Després de quatre anys de silenci, els mitjans de comunicació públics valencians comencen a ser una realitat. Amb l’inici de la programació radiofònica d’À Punt i l’activació de la plana web provisional de l’ens, les expectatives de bona part de la societat han crescut considerablement per la imminent arribada a les seues pantalles de la nova radiotelevisió pública. Ara, amb una programació de 28 hores setmanals a la ràdio i amb una plana web farcida de continguts infantils, el treball de l’equip que lidera Empar Marco per a engegar el nou espai de comunicació públic valencià sembla més lleuger. Amb tot, les dificultats segueixen existint i entrebancant la posada en marxa de la tele i de la ràdio a ple rendiment. En la tercera planta de l’antic edifici de Canal 9 a Burjassot –seu actual d’À Punt Mèdia–, Marco, el seu equip i les persones que ja han sigut contractades de manera temporal treballen perquè res falle i a la primavera puga ser una realitat que els valencians ja tinguen la seua televisió pública.
Tot i no donar un dia concret, manté la primavera com a data per a l’estrena de la televisió?
Sí. Però la primavera és llarga [riu]. El que no m’atrevisc és a dir si serà l’1 d’abril, el 25 o el 18. Quan tinguem tot el sistema de producció en marxa, la incorporació del personal, les obres acabades… Quan tinguem tot a punt, podrem pensar millor en una data per a l’inici.
L’han pressionada per a obrir més ràpid?
Sí. Tothom vol anar més ràpid. Si la idea era apretar un botó, això podria haver anat molt més ràpid.
Obrir la ràdio sense informatius buscava apaivagar les pressions?
No era el que volíem, però és una manera de rodar per a nosaltres i la vam triar com a finestra primera per a obrir després de mirar tot el paisatge de possibilitats. De tot el que tenim, amb què podríem començar? Teníem els estudis de sonorització, que els podíem convertir en ràdio. És el que hem fet. Dos estudis per a una ràdio molt modesta. El contingut, però, no és modest. Crec que el magazín ‘Al Ras’ està funcionant molt bé i els programes també. Necessiten rodatge, però són bons programes, i la gent els està acceptant molt bé. Pel que fa als informatius, que no hi haja és molt dolorós però, quan puguem, posarem butlletins horaris. Pot ser que en un mes estiguen, si aconseguim que entre personal i que tinguen espai per a treballar.
En allò que teníem molt d’interés era a obrir un espai per als xiquets amb contingut infantil, perquè això sí que t’ho demana la gent pel carrer. La gent et diu: “Per favor, dibuixos animats per als xiquets”, i vam dir que quan puguem; això és el primer que hem de fer. Per això, en la web provisional hem habilitat l’espai ‘La Colla’. La gent ho ha agraït. Hem sentit que hem complit les expectatives de molta gent que ho necessitava. Ha sigut un regal de Nadal bonic.
Vosté ha dit públicament que han sigut moltes les dificultats que s’ha trobat per a posar en marxa els nous mitjans. A quins entrebancs es refereix concretament?
Les principals dificultats són tècniques, clarament. Estava tot obsolet i calia fer tota una sèrie d’actuacions. Només en la part tècnica s’han fet una vintena de plecs de licitacions per a poder fer una posada a punt de tot el material. Fer plecs d’aquest tipus i pels imports que els hem fet requereix d’uns terminis que ho retarden tot moltíssim perquè s’han de publicar a nivell europeu. Tarden a tramitar-se tres o quatre mesos segur, més el temps després d’execució.
L’altre fet que ha propiciat que tot haja sigut més lent de l’esperat és que els continguts havien de ser nous. Per tant, havies de posar en marxa tots els mecanismes per a tindre eixos continguts; mirar què vols, com ho vols, crear tarifes, buscar la gent adequada per a fer els continguts, obrir la finestra per a presentar els continguts i després triar entre els molts que se n’han presentat. Estem parlant d’uns 500 continguts…
Sobre el seu projecte inicial, quant han endarrerit la posada en marxa aquestes dificultats?
Prou… En el meu cronograma inicial, al juliol començaven les emissions de tot, però era irreal. I la culpa que fóra irreal també la tinc jo, no li tire la culpa a ningú perquè desconeixia com era el funcionament de l’administració pública i els seus terminis. S’havia de fer una relació de llocs de treball, que jo no ho sabia; s’havien de fer uns plecs i unes licitacions per a renovar tot allò obsolet, que no sabia quan tardaven… Crec que ni jo ni cap altre candidat. La situació no era la que jo em pensava que em trobaria. Per això pense que la meua ingenuïtat és compartida amb altra molta gent perquè, si no, ningú no s’hauria estranyat dels retards i tothom s’estranya.
La Societat de Mitjans es regeix per les normes del sector públic. Això dificulta també la posada en marxa d’À Punt?
La Societat Anònima de Mitjans de Comunicació és una societat mercantil i hauria de notar-se més que ho és. El que passa és que hui en dia es nota poc la diferència entre una societat mercantil i un ens públic. Hauríem de tindre més mànega ampla a l’hora de les contractacions, però s’ha fet tan mal en el passat que ara es té molta por. Entenc que es tinga, però és tanta que ens hem anat a l’altre extrem nugant-nos nosaltres mateixos un poc les mans. Volem fer-ho tant en els terminis administratius del sector públic que igual seria millor que fóra una empresa, amb un tipus de contractació més directa. Ací per a comprar qualsevol cosa de manteniment has de fer un concurs o un plec i, a vegades, és un poc exagerat. Si, per exemple, no queden endolls, has de fer un plec per a comprar-los. Ara jo ho tenim assumit, però el primer dia se’ns feien els ulls com a plats.
Abans no era així, abans ací es contractava el 3% del personal a dit. Hem passat del 3% a tres persones d’alta direcció pel nombre de treballadors totals de l’ens. Però passa en tot, el govern ha anat posant molts impediments perquè no hi haja frau, ni corrupció –que a mi em sembla perfecte–, però potser ens hem anat amb el pèndul a l’altra banda.
La gent que conforma el seu nucli de confiança ha hagut de passar un procés selectiu per a estar en À Punt. Ha trobat a faltar poder haver actuat més com una mercantil a l’ús?
Pense que tot el món ha de reunir uns requisits, que no pots contractar qualsevol persona. Si tu vols una persona de confiança per a un càrrec que és de confiança em sembla bé, però ha de reunir uns requisits. El pervers de tot això és que tot el món et diga: “Per haver anomenat a aquesta gent, ho podrien haver fet a dit”. Doncs, no. Primera, perquè no pot ser a dit i, a més, jo tampoc no pense que haja de ser a dit, l’únic que passa és que s’ha d’admetre que les regles són eixes. I les regles són eixes per a tot el món. El que passa és que la lupa s’ha posat ací però en cap cas crec que el procés s’haja fet malament. S’ha presentat la gent que ha volgut perquè el procés era de lliure concurrència i de la gent que es presenta tu busques a través d’una memòria o d’una entrevista la gent que creus que pot estar en línia amb el teu projecte. Em sembla que és just. Que pot haver gent molt bona però que no tinga res a veure amb el teu projecte? Sí, però això no suposa menysprear ningú; simplement tu vas triant.
L’administració no oferia altres alternatives?
No, ens ho vam mirar molt bé i aquesta és la que n’hi havia i la que admeten els sindicats.
Però, pel resultat, comprén que hi haja gent que puga pensar que tots els processos no han sigut tot el clar o justos que haurien d’haver estat?
La gent pot pensar el que vulga. Però, què volen dir quan parlen de persones properes a mi? Les tres persones d’alta direcció elegides a dit, cap d’elles és propera a mi. Si es parla de proximitat, cal dir que a Remei Blasco jo no la coneixia personalment de res, ni a César Martí ni tampoc a José Manuel García Duarte. A les tres persones les vaig entrevistar com a altra gent, les tres em van semblar adequades per al càrrec. Amb César vaig contactar quan estava fent el projecte perquè volia que em tirara una mà en algunes coses i a partir d’ahí ens vam conéixer i em va semblar una persona adequada per a estar en À Punt. A García Duarte el vaig conéixer després de ser elegida, li vaig presentar el meu projecte i em va entendre i va dir, d’acord. I a Remei sabia que tenia una experiència en televisió i que és una persona rigorosa i jo volia una persona rigorosa. Pel que fa a la resta de gent, hi ha alguns a qui conec, perquè ací a València ens coneguem tots, i d’altres que he conegut ací a À Punt.
I pel que fa a la plantilla temporal, necessària segons vosté ha dit en diverses ocasions per a posar en marxa la televisió, quan espera que es puga resoldre el barem de les borses de treball i, per tant, contractar els periodistes?
Per a posar en marxa la televisió fa falta que diversos fronts estiguen alineats, no sols pel que fa a les contractacions. Un és que la part tecnològica estiga completa, almenys pel que fa falta per a la tele. Per exemple, tot el sistema de producció ha d’estar introduït en els ordinadors perquè la gent puga editar un vídeo o un àudio per a la ràdio i això, de moment, s’ha retardat més del que pensàvem. D’altra banda, les contractacions de personal que són indispensables per a posar en marxa la televisió i els informatius de la ràdio també s’estan retardant molt. Nosaltres teníem la idea que, a finals d’any, tindríem totes les borses obertes per a contractar i no és així. I, d’altra banda, està tot el tema de les obres de la redacció, que també s’han retardat. Fins que eixes tres potes no estiguen alineades, no podem ni pensar a dir una data.
Però, ara, ací hi ha gent treballant contractada a través de les borses.
En alguns perfils hem aconseguit obrir les borses. Aquesta setmana han entrat tres persones per a web que no tenen ni lloc on treballar. Per cert! Són tres xiques joves, com també el cap de màrqueting i el de publicitat, que tenen 30 anys. Per tant, no era de veres que ací anava a entrar tota la gent de Radiotelevisió Valenciana.
Posa molt d’èmfasi en la gent jove que ha entrat i que no és ex de Canal 9, però és conscient que el gruix de treballadors contractats ho seran, ¿no?
Sí, en sóc conscient.
I entén que, amb tot el que va passar a RTVV, hi haja gent que no vulga veure les mateixes cares?
Ho entenc però també pense que a l’antiga RTVV hi havia de tot, absolutament de tot. I, bé, passa en tots els mitjans. Crec que la gent que entre ha de fer un reset; l’ha de fer sí o sí perquè ací no es treballarà com es treballava abans. Una redacció única et duu a treballar de manera molt diferent. Per tant, hauran de reciclar-se i hauran de mentalment posar el cap en un altre lloc.
Sobre els ex de RTVV, la Unió de Periodistes i l’Associació de la Premsa d’Alacant han presentat un recurs contenciós contra la convocatòria de les borses ja que consideren que el barem prima sobre manera els treballadors de Canal 9. Li preocupa que puga fer perillar seriosament el naixement de la televisió?
Tinc tantes preocupacions en les quals sí que puc intervindre que les que no depenen de mi, per una qüestió pràctica, millor ni em pare a pensar en elles. En el cas del recurs jo no puc fer res. Per tant, el que resulte que siga serà, i ja ho enfrontarem com siga. De moment, no pensem en això en absolut.
En termes pràctics, com funcionarà la redacció unificada?
Cada dia s’haurà de mirar quins temes hi ha i quins temes vas a dur a la ràdio i quins a la tele i quins temes seran propis de la web i que, per tant, no trobaràs a altre lloc. O un dia el llançaràs a la web i a l’endemà el recuperaràs a la tele o la ràdio. El que és segur és que treballar d’aquesta manera requerirà molta preparació i molt de treball per part de la direcció d’informatius, que haurà de coordinar molt bé com es fan els informatius. Haurà també de saber buscar quina gent és l’adequada en cada moment per a cada mitjà. La redacció unificada no vol dir que no hi haurà gent especialitzada en la tele o en la ràdio perquè domine millor un llenguatge que un altre, però el que sí que volem és que els treballadors siguen àgils i que la persona que se’n vaja a cobrir un accident de trànsit on siga puga entrar en la ràdio, editar un vídeo i fer una piulada. O, almenys, que sàpiga com distribuir la informació. No parlem que una persona haurà de fer tot, però sí saber transmetre la informació perquè, si cal, la facen des de la redacció.
Jo crec que s’ha de treballar de forma molt col·laborativa i amb molta cooperació però tenint molt clar que tu no véns ací a ser la persona que farà informació de les Corts Valencianes en la tele; no hi haurà un especialista, no volem que n’hi haja. Potser, després, tot açò es transforma i ho fem d’una altra manera. També estem oberts a experimentar, les redaccions úniques han d’estar obertes a experimentar. És el que s’està fent en tots els llocs.
I creu que hi ha gent preparada per a començar a treballar ja amb aquesta dinàmica?
És una dificultat de començar molt ràpid. Caldran cursos de formació, que es faran. Si ens posem una meta de començar molt aviat, això no ho podrem fer. La gent més jove, el món digital l’entén molt fàcilment. La gent més gran l’entenem amb més dificultat. Costarà una miqueta. Com en els continguts. Moltes productores, quan els dius: “Converteix-me aquest contingut per a la ràdio”, et contesten: “Com que per a la ràdio?”. Però a l’inrevés passarà igual, la majoria dels programes de la ràdio els veurem també a la televisió.
De ser tan curosos per a no ser acusats de tendenciosos, creu que es pot córrer el risc de fer uns mitjans i, sobretot, uns serveis informatius blancs o equidistants?
Per a mi ser equidistants no és ser blancs, però sí que tinc clar que l’audiència l’has de buscar, fins i tot en els informatius. Donar-li un segell als informatius serà important, molt important, perquè eixe segell serà el que ens donarà credibilitat.
Vosté parla molt de la vocació de servei públic dels nous mitjans. Què implica això en el dia a dia d’À Punt?
Em crec molt allò del servei públic i això et porta a haver de pensar quin tipus de mitjans vols i quin tipus de programes. En el nostre cas, apostem per programes de proximitat i d’entreteniment, però que siguen culturals o educatius. El conveni que hem signat amb la Conselleria d’Educació, que ho diu la llei, et condueix a determinats continguts adreçats a donar a conéixer la cultura i la llengua. Dimarts vam tindre una reunió amb les escoles de tot el territori que estan fent audiovisuals i nosaltres ara hem de pensar com ho podem mostrar perquè això és un servei públic. Una escola de Xàbia ens ha presentat un contingut sobre la relació entre xiquets i xiquetes al futbol. Aquesta gent està mostrant uns valors que són també un servei públic i val la pena mostrar-ho perquè també altres aprenguen a fer-ho. També hem signat convenis amb les universitats. Tenen mitjans, tenen gent fent coses amb nous formats i nous llenguatges. No hem d’aprofitar això? Ens ensenyaran molt. No només nosaltres els ensenyarem.
Aleshores renunciaran a les tradicionals fórmules d’èxit d’esports i entreteniment?
No renunciarem a això. Tindrem futbol i bons programes de futbol de primera. Per això s’ha signat un contracte amb una productora que té els drets d’emissió. I tindrem programes d’entreteniment que atrauran el públic. Assegure que tindrem programes que cridaran l’atenció. No vull destapar res, però ací tenim molta gent que es dedica a la música. A això li hem de traure profit. En altres llocs fan programes com ‘Operación Triunfo’. No dic que ací hàgem de fer el mateix, però has de posar de relleu que tens molts músics i que hi ha moltes famílies on hi ha un pianista, un cantant i un clarinetista. Ho tenim tots en la família. I això no ho explotarem? Clar que sí.
Quin és el model lingüístic de l’ens?
Hem de crear un model estàndard. Ja el tenim però hem de potenciar-lo i mostrar-lo millor. Ací se sentiran tots els accents. Ja se senten a la ràdio. Hem de mostrar la riquesa del valencià. Als informatius hem de tindre un valencià molt correcte. De vegades costa i és motiu de debat. “És que aquell apitxa”, diuen alguns. Ja, però això no està penat. Volem que la llengua tinga un reconeixement públic i siga un model en el qual tots ens reconeguem.
I com pensen treballar la vertebració territorial?
És molt important estar presents al territori. La diversitat territorial és important. Tenim tants fronts oberts que sembla que això va amb retard, però es farà. Alacant i Castelló són importants, però no solament les capitals. És important tindre gent a les comarques i que siga gent d’allà la que informe. Si a Oriola trobem gent d’allà que ens done cobertura a les corresponsalies d’allà, seria l’ideal. Per a això cal tindre convenis amb les ràdios o les televisions d’allà.
I no sols de corresponsalia d’informatiu, sinó que si, per exemple, hi ha un acte festiu, que poguem dir a la televisió d’allà: “Nosaltres et posem tres càmeres, et fem la realització, però tu posa’ns la gent, perquè se senta l’accent d’allà”. Ho estem fent amb la Xarxa de Ràdios Municipals. S’està elaborant un conveni i ens han enviat continguts per si els volem assumir. És un treball a llarg termini, aconseguir que tinguen més mitjans per a fer millor els productes. Una relació d’anada i tornada. Amb les TDT només hem tingut una reunió.
Pel que fa a les delegacions, a Alacant estarem a la Ciutat de la Llum i a Castelló, segurament, als locals de RTVE, que són molt poca gent i tenen un local molt ampli.
Aspira a tindre corresponsalies per a explicar què passa al món?
Haurem de buscar complicitats per a fer això. Haurem de mirar amb la FORTA i amb altres comunitats autònomes com podem col·laborar. També per als informatius s’està buscant gent de fora que puguen ajudar-nos en moments determinats en determinats temes. Però, patirem, perquè això és molt car. Tenim els recursos que tenim i ens haurem d’adaptar. Si no podem fer tant com volem, no ho farem.
RTVV va tancar enmig d’una gran desafecció per part de la societat valenciana. Creu que pot perjudicar la reputació dels nous mitjans en aquesta nova etapa?
No crec que afecte. Ara els mitjans es consumeixen de manera molt diferent. Pensem bolcar-nos molt en la web perquè els nens veuran els dibuixos molt en l’Ipad o en l’ordinador. Hem d’anar ahí. Volem que tots els informatius es puguen consultar a la carta. Hem d’anar on està el consumidor i caldrà mesurar tot això. O les xarxes socials. Vam obrir Facebook i la primera setmana teníem mig miler de seguidors. S’ha de cuidar molt com consumeix ara la gent i s’haurà de mesurar també així, no només amb els shares de sempre. També així, clar, perquè volem una televisió per a tots. Som conscients de l’escletxa digital. Has d’estar en tot. Eixe és el projecte. Volem anar allà on està el consumidor.
Quines errades del passat creu que no s’han de tornar a produir?
Cal ser no sectari. Aquests dies ho hem repetit molt. Els mitjans de comunicació no han d’allunyar-se dels valencians. Mitjans molt propis. S’ha de superar la recerca d’audiència no fent el que fan altres, sinó fent servei públic. Has de buscar el teu espai. Abans no es feia tant així.
Com ha sigut la relació amb el poder polític? S’ha parlat que entre la direcció d’À Punt i Presidència de la Generalitat hi ha hagut enfrontaments per la manera d’entendre els mitjans públics.
No he tinngut enfrontaments amb Presidència. Això no és cert. Havíem de muntar una empresa i necessitàvem ajuda. Hi ha molta gent que ens ha ajudat des de Presidència. Què n’hauríem necessitat més? És que ho necessitàvem tot.
També entenc que cadascú té els seus problemes. Cadascú tendeix a allò seu. I hem d’arribar a acords. Hem tingut molt bona relació amb Hisenda i amb Educació. I a Presidència, hem tingut molt bona relació amb la gent que ens ha estat ajudant. Sempre hi ha problemes. Hi ha moltes maneres de veure les coses.
Què va produir doncs les discrepàncies amb gent de Presidència?
Hi havia gent en Presidència que pensava que ací s’apretava un botó i tot es posava a funcionar. Fins que hem convençut la gent que això era impossible, que les coses no es fan així; això ha creat una certa tensió. Al final, això s’ha entés perfectament i, quan això s’ha entés, les tensions han disminuït molt. Però tu arribes ací i et diuen: “Prem el botó”, i tu els dius que no hi ha cap botó on prémer i que les coses no es fan així.
Personalment què ha suposat dirigir el projecte i estar posant-lo en marxa?
És un repte importantíssim perquè, de cop i repent, et poses a fer gestió; fer gestió no és el mateix que dirigir uns mitjans. En teoria tu eres directora d’À Punt o de la Societat de Mitjans, però el primer que has de fer és muntar una empresa i, per tant, has de vincular-te als temes administratius.
En algun moment ha pensat per què m’he clavat ací. Ha sentit vertigen?
Sí, hi ha moments de molt de vertigen i, fins i tot, d’amargura perquè tot el que envolta la posada en marxa dels nous mitjans és molt dens, va molt lent. Jo sóc una persona a qui m’agrada fer les coses ràpides i veure els resultats el més prompte possible i, per tant, quan veus que no és possible, a voltes, desespera un poc.
I com és per a una periodista veure’s exposada als mitjans i l’opinió pública?
No ho porte molt bé, la veritat. Jo preferiria estar en un segon pla i no ser protagonista de res, que no ho sóc en realitat. Ací els protagonistes són els mitjans públics però entenc l’interés periodístic per veure com funcionen les coses. Aixó no obstant, de vegades em sembla un poc pervers [l’interés periodístic] perquè a sovint s’està centrant en coses que no el tenen. Si la pregunta és si m’agrada estar en primer pla, no, no m’agrada, però forma part del càrrec.
El PP està carregant durament contra vosté i Ciutadans contra el procés d’obertura dels nous mitjans. En el 89, RTVV va nàixer amb més consens. Li preocupa aquesta falta d’unitat?
Jo sempre he dit que per a mi la reputació amb què es naix és important però hi ha gent que des del primer dia es vol carregar la reputació dels mitjans d’una manera absolutament gratuïta.
El diputat del PP, Jorge Bellver, l’acusa directament d’actuar a les ordres de Compromís.
Amb el temps es demostrarà que nosaltres tenim un gran sentit de servei públic. Tot el món té la seua ideologia i el seu pensament però això no vol dir que no pugues ser independent de les teues filiacions polítiques o ideologia en l’exercici de la teua professió. En el meu cas, sóc periodista i he de donar entrada a tot el món perquè aquests mitjans són de tot el món.
També han dit que la televisió serà sectària i parcial.
No, i la mostra és que aquests dies se’ns ha criticat perquè vam emetre en la web el discurs del rei Felip VI. Doncs, em perdonaran, però el discurs del rei per què no s’ha de donar? Clar que sí, jo crec que s’ha de donar. Som un mitjà públic i som de tots i jo pense que s’ha d’emetre el discurs i que qui vulga l’escolte i qui no, no. Amb tot, demostrarem que qui pensa així està equivocat amb fets.
I a vosté l’han acusat de “catalanista”.
Comptava a rebre moltes crítiques i, clar, com que venia de treballar a TV3… Però si jo sóc d’ací! He treballat on he treballat, i què? Estic molt orgullosa, gràcies a haver treballat en altres llocs i en altres mitjans he aprés molt. Però sóc valenciana i sóc supervalenciana i no he de demostrar-li a ningú la meua valenciania. Ja ho he dit alguna vegada, jo crec que la gent és llesta i té sentit crític, sap de què va cadascú. El més important és que tu sigues honrat i sàpigues que la teua honradesa i independència ha d’anar per davant de tot i que ara, en el meu cas, estic ací per a obrir uns mitjans per a tot el món. Alguns els agradaran més i altres menys, però això és normal. Passa en qualsevol redacció i en qualsevol mitjà i en aquest, que és servei públic 100%, hem de ser molt curosos amb això.
Per últim, li preocupa el recurs d’un aspirant a la direcció general d’À Punt contra el procés de selecció?
Això no em ronda mai pel cap. Sóc molt pràctica. Com que no puc fer-hi res, no hi pense. Allò que haja de ser, serà. No depén de mi. És una cosa que duu la Corporació i el Consell Rector. Ni ho pregunte.
