lo.
-Les notes de premsa que fan arribar als mitjans porten per titular: Compromís per ‘x’ organitza la Festa Estellés.
A Alginet, l’organitza Compromís, però sempre s’ha intentat evitar un marcada politització per tal que la gent vinguera. Això és l’important perquè hi assistisca qui vulga.
L’artista i escriptor Sebastià Carratalà recitant en la Festa Estellés de Castelló de la Ribera de 2011. Foto: acicastelló.
–Fins on creus que poden arribar les Festes, s’arribara a les 100 prompte?
No ho sé. En els últims anys és cert que hi ha hagut un creixement indubtable. Però hem de pensar que un dels defectes de la societat valenciana, ho torne a dir, és la falta de perseverança en la defensa del seus interessos i de la seua cultura. La festa pot ser un esdeveniment estable, la continuïtat de la qual ha de consolidar-se al llarg del temps. Voldria i desitge que passe com en el cas dels escocesos, que on estan fan una festa Burns; que nosaltres, on estiguérem, férem la Festa Estellés.
-L’AVL i el Consell Valencià de Cultura, a través dels comunicats o informes que tant els agrada elaborar no haurien de fer alguna cosa per les Festes Estellés?
– Hi ha algunes institucions l’existència de les quals és molt qüestionable. Què és el que fa el Consell Valencià de Cultura, tret de les seues publicacions? I el Consell Jurídic?, per citar-ne només algunes. Quina incidència social tenen? Es creen institucions que són quasi invisibles, d’una operativitat dubtosa… Pel que fa a l’AVL i Estellés, l’any 2004, en el 80é aniversari del seu naixement del nostre poeta, va fer un sèrie de conferències i exposicions… Però això no es prou, ens cal una ràdio, una televisió, uns mitjans de comunicació, una escola en la nostra llengua o, simplement, uns polítics que es creguen la nostra cultura.
-La majoria de festes tenen lloc al País Valencià, però, com has apuntat la idea era triar un personatge que fóra cohesionador. Aleshores, com és que no se’n fan més a altres territoris de parla catalana?
Segurament perquè estem molt desconnectats. Si hi hagueren unes vies de comunicació cultural fluïdes… De tota manera, tots els anys es fa una Festa Estellés a l’Espai País Valencià de Barcelona. Un altre any es van fer a Vic, a Arenys de Mar i, a Tarragona, es va fer un itinerari Estellés. A més, a diferents pobles de les comarques veïnes es fan festes. Cada any se’n fan quatre o cinc a Catalunya. Perquè la finalitat, l’objectiu, és instituir una festa, un tradició que se celebre també al Principat i a les Illes.
-Pot ser també perquè els catalans tenen molts i bons poetes des de finals del XX o morts a principis del XXI?
Sí, potser és això, no ho sé. Hi ha certes reticències perquè, possiblement, al capdavall, pequem de localistes. Però, Estellés és un gran poeta, sense cap dubte, i l’haurien de considerar com a seu.
-Supose que amb els anys que ens queden de govern de progrés, la xifra de 100 festes Estellés es podrà aconseguir.
Espere que sí. Pot ser que el fet de comptar al País València amb un ‘Govern de Progrés’ faça rellentir el compromís de la gent… En els últims sis anys, hi hagut un augment progressiu. De 30 festes Estellés el 2010 s’ha passat a 72 el 2015, que és l’any que més se n’han fet.
-D’ací a cent anys a quin poeta actual caldrà dedicar-li una festa?
Robert Burns va morir el 1796, i a finals del segle XVIII ja es feia la festa i enguany encara es fa. Ells mengen una mena de botifarró amb carn de cérvol o xai, beuen whisky, ballen, canten, reciten… Les Burns nicht o Burns supper són un pretext per a fer un acte festiu amb gent que té els mateixos interessos o comparteixen una cultura. Això és el que s’intenta fer: parlar, homenatjar el poeta, en el nostre cas Estellés; però també fer una festa i les festes sempre tenen un gran atractiu per a la gent, un atractiu que cal aprofitar.
