Diari La Veu del País Valencià
ʺEls valencians no es mereixen tindre un president en les Corts com Cotinoʺ
En el ʹcuarto oscuroʹ, com ho defineix Mònica Oltra, La Veu del País Valencià es disposa a fer-li una entrevista a la portaveu adjunta del grup parlamentari Compromís. ʺMireu este edifici (el dels grups parlamentaris) ha costat molts diners, però no és massa funcionalʺ, diu. Ella mateixa es fica més llum, li furta els ʹflexosʹ als companys, i comença la xerrada amb la política millor valorada del País Valencià.

Xavier Pérez / València

-Recentment ha eixit la seua absolució en la sentència pels incidents del Cabanyal, com ho valora?

-Se’ns ha absolt a Faustino Villodra i a mí, però encara han condemnat a altres dos companys, tot i que al judici es demostrà que va haver-hi una errada d’identificació. Per tant no està justificada la condemna i a nosaltres se’ns ha quedat un sentiment agredolç. En qualsevol cas, la resolució demostra que qui va quedar deslegitimada fou Rita Barberá quan va ficar les excavadores al barri, perquè el fet que nosaltres tractarem d’evitar eixos enderrocaments era obvi, ja que els tribunals ens havien donat la raó. Per tant, això juntament amb les sentències del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional han ratificat l’ordre del Ministeri de Cultura de l’espoli al Cabanyal i evidencien que la il·legalitat d’aquell dia va ser sols per part de l’Ajuntament de València.

-Quina és la vostra proposta per al barri del Cabanyal?

-Compromís va ser l’únic grup parlamentari que va fer una esmena a la totalitat de la proposta del PP. En la nostra proposta preteníem, que dels diners que suposadament l’Ajuntament havia d’invertir en expropiacions per dur endavant la prolongació de Blasco Ibáñez, diners que el Consistori sí ha gastat, utilitzar-los per a invertir en la restauració de tota la façana marítima, com també en crear i gestionar centres de dia, finançar un pla de rehabilitació social (problemes de drogodependència, delinqüència…) i arquitectònic, escoles… En eixos diners s’haguera pogut rehabilitar un barri sencer. La proposta era molt bonica, tenia un sentit de cara a totes aquelles persones que estan treballant des dels col·lectius veïnals i que no volen la destrucció.

-Parlant de vosté. Qui és Mònica Oltra?

-Uf (sospira). Això no és fàcil. Jo sóc una persona molt més normal del que la gent puga percebre des dels mitjans de comunicació. Jo sóc advocada, mare, apassionada, m’agrada la política des que era molt xiqueta, sóc d’esquerres, em revolte contra la injustícia i sóc amiga dels meus amics. També m’agrada fer vida normal, estar al costat dels qui estime. Vaja, com qualsevol altra persona però amb una faceta pública.

-Vosté s’ha convertit en un ʹfenomen mediàticʹ i la política millor valorada. Com ho veu?

-De política, ʹfenomen mediàticʹ, amb permís dels futbolistes…

-Li conte una anècdota, a la classe de la meua neboda, que té 12 anys, vostè té un club de fans… què li sembla?

-(Fica cara de satisfeta) Ah sí! Això em sorprén molt. La veritat és que ja m’he topat en molts xiquets i xiquetes que han vist els vídeos. Adolescents de 12, 13 o 14 anys que vénen als actes acompanyats pels pares. Em sorprén el fet de què no són els fills que van amb els pares, sinó que els pares acompanyen als fills, perquè els diuen que volen escoltar el que diu Mònica Oltra. És un gest de molta tendresa (s’emociona), ai, em sorprèn, no pare de dir-ho. Tot plegat em dona molta esperança, de veure com esta generació, que encara no són ni joves, esdevé molt prometedora i potser siguen ells els que ens traguen de la misèria. Estos xiquets que estan visquent i patint la crisi, bo l’estafa, són els que tenen uns valors molt importants per construir una societat més justa i solidària. I continue amb el mateix, em segueix sorprenent i comença a donar-me

vertigen l’exposició pública.

-I que siga la política millor valorada?

-Això també em dóna vertigen perquè ara les expectatives són molt altes. Si una persona està molt ben valorada, la gent després n’espera molt. Aleshores hi ha massa tendència a la responsabilitat i em preocupa el fet de no estar a l’alçada de les expectatives.

-Va estar a La Sexta en un programa de televisió on es parlà de la tragèdia del Madrid Arena. Hi ha gent, que a les xarxes socials va criticar la seua intervenció. Què ens pot dir d’això?

-No he vist els comentaris, no sé si era què no els va agradar el que vaig dir o què es parlara sobre el tema. Jo pense que fou la segona cosa. Això va ser l’1 de novembre, la primera vegada que vaig anar a La Sexta. Però passà esta desgràcia i l’actualitat mana. Jo vaig incidir en les responsabilitats polítiques de l’Ajuntament de Madrid, del Sr. Villanueva- que va dir que estava tot correcte- i jo vaig dir que es va precipitar. Ara dos mesos després eixe senyor ha dimitit, l’han fet dimitir per irregularitats. Al final tot açò de les gestions privades, sense control pels ens públics, ens pot portar a estes situacions. Això passa quan els poders públics no controlen a l’empresa privada, que estan per guanyar diners en poc d’esforç. I un altre tema és que en este país no es fan simulacres. Per exemple, en este edifici mai s’ha fet un simulacre….

-Parlem de Compromís. Compromís ha generat una gran il·lusió entre la gent jove i de mitjana edat, ara es convertirà en un partit amb els seus òrgans, ʹaparatʹ etc. Pot desvirtuar-se esta il·lusió?

-Espere que no (repeteix dos vegades). La idea i les estructures que estem proposant de fer són flexibles perquè no es convertisquen en una gran superestructura. D’alguna manera s’ha de funcionar, cal veure amb qui pots comptar, fer interventors per a les eleccions, que ens ajuden econòmicament…., i a Compromís ens han retallat més que a cap partit. Necessitem gent que treballe, no només com a voluntari, necessitem una estructura. Organitzar-nos és fonamental, però no volem convertir-nos en el que són els altres, això és molt avorrit.

-Quines relacions té amb EUPV?

-Amb l’estructura d’EU no tinc relació, però amb els diputats/es que hi són a les Corts, em duc molt bé. Pensa que coincidim amb el 98% de les votacions, a banda són companys que conec des de fa molts anys.

-Li dóna por un futur tripartit al País Valencià?

-A mi no m’agrada parlar del tripartit perquè al final, jo no sé què és això del tripartit. Al País Valencià és més difícil que es done la situació com la de Catalunya, en el sentit pejoratiu de la paraula. No pense massa en com es podria formar una possible majoria progressista. M’interessa més el camí de com aconseguir tindre una majoria social perquè les nostres idees es facen realitat. Jo no estaria per governar la misèria, si és això el que significa el tripartit. O canvien les coses de forma profunda o no farem res, per això Compromís no està disposat a gestionar la misèria. Cal abordar el deute il·legítim amb valentia, sense això no es pot fer res.

-Per què som els campions en corrupció i la ʹconya i burlaʹ de tot Europa?

-Perquè hem sigut els campions en l’abús de poder d’un PP que va confondre la majoria absoluta amb el ʹpoder absolutʹ.

-I això com s’explica?

-El PP ha incomplit la Constitució cinc vegades per a ʹPerpetuar-se en el Poderʹ (PP). L’objectiu del Partit Popular no ha sigut canviar les coses sinó guanyar eleccions. Per exemple, en compte d’afavorir als dependents afavoreix a Bernie Eclestone o a Santiago Calatrava, és a dir, als multimilionaris, i sols per a guanyar eleccions, una rere l’altra. Tot està de l’inrevés, existeix una perversió del poder. Per altra banda, el PP no deixa que l’oposició faça control i contínuament ens nega l’accés a la documentació. Al final la corrupció és un símptoma, és com un esternut, però la malaltia és la causa, i la causa de la corrupció és la falta de democràcia.

-Per a vosté quin és el polític valencià més indigne?

-Uf (torna a sospirar) Em costa, em costa qualificar a una persona d’indigna… Jo diria que Cotino, però no el qualifique d’indigne malgrat el contenciós que vaig tindre amb ell i el vaig perdonar. Crec que els valencians no es mereixen tindre un president de les Corts com Cotino. Este polític ha devaluat esta institució a uns nivells impressionants, i és en esta institució on resideix la sobirania del poble. Li podria dir altres polítics corruptes, condemnats, presumptes, com Hernández Mateo, Rafael Blasco, però em quede amb Cotino pel que representa en este moment. Quan una persona com ell arriba a ser president d’un parlament és perquè la democràcia està malalta, i que conste, que no és res personal. Si no fóra president de les Corts no l’haguera triat a d’ell. Omissions, submissió al poder… Cotino castra la labor dels diputats.

-Alberto Fabra o Camps?

-Cap dels dos, Fabra passava per ahí quan l’imposaren des de Madrid, i Camps, encara que a les Antípodes meues, tenia el seu projecte, encara que desbaratat, però si més no tenia alguna cosa al cap. Ara, Fabra és el buit absolut.

-Què pensa del deute de la Generalitat?

-La mala gestió dels últims anys, de gestors inútils, el balafiament, el mal finançament, etc. És una vergonya que siguem els pitjors finançats, i tot això juntament amb la situació general, ens ha portat a aquesta situació. Ara som un ʹjoguet especulatiuʹ. Açò és tracta d’una gran estafa. També estem pagant el forat que han fet els bancs, el deute per als projectes de Calatrava i que no paguen els responsables. Per altra banda, cal canviar el sistema fiscal per autònoms i assalariats, però ací qui no paga? Els rics. Això és insostenible.

-L’alcalde de Muro, Rafa Climent, està aplicant l’Economia del Bé Comú. És exportable al País Valencià?

-És una qüestió de saber fer el que sabem fer. Este senyor ha ficat per escrit el que els valencians sempre hem fet. Quan han perdut el punt de mira els valencians? Quan han fet coses que no podien fer. Nosaltres som un país xicotet, d’indústries xicotetes, la terra dividida en parts menudes, sempre ens han anat bé en xicotet, les coses artesanes, però arribà el dia en què el PP ens volia ʹficar en el mapaʹ. Tenim l’hospital més gran del món, l’àgora més gran (sense el casc de Mazinguer), l’òpera més gran, tot gran. En canvi, el que ha fet Rafa a Muro no ha sigut l’invent de la Coca-Cola, sinó simplement fer el que sabem fer. Les coses xicotetes són les que ens fan feliços. Esta política de tot gran ens ha dut als grans saquejos dels diners públics. Hem oblidat qui som, i ara ens cal recuperar la nostra identitat.

-Per què no es va presentar a les Generals?

-Creia i crec que no estava bé presentar-me als quatre mesos de les eleccions autonòmiques on vaig ser elegida com a diputada a les Corts. Presentar-me a les Generals no haguera estat correcte. A mi em votaren perquè fera la feina ací, al futur ja veurem. I la raó de què si jo m’hagués presentat haguérem pogut traure més vots no em sembla ètica. Jo vull reivindicar les coses xicotetes, la terreta, les tradicions, la falla, el València CF (sospira)…, mireu que li ha passat al club, morir d’èxit, val, ací tenim un altre exemple de voler ser el que un no és.

-Eixirem d’aquesta?

-Eixirem, però ens caldrà treballar de valent.

>

Comparteix

Icona de pantalla completa