La Jornada ‘Dones, Salut i Treball’ organitzada per la Unitat d’Igualtat de la Universitat València va comptar el passat divendres 9 de febrer amb la participació de Carme Valls-Llobet, que va omplir de gom a gom l’Aula Magna de La Nau. L’endocrinòloga i especialista en salut femenina va disertar sobre els riscos per la salut de les dones i va alertar dels problemes que s’estan derivant del fet no incorporar la diferència de gènere en la ciència i de la vulnerabilitat del cos femení enfront de la contaminació existent en l’àmbit domèstic i laboral.
Els estudis d’investigació científica amb perspectiva de gènere existeixen des de fa tres dècades però sembla que els estereotips persisteixen en la medicina actual, que la diferència entre la salut de la dona i de l’home no és important.
La investigació diferenciada ha avançat molt més lentament del que hauria pensat fa 30 anys. Això no obstant, sí que s’han fet alguns avanços que ens permeten quantificar el que hem aconseguit. Fins a l’any 90 en els treballs de recerca no hi havia cap d’investigació sobre el cor que incloguera les diferències entre homes i dones, sols teníem l’Estudio Framingham. Actualment, en l’estudi per mortalitat per malalties del cor hi ha un 38% del treballs que inclouen dones, però no un 100%. Doncs què hem avançat? Un 38%. Hem avançat està clar, però encara falta molt i hem d’insistir. A la conferencia hem vist el cas d’una dona que va morir a urgències perquè no van pensar que el dolor que presentava era un dolor cardíac i la van fer esperar perquè consideraren que era pulmonar. Passa igual amb els símptomes de l’infart que són molt diferents en l’home que en la dona. Quan es tracta d’un home, el dolor es localitza al pit, però quan és la dona qui està patint una angina de pit, el dolor pot ser d’una intensitat menor i localitzar-se en el coll, l’estòmac o la mandíbula.
I a què atribueix aquesta lentitud en una investigació diferenciada?
Al fet que és un tema ideològic, d’estereotips mentals. La tendència és a pensar que les dades no són possibles. Si vaig a un ambulatori i pregunte quina és la primera causa de mort entre homes, la majoria de metges diría que és la cardiovascular.
Vosté ha dit en la sala que és el càncer.
Clar, perquè és veritat, però la majoria de gent pensa en l’altra causa. Per què? Perquè si tu has eixit de la facultat amb una creença et costa molt canviar-la. Per això faig tanta insistència que hem de canviar la manera que s’estudien els problemes a la Facultat de Medicina; s’ha d’investigar de forma diferenciada i aplicar; si no ho fem metges, infermeres i tots els que professionals que envolten un cas, no coneixeran les diferències. La salut sí que té gènere, tant en riscos com en altres aspectes i fins ara no els hem tingut en compte; hem pensat que estudiar un home ja era estudiar una dona i no és el mateix.
Carme Valls-Llobet: “La salut sí que té gènere, tant en riscos com en altres aspectes i fins ara no els hem tingut en compte; hem pensat que estudiar un home ja era estudiar una dona i no és el mateix”
Què cadria fer perquè la ciència de la diferència estiguera més present?
Una bona opció seria que estiguera prevista en els plans d’estudis, que fóra un plus el fet de mostrar interés i tindre compte les diferències en la malaltia entre home i dona. Jo crec que això canviaria molt les coses perquè tindries metges i metgesses o professors i professores que tindrien en compte les diferències, cosa que ara depén del voluntarisme.
Han traslladat al Ministeri alguna proposta perquè la perspectiva de gènere s’incorpore a la carrera de Medicina?
Propostes n’hem fet moltes. Fa uns 10 anys es va constituir des del Ministeri de Sanitat l’Observatorio de la Salud de la Mujer des del Ministeri de Sanitat la primera directora del qual va ser la valenciana Concha Colomer. Dissortadament el projecte no va tindre un llarg recorregut perquè van canviar les polítiques publiques, van guanyar altres tendències i el tema de la dona, com el del medi ambient, ha quedat aparcat. Però en l’Observatorio hi havia un interés especial a introduir ciència en la universitat i a fer estudis epidemiològics de les diferències.
Acaba de publicar Medio Ambiente y Salud. Mujeres y hombres en un mundo de nuevos riesgos, on explica que nombroses malalties i altres trastorns de la salut de les dones tenen una causa ambiental i que el nostre cos és més vulnerable a la contaminació en l’espai domèstic i laboral.
Sí, efectivament. És molt més fàcil que en una mateixa exposició d’home i d’una dona a químic ambiental, que pot ser un pesticida o un dissolvent, a la dona li afecte el sistema nerviós i li quede el tòxic al cos provocant-li alteracions com ara fatiga crónica i fibromiàlgia. I passa que aquestes malalties són tractades amb sedants i amb antidepressius també, quan en realitat és que han sigut un afectat d’un tòxic. És a dir, al dolor i el cansament se’ls hi ha posat un nom que són fatiga i fibromiàlgia sense mirar les condicions de treball prèvies que hi ha. És per això que en la conferència he intentat incidir especialment que les condicions de treball poden ser causa d’emmalaltir, cosa que no s’havia previst abans.
L’ONG a què pertany, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i on vosté dirigeix el programa Dona, Salut i Qualitat de Vida, s’ha afegit a la campanya del lobby de dones europees el WECF perquè les institucions tinguen en compte els riscos dels químics en la població, especialment en la més vulnerable, com són les dones.
És una campanya de conscienciació feta per les mateixes dones. A CAPS hem traduït unes guies de prevenció de riscos en la vida quotidiana de com rentar els xiquets o la roba evitant l’ús del productes que contenen químics. Volem que la societat siga conscient dels perills, però també ho han de ser les autoritats. Així mateix, volem que s’utilitzen cada vegada menys aquests productes, hi ha altres formes a lluitar contra les plagues. Per exemple, en un espai de treball, en lloc de posar un insecticida es poden aspirar les plagues amb aigua freda i calenta. Hi ha altres tècniques contrastades i, per això, jo he parlat d’utilitzar la química verda, que són formes no toxiques de lluitar contra el mateix. Hem d’actuar de manera que no es cree més pol·lució dins dels llocs de treball i això també serveix per a la neteja.
Quines conseqüències té la doble jornada en la salut de les dones?
La doble jornada genera un estrés supernumerari que mai havia sigut valorat amb interés amb l’excepció de l’Instituto Karolinska, que amb el seu estudi va demostrar que en la salut en homes i dones pesen més els condicionants de treball, amb les seues demandes excessives i el suport social per a aconseguir-lo, que les diferències psicològiques o biològiques. Aquesta investigació va demostrar que la doble jornada augmentava el cortisol, l’adrenalina i la noradrenalina, que són unes hormones que haurien d’anar a dormir i que si no ho fan es genera més ansietat, més contractures musculars i més dolor muscular generalitzat. I, clar, quantes dones a les quals els han dit que tenen fibromiàlgia en realitat tenen un estrés crònic que va començar així i després es converteix en un dolor que ja no poden més? I, mira, els hi va molt bé que els donen una etiqueta però l’origen està en l’estrés quasi sempre físic perquè has de fer la doble jornada i això no es valora com un factor de risc; només es valora en un grup professional.
Carme Valls-Llobet: “La doble jornada genera un estrés supernumerari que mai havia sigut valorat amb interés”
En quin?
En el de controladors aeris. Per què? Perquè has d’arribar a la feina descansat.
El normal i aconsellable seria que en totes les professions els treballadors arribaren descansats.
Efectivament. Però recorde l’interés especial que va mostrar el Ministeri de l’Aire per aquesta qüestió quan jo quan estudiava a Madrid. Vam fer un estudi molt complet investigant si les persones arribaven a la feina amb aquestes hormones dormides bé i equilibrades.
Una de les afirmacions que més ha cridat l’atenció és que sols un 5% dels casos de càncer de mama tenen un origen congènit.
Des de 1945 ha quedat palés que sols el 5% del càncer de mama es deu a factors congènits i cada vegada hi ha més investigacions que el relacionen amb professions en què les treballadores estan més estressades, com ara les metgesses i les farmacèutiques. Veges per on, són dones que treballen en professions relacionades amb la salut però que viuen en una situació d’estrés mental, que es veu fins itot en la contractura del muscle. Són professions que requereixen d’un treball emocional i químic. I també estan les hostesses d’avió, però perquè estan en un camp electromagnètic molt potent com és l’avió, que és un factor de risc. Ara bé, a casa també tenim factors de risc amb els productes de la neteja. El que vull dir és que tot requereix moderació i que clar que hem d’exir al carrer, però aquest ha d’estar net. I per principi de precaució, encara que no hi ha una evidència tan gran, jo demane a la gent que tanque el router a la nit, que dormirà millor perquè no hi haurà tanta contaminació a la mateixa casa.
Sobta també que a l’estat espanyol no s’haja realitzat cap estudi sobre la menstruació, quan som més de la meitat de la població, ens passa cada mes i gastem molts diners.
Hi ha pocs estudis perquè ha sigut més fàcil abolir-la, com si fóra un plantejament progressista, encara que supose una intervenció hormonal constant durant tota la vida reproductiva, que estudiar-la a fons. És millor dir-los a les dones que prenguen anticonceptius i medicació. Però no sols passa en aquest àmbit, ja que vivim en la cultura de la píndola. Les persones volem tindre bona salut amb una pastilla en lloc de canviar d’hàbits.
Carme Valls-Llobet: “Vivim en la cultura de la píndola. Les persones volem tindre bona salut amb una pastilla en lloc de canviar d’hàbits”
Les indústries farmacèutiques i cosmètiques representen una part important del PIB i dels grups de pressió.
Cert és que aquestes indústries hi tenen molt a dir, però també ho és que els mateixos professionals a vegades sobre determinats temes no hi mostren interés. És per això que és fonamental la creació i la existència de la xarxa del CAPS en què unes 400 metgesses de tot Espanya ens reunim cada dia en línia i ens passem informació diària. Hui mateix els he passat la informació de la Premi Nobel de Química en 1964 Dorothy Crowford, una científica que no es va rendir mai en les seues investigacions tot i la seua malaltia.
Una història que paga moltíssim la pena recordar tot just aquest 11 de febrer que celebrem el Dia Mundial de Dona, xiqueta i ciència.
La història de Dorothy Crowford és molt especial, ja que gràcies a les seues investigacions va ser possible la comercialització de la penicilina el descobridor de la qual fou Alexander Fleming, qui gaudeix de tots els reconeixents científics i socials. Però no així Dorothy Crowford, invisibilitzada com tantíssimes científiques sense el treball de les quals el món no seria igual. Crowford va passar trenta anys investigant en un lloc obscur, sense suport i amb les mans deformades per l’artrosis. Això no obstant, no va fer mai victimisme i va investigar fins a l’últim dia. Dorothy no es va rendir i això és el que fem cadascuna en el nostre camp.
Creu realment que les generacions més joves són conscients d’aquest punt i de la diferència de gènere en la salut?
Encara no hem arribat a una plena consciència però anem anant. Per exemple, a Barcelona des de fa quatre anys participem en la Setmana Crítica de Formació Universitària, organitzada per les estudiants de Medicina que volen que els expliquem coses que no els ensenyen a la facultat. I les metgesses de primària de Madrid m’han convidat perquè d’ací a dos mesos els done una xarrada sobre aquests temes que jo explique. Alguna està canviant i es nota.
I ha notat algun canvi en les polítiques que s’estan fen des del govern valencià en aquesta matèria?
Ací hi ha un projecte que introdueix les diferències en l’estudi i que vol evaluar si realment estem diagnosticant bé les malalties entre homes i dones. A més, també es volen recollir aquestes dades de forma més sistemática per a d’ací a quatre anys fer una avaluació sobre si estem atenent bé. És un projecte que està molt bé, sincerament.
