Francesc Xavier Puchol i Catalunya (Vinalesa, 27 anys) compta les hores perquè arribe la primera partida de l’Individual d’escala i corda. Serà a Dénia (la Marina Alta) el pròxim diumenge 14 d’octubre. Puchol II, campió en 2016, vol llevar-se l’amarg gust de boca que li va deixar l’eliminació en quarts de final la temporada passada. Ara, recuperat d’una lesió muscular, aspira a reconquerir el títol que fa dos anys el va catapultar dins i fora del trinquet.
A més d’una de les figures del moment, Puchol II és un dels pilotaris que més confia en la gestió de la comunicació i la imatge dels jugadors com a via de creixement i consolidació de la pilota.
La temporada és llarga i no para. Com es troba?
Des de fa un temps les temporades se’m fan més llargues perquè les partides cada vegada me les posen més complicades, més ‘apretades’. Però, ara, estic bé. Potser l’únic però és que en els últims mesos he tingut una xicoteta molèstia en el muscle. El pitjor per a un esportista són les lesions. Tenia una tendinitis en el bíceps i he estat fora unes setmanes. Almenys he vist que la lesió va evolucionant, ja no tinc molèsties i ara queden poques setmanes per a l’Individual i les sensacions són cada vegada millors.
Es nota una pujada de tensió quan s’apropa el mà a mà?
Tots els jugadors volen fer un gran paper en el campionat més important. Tots volem estar bé. Quan s’apropa la data hi ha més tensió, sents més la responsabilitat. Cal tindre en compte que també hi ha altres campionats abans i que volem fer un bon paper. També és cert, però, que tots estan centrats a preparar l’Individual. Així que hi ha la tensió típica dels campionats importants. És el que ha de ser.
Després de l’eliminació de l’any passat en quarts de final, com enfoca enguany el torneig?
Més que dels rivals o dels trinquets, depén d’un mateix. El principal era recuperar-me i estar a to. Ara, ja quasi recuperat, em queda entrenar ‘a tope’ i pensar en la primera partida, contra Monrabal II a Dénia. Amb tot, em plantege el campionat amb la idea de guanyar-lo, però cal anar partida a partida. És una competició a eliminatòries i això no et permet cap errada. És difícil, cal anar fins al mínim detall i no pots anar més enllà d’una partida.
És la lliçó que va aprendre l’any passat?
No, això ja ho tenia clar abans. No és que em confiara l’any passat. Va coincidir que Pere Roc II estava en un gran moment i que va fer una gran partida i em vaig quedar fora. Enguany intentaré estar a bon nivell i corregir errades de l’any passat.
Enguany el títol sembla més car que mai…
Mai és fàcil guanyar un Individual. Amb el nou format m’ha tocat encreuaments amb jugadors molt forts. La idea és estar ‘a tope’. Si és així, dóna igual qui estiga davant. Depén de mi més que dels rivals. Si estic en la meua millor versió, podré guanyar. Si no, em podrà guanyar qualsevol
Canvia molt la vida de guanyar l’Individual a no guanyar-lo?
No he notat cap canvi. El vaig guanyar fa dos anys i no he notat canvis. Si parlem del dia a dia, no m’han baixat el nivell de les partides i l’exigència és la mateixa. El canvi és més gran de no guanyar-lo a guanyar-lo. Guanyar el primer Individual és diferent, encara que és important que vaja acompanyat d’altres coses i factors per a tindre una altra situació dins del món de la pilota.
Creix com jugador cada any?
Cada any he anat pegant un pas. No he anat enrere i no he baixat el llistó. El rendiment d’un jugador es pot veure, més que en les victòries, en les partides que juga. En la pilota, quan puges el nivell, també et pugen el nivell dels rivals i és més difícil demostrar el nivell. És més complicat demostrar que estàs bé.
Té 27 anys i molta carrera al davant. El millor de Puchol II està per vindre?
En la pilota mai deixes d’aprendre. Per molt que passe el temps, mai deixes d’aprendre coses noves. Ara bé, quan et passen coses de lesions i jugues molts campionats, et planteges anar un poc més lentament, centrar-te a cuidar-te a llarg termini, perquè el nombre de partides i l’exigència d’estes són diferents segons cada jugador. El desgast físic és diferent en cada cas. Hi ha jugadors que poden buscar resultats a curt termini i altres que prefereixen cuidar-se per a estar jugant més temps. Jo crec que ja estic ahí. Cal cuidar-se perquè hi ha moltes partides i campionats i l’exigència és molta. El risc de lesionar-se cada vegada és més alt i cal anar amb compte.
Considera que les figures juguen massa partides?
És un tema del qual es parla molt. Depén de cada jugador, de la posició, del tipus de partida que li munten. Jo jugue moltes partides a l’any. Potser jugue menys partides que alguns companys, però el nivell d’exigència és molt alt. Una partida en parella contra trio és molt més dura que una de trio contra trio. A més, hi ha moltes partides: de campionats, del dia a dia, de festes… Moltes generen desgast físic sense molt de sentit. Es desaprofita un poc la imatge del jugador perquè es desaprofiten bones partides que no van a cap lloc. Voldria jugar menys partides però més bones i estar al cent per cent, en lloc de desgastar-se en partides que no van a cap lloc.
Va saber aprofitar la victòria en l’Individual per a consolidar el seu nom i la seua imatge. El futur de la pilota passa per ahí?
Òbviament. Està molt clar. Sempre ens queixem de l’estructura de la pilota o que els que manen no saben treure el suc a la pilota, però, en eixe aspecte, als jugadors també ens passa. En l’àmbit de la preparació, ara com ara està tot molt professionalitzat, com en qualsevol esport. Però, quant a comunicació, la imatge dels jugadors està per explotar. Per a això cal fer una inversió. Des del principi estava convençut d’això i intente explotar-ho. Intente fixar-me en altres esports, fer altres coses, i he tingut la sort de rodejar-me de gent molt professional.
Si Álvaro va ser el primer a invertir en un equip de preparadors, vosté ha estat el primer a invertir en comunicació…
Un jugador de pilota no guanya tants diners com per a despreocupar-se d’eixe àmbit. Ací no és com en el futbol, que els jugadors firmen i cedeixen els drets d’imatge al club. En la pilota, una part dels ingressos depén d’això i cal aprofitar-ho. És un món encara per descobrir. Els jugadors van adonant-se i ara ja no se signen contractes tan a la lleugera. Si es guanya en la qualitat de la imatge del jugador, també influeix en la de la pilota. Cal veure el valor d’estes coses.
Ara ja ha arribat la televisió pública. Com d’important és per a la pilota?
Que les partides es puguen fer un diumenge de matí i que et veja la gent és molt important. Cal aprofitar-ho, fer partides bones i apropar la gent a la pilota. No només és tirar la partida i ja està. Tot això va donant valor a la pilota.
