El president de la Generalitat Valenciana concedeix una entrevista al Diari La Veu coincidint amb el seu llançament. Des del Saló dels Premis Rei Jaume I del Palau de la Generalitat, Ximo Puig reflexiona sobre els seus primers 20 mesos al capdavant del govern valencià, analitza la situació actual del Consell i enumera els reptes presents i futurs del seu executiu i del país.
Quin balanç fa dels 20 mesos que està al capdavant del govern de la Generalitat?
Crec que ha estat un temps molt interessant per a tot el país i per a la societat valenciana, que venia de 20 anys de mandat d’un partit que s’havia establit pràcticament com un sistema. Un partit que havia acabat situant la Comunitat Valenciana com a epicentre de la corrupció i que l’havia acabat sumint en una situació de deute de més de 40.000 milions. Això feia de la valenciana la comunitat més endeutada d’Espanya, la submergia en una greu situació de descrèdit i amb uns indicadors econòmics i socials molt allunyats del que aquest país es mereix.
Ara, després de 20 mesos, cap indicador social, cap indicador econòmic està pitjor que estava. En tot hem anat a millor. I, sobretot, també hem anat a millor en la recuperació moral del país, en la recuperació de la nostra reputació. I, per tot això, hem de fer un balanç positiu que no és tant del govern, sinó del país mateix. El país ha respirat i ha canviat de posicionament.
Ha parlat dels 20 anys de govern del PP. De quina manera eixa gestió condiciona el dia a dia del seu Consell?
En la vida mai es comença de zero. Per a bé i per a mal. En el nostre cas, tenim una herència molt difícil d’administrar. Una herència que ens ha situat en l’epicentre de la corrupció, cosa que ens ha donat una mala reputació, una mala fama per al país. I això ha influït molt negativament en l’economia, en la cultura…, en tot.
Però també la hipoteca és econòmica. Aquesta herència suposa que, en els pressupostos d’enguany, hi ha una gran part que ja està executada. I això significa que, finalment, el motor públic està gripat. En el nostre cas, ha gripat tant el nostre motor com el motor de l’Estat, i això representa dificultats a l’hora de governar. Però, tanmateix, els nostres projectes van avançant. Fa uns dies, per no anar més enllà, vam aconseguir que la Comunitat Valenciana siga la primera autonomia on tots el malats d’Hepatitis C tinguen assegurat el tractament. I això ho hem aconseguit perquè hem estat més eficients i hem pogut traure recursos per a destinar-los a allò més important. Al final d’aquest any, hi haurà més de 10.000 persones que viuran gràcies a aquesta mesura perquè, si no hagueren rebut el tractament, haurien mort. Crec que això és el més rellevant: l’acció política d’aquest govern. Un govern que té com a prioritat rescatar persones, rescatar la vida de milers de persones que estaven absolutament menyspreades en tots els àmbits.
Se’l veu especialment content amb la mesura que afecta els malalts d’Hepatitis C. Quines altres accions l’han fet sentir-se orgullós?
Home, jo crec que n’hi ha una de fonamental, que és la que ha suposat la reparació de la memòria de les víctimes del metro. Això ho hem fet conjuntament amb la immensa majoria de grups de les Corts Valencianes. El conjunt del govern hem demanat perdó a les víctimes de l’accident del metro i hem reparat, en gran mesura, col·lectivament, tot el que va ser una gran desfeta. Això és un element molt important per a la recuperació de la credibilitat de la institució, que estava absolutament enfonsada en termes de qualitat democràtica.
Després, les mesures més importants que s’han pres han sigut aquelles adreçades a millorar la vida de persones anònimes. Un exemple és la universalització de la Sanitat, que ha permés que cap persona que visca ací tinga el dret bàsic a la salut, i un altre és la finalització dels copagaments, tant els socials com els farmacèutics. Eixe ha sigut el primer objectiu: suturar, en la mesura del possible, la fractura social.
I, per una altra banda, molt més enllà de qualsevol mesura concreta, és important tindre en compte el paper de la Comunitat Valenciana dins d’Espanya. En eixe sentit, hem situat el problema valencià on pertocava, de manera que, en aquests moments, no hi ha ningú a Espanya que siga alié a la necessitat d’un canvi en el model de finançament i una reordenació de les inversions.
El primer objectiu del Consell ha sigut suturar la fractura social i ara treballem per transformar el model econòmic
I ara, després de la fase de reparació, què?
Actualment, l’objectiu prioritari és el redreçament i la transformació del model econòmic mitjançant la innovació, la reindustralització i tot allò que signifique generar un nou model econòmic que passe de l’especulació a l’economia real.
Vosté ha destacat que el seu govern rescata persones, però el PP l’acusa que els únics a qui ha rescatat són els seus amb llocs a l’administració.
És una acusació ridícula, i més venint del Partit Popular. El PP sí que va fer de la Generalitat una institució absolutament submisa als interessos partidistes. En el nostre cas, és ben al contrari. Els recursos que s’empren per al que anomenaríem despesa política, els assessors, no arriben a un euro, són 0,9 euros per habitant. Som la comunitat autònoma que menys diners dedica a la despesa política. Òbviament, és ridícul acusar aquest govern d’això. Ara bé, que les persones que estan al voltant de la direcció de govern siguen persones pròximes a nosaltres…, és normal. Qualsevol altra cosa seria ridícula.
El seu és un govern nacionalista?
És un govern valencianista que reivindica allò que pertoca a la Comunitat Valenciana i als seus ciutadans. Volem valencianitzar aquesta comunitat, i això significa que la gent ha de ser conscient de tot allò que té a veure amb aquesta comunitat, que és diversa, plural, que és un puzle de llengües, de tradicions, d’històries… Nosaltres ja sabem que som diferents, que no és el mateix el Baix Segura que els Ports, que no és el mateix la Costera que l’Horta… Vull dir, cada comarca, cada ciutat té la seua capacitat d’entendre el fet de ser valencià. Això és el que volem: sumar totes eixes microidentitats des d’una identitat col·lectiva i fer d’això una fortalesa per a millorar els serveis dels ciutadans i per a millorar també la capacitat de construir coses junts.
Nosaltres no som un govern estrictament nacionalista. Aquest és un govern plural, un govern divers, un govern que gestiona la diversitat. I també és un govern que té una mirada pròpia, i això és elemental.
Doncs, l’acusació de ser un president nacionalista és recurrent.
Quan es planteja que defensar el valencià és de ser nacionalista, l’únic que puc dir és que simplement és defensar un dret de la ciutadania. El que no és raonable és que en aquest país, on hi ha dues llengües, una haja estat permanentment menyspreada! Això és el que hi ha. En aquests moments, per tant, moltes vegades fer o actuar amb normalitat implica que et titllen de nacionalista. Però això, simplement, és actuar amb normalitat.
Parlant del valencià… Esperava una reacció tan virulenta del PP i Ciutadans contra el Decret de Plurilingüisme?
La realitat de la gestió del Partit Popular d’aquests 20 anys respecte a la capacitació lingüística dels alumnes, que és del que es tracta al Decret de Plurilingüisme, és que hi ha aproximadament un 96% dels xiquets i xiquetes que acaben tenint una capacitació correcta del castellà, un 30% aproximadament la tenen del valencià i un 6,5 de l’anglés. Per tant, és evident que alguna cosa s’havia de fer. O és que ens quedarem així? La qüestió és ben clara: nosaltres pensem que, quan acaben l’Educació Secundària Obligatòria, els xiquets i xiquetes, els joves valencians, han de saber i han de tindre capacitat per a entendre i expressar-se en les tres llengües. Eixe és el nostre objectiu. I, per això, s’ha fet el decret.
I el decret el que està fent, a més, és intentar superar les diferències de base que hi havia fins aleshores. Pot ser millorable el decret? Per descomptat. Ara bé, ja sabem que el que ha fet el Partit Popular ha fracassat. I li diré una cosa: el que és absolutament intolerable i un atac a la decència dins el debat públic és parlar de sectarisme. Un exemple: el nivell 1 és el nivell que tenia el Partit Popular. Per tant, ¿com es pot dir que els xiquets i xiquetes del nivell 1 estan discriminats per l’actual govern, tot i que és el nivell que hi havia amb el govern anterior? Si això és així, durant molts anys han estat discriminant els xiquets i xiquetes valencianes!
Per tant, del que es tracta en aquests moments és d’anar avançant per aconseguir un objectiu: que els xiquets i xiquetes sàpiguen valencià, castellà i anglés. Ara, en aquests moments, sols hi ha una capacitació alta, en termes generals, en castellà. Per tant, això és el que intentem resoldre amb el decret. A partir d’ací, poden haver-hi altres mirades? Sí! I nosaltres estem disposats a estudiar-les i a compartir-les, però no des d’eixe atac directe, que al final és un atac al valencià, no ens equivoquem! Quan s’està intentant dir que es margina el castellà, el que realment fan és mantenir els privilegis del castellà.
El PP va fer de la Generalitat una institució submisa als interessos partidistes
Després de quasi un any i mig d’experiència, com funciona el mestissatge?
Crec que raonablement bé amb totes les dificultats de gestió que tenim. Un govern que ha de dedicar quasi 4 mil milions d’euros al deute, i que no pot, per tant, realitzar tot allò que li agradaria realitzar, és evident que és un govern que té problemes i discussions, de vegades, de priorització. I això es produeix tant en un govern de coalició com en un govern de majoria.
De fet, la convivència entre els membres del Consell és molt més positiva que en l’anterior govern. Hi ha molta més comunicació i molta més lleialtat ara que abans, quan hi havia un govern de majoria absoluta del Partit Popular. Per exemple, nosaltres no ens gravem entre nosaltres com feien els consellers del PP. Ara bé, òbviament, tot té possibilitats de millora i nosaltres, en eixe sentit, sempre volem ser capaços d’anar millorant els engranatges per a donar millor resposta a un projecte comú. Perquè ací no hi ha dos governs, hi ha un govern. I això jo crec que és l’èxit del mestissatge.
En un futur, si tinguera la possibilitat de governar en solitari, repetiria la fórmula del mestissatge?
Sí. Però és que, a més, no hi haurà governs monocolors els propers anys. Jo crec que és bo acostumar-se i gestionar adequadament la diversitat.
Té pensat remodelar el govern per a donar-li un impuls arribats quasi a l’equador de la legislatura?
No. De fet, aquest any és molt important per a nosaltres perquè és un any després de l’aterratge.
Està content, doncs, de com s’estan fent les coses?
Sí, tot i que hi ha moltes qüestions que impossibiliten tindre la velocitat de creuer que ens agradaria com a Consell. Hi ha molts elements restrictius. Un dels fonamentals és, per exemple, la taxa de reposició, que propicia que l’administració valenciana tinga problemes greus de funcionament. La Generalitat és l’administració autonòmica que compta amb el menor nombre d’empleats públics. Per tant, hi ha molts programes, molts projectes en què ens agradaria avançar molt més, però en els quals tenim problemes de gestió per la realitat de l’administració. Per tant, aquest és un any decisiu per tal de consolidar l’acció de govern.
Podem, un dels seus socis de govern, renovarà al maig la seua direcció. Creu que el relleu d’Antonio Montiel pot influir en l’estabilitat de l’Acord del Botànic?
Mentre continuem complint l’Acord del Botànic crec que l’únic que hi poden haver són millores en qüestions concretes. Però, fins ara, Podem ha estat un soci lleial, un soci crític però lleial sempre. Ha estat un soci que s’ha situat al marge del govern però amb voluntat negociadora i d’acord. Mentre mantinguem lleialtat cap als compromisos adquirits, no té perquè haver-hi cap problema amb la nova direcció del partit.
Pel que fa a la política exterior, s’ha recuperat la relació amb Catalunya. Què ha suposat l’aïllament dels últims 20 anys?
Jo crec que ha estat extraordinàriament negatiu. Ha estat un element de fre objectiu al creixement econòmic i al desenvolupament social. Nosaltres hem de viure junts, cadascú des de la seua autonomia, des de la seua capacitat d’entendre el seu plantejament, però allò que és evident és que la nostra relació amb Catalunya és un fet. Per tant, viure fronteritzant la nostra relació ha estat un enorme error.
Nosaltres hem estat, en moments determinats, tan aïllats que no hem estat capaços de véncer la incomprensió d’alguns projectes, com és el cas del Corredor Mediterrani o la qüestió del finançament. Qüestions en què Catalunya i nosaltres hem de treballar junts. I això no pressuposa cap tipus de genuflexió ni cap tipus d’actitud, diem-ne, de prostrament, sinó tot el contrari. Del que es tracta és de, des de la igualtat, des de la capacitat, sense cap tipus de complex, mantenir una relació que ens hauria ajudat perquè tot el front mediterrani, tot l’Arc Mediterrani, tinguera la potència que es mereix.
Defensar el valencià no significa ser nacionalista. Es tracta de defensar un dret de la ciutadania
Amb tot, sembla que la relació s’ha refredat. De fet, de moment, les cimeres semestrals que s’havien de celebrar han quedat en l’aire.
Però no perquè hi haja hagut un refredament. Nosaltres tenim una bona relació amb Catalunya. El problema que hi ha en aquests moments és la situació política. Ara per ara Catalunya té una agenda pròpia que moltes vegades en dificulta la relació. Però, en qualsevol cas, nosaltres hi tenim una bona relació i volem mantenir-la ara i sempre.
Per contra, la relació és cada vegada més estreta amb Andalusia, amb qui no sempre coincideixen els interessos. Per què eixa aliança territorial pot ser beneficiosa per al País Valencià?
Jo crec que és absolutament beneficiosa l’aliança amb Andalusia. De fet, el problema que tenim ara és que Catalunya està en una posició en què, fins que no es definisca finalment quin és el seu paper, té limitada la seua capacitat com a aliat. Ara, amb Andalusia, nosaltres tenim un acord en dos qüestions primordials, en les quals, a més, tenim complicitat: el finançament i també el Corredor Mediterrani. Perquè tot i que últimament hi ha hagut algun tipus d’interferència, és obvi que el Corredor Mediterrani va pel Mediterrani, i això és el que diu Andalusia.
El fet que a Espanya no hi haja un govern de majoria absoluta el fa ser més optimista de cara a la consecució de les reivindicacions valencianes?
Aquests 20 mesos han sigut molt positius respecte a la pedagogia que hem fet tots junts per a aconseguir el posicionament del problema valencià a Espanya. Val a dir que hem aconseguit un acord històric entre les forces polítiques, les forces econòmiques, sindicals, els ajuntaments, etc. Hem aconseguit un gran acord per tal de situar a l’agenda política la reivindicació justa d’un millor finançament i majors inversions. Eixe era el primer pas i ha donat els seus primer fruits. Si, a més a més, ara el govern central té una situació de minoria, això encara ens ajuda més. Puc dir que la complicitat entre els valencians ha donat els seus fruits i, en aquests moments, al Govern d’Espanya ningú dubta que s’ha de resoldre el finançament dels valencians. Ningú ho dubta!
Malgrat no gaudir de majoria absoluta, l’actitud del govern espanyol envers algunes polítiques del Consell segueix sent bel·ligerant com en la passada legislatura. Sense anar més lluny el, ja sembla que resolt, conflicte pel Decret de Plurilingüisme.
Cada cas és diferent. Però, per exemple, pel que fa al tema del plurilingüisme, crec que el ministre d’Educació i Cultura està forçat, en certa mesura, per un plantejament del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, que és molt més radical i està molt més pròxim a posicions ultres que el PP en general –aquest és el PP més de dretes probablement de tot Espanya, el PP més ultra en moltes qüestions– i, per una altra banda, és cert que, finalment, també Ciutadans hi té un plantejament molt extremat. Però a mi m’agradaria saber una cosa: què pensa fer el Govern d’Espanya per a defensar una llengua espanyola com és el valencià? Eixa és la qüestió.
Després, és veritat que el Govern d’Espanya no entén la diversitat. No l’entén encara! Però l’haurà d’entendre. El que en aquests moments no s’entén és el fet de no poder tindre dret foral, i això és una qüestió per la qual cal revisar la Constitució. I, per una altra banda, hi ha el que ha fet el govern espanyol contra decisions que ha pres ja aquest Consell, com és el cas de recórrer contra la sanitat universal, els copagaments o posar entrebancs a la Llei de la Funció Social de la Vivenda. Això és una actitud que té dos vectors: un és el centralista i, un altre, anar contra l’Estat del Benestar.
Una altra qüestió fonamental per a l’autogovern és el finançament autonòmic. Creu que hi haurà un nou finançament que millore la situació actual durant aquesta legislatura?
Sí. N’estic absolutament convençut. En la Conferència de Presidents de gener es va donar un pas cap al reconeixement de la realitat plural de l’Estat. En la reunió va haver-hi unes conclusions i un acord, pres a partir d’una proposta nostra: posar una data, el 2017, per a tancar el nou model de finançament. Jo no sé si finalment arribarà un acord o no. Ara bé, estem en millor posició que fa un any? Sí. Estem en millor posició que fa 20 mesos? Per descomptat que sí, perquè fa 20 mesos ni existia aquest problema. El problema valencià no existia. El problema valencià per a Madrid era la corrupció del Partit Popular. No era res més.
El nostre problema durant anys ha sigut la invisibilitat absoluta. Un exemple és allò que em va passar en una reunió que vaig tindre amb el subgovernador del Banc d’Espanya. Li vaig plantejar que no era normal que la Comunitat Valenciana, amb tot el creixement econòmic i tot el que ha significat amb la seua potència econòmica, tinguera 12 punts menys de renda per càpita que la mitjana nacional, i l’alt funcionari del Banc d’Espanya em va dir que d’on havia tret eixes dades. I jo li vaig dir: del Banc d’Espanya. I no s’ho va creure! Va haver d’avisar una secretària perquè li portara les dades i va dir: “Ostres, és veritat, és així.”
Clar, aquest és el problema, que hem estat tan invisibles que fins i tot les dades es discutien! Nosaltres érem el ‘Levante feliz’. I, malauradament, fa molts anys que ja no ho som’.
Quins deures es marca des d’ara i fins al final de la legislatura?
El nostre gran objectiu és disminuir al màxim possible l’atur. És a dir, l’objectiu és augmentar l’ocupació i, alhora, la qualitat d’eixa ocupació. Per una altra banda, acabar amb els barracons. També, continuar ampliant tot el que són les mesures de caràcter social perquè ningú es quede al marge: que es pose en marxa la renda bàsica o millorar l’aplicació de la Llei de Dependència, per exemple. I, també molt important, hem de continuar treballant en la reforma del sistema productiu. Tot són mesures importants perquè cada persona puga tindre el seu projecte de vida.
