Data: dimarts 28 d’octubre 2014
Hora: 19H00
Lloc: Col•legi Major Rector Pesset (Plaza Forn de Sant Nicolás, 4, València)
A continuació incloem una breu descripció de cada participant en la taula redona:
-IGNACIO JOVIT, responsable de l’Àrea de Recerca i Polítiques d’Amnistia Internacional, és autor de l’INFORME que porta el mateix títol que hem donat a la taula redona, en el marc de la campanya global d’AI contra la tortura. Aquest informe coincideix en les seues conclusions amb els informes recentment publicats pel Grup de Treball de l’ONU sobre Desaparicions Forçoses o Involuntàries (vegeu http://www.ohchr.org/sp/newsevents/pages/displaynews.aspx?newsid=13800&langid=s ) i pel Relator Especial per a la Promoció de la Veritat, la Justícia, la Reparació i les Garanties de no Repetició.
-MANUELA CARMENA va ser com advocada una de les fundadores del despatx laborista del carrer Atocha 55, on va tenir lloc l’atemptat de la ultraderecha del 24 de gener de 1977. Després ha desenvolupat la seua carrera com a magistrada i com tal ha sigut cofundadora de l’Associació Jutges per a la Democràcia i vocal progressista del Consell General de Poder Judicial de 1996 a 2001 i delegada del mateix per al País Basc, jutgessa degana de Madrid i jutgessa de vigilància penitenciària. En 2010 es va jubilar però en 2011 el govern de Patxi López li va demanar que encapçalara l’oficina basca d’atenció a víctimes d’abusos policials. Abans hi havia ja representat a Espanya en el Grup de Treball de l’ONU contra les Detencions Arbitràries (del Consell de Drets Humans de l’ONU constituït en 1991). Des de 2010 desenvolupa el blog “reinventem la justícia” http://reinventemoslajusticia.blogspot.com.es/.
-ISMAEL SAZ és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València. Especialista en la dictadura franquista i els feixismes europeus, ha participat en l’obra col·lectiva Enrique Ruano: Memòria viva de la impunitat del franquisme (Editorial Complutense, 2011).
-LUCAS MARQUE és periodista i especialista en la policia política i la BPS de València.
Completen les intervencions de la taula dos testimoniatges de la repressió a València sota el franquisme:
– JULIÁN LÓPEZ, detingut, processament i condemnat en 1959 per la seua militància comunista, i en la “caiguda” de les CCOO valencianes i Antonio Palomares de novembre de 1968. Pot llegir-se el seu testimoniatge en extens en el capítol “La caiguda de CCOO del Port de Sagunt al novembre de 1968” del llibre El TOP a el País Valencià: testimoniatges de la repressió política i l’antifranquisme (FEIS, 2011).
-LUCILA ARAGÓ, detinguda al setembre de 1975 per la seua militància en el PCE m-l.
La fundació FEIS de CCOOPV, és una entitat que custodia l’arxiu d’expedients de repressió política de l’advocat antifranquista Alberto GARCÍA ESTEVE. La FEIS ha desenvolupat diversos projectes de recerca i divulgació sobre la repressió franquista a el País Valencià en els anys 1957-1977. El passat 24 de juny la FEIS amb CCOO PV va organitzar a València una Jornada sobre Justícia Universal i Drets Humans (http://feis.pv.ccoo.es/index.php/2014/06/17/jornada-sobre-justicia-universal-y-derechos-humanos/) i actualment col·labora amb el grup de l’ASSOCIACIÓ DE REPRESALIADOS POLÍTICS PEL FRANQUISME A EL PAÍS VALENCIÀ (AREF-PV), que dimarts passat 21 d’octubre va presentar en el Consolat Argentí a Madrid set denúncies davant la Causa 4591/2010 més coneguda com a “Querella Argentina”, de la mateixa manera que ha col·laborat amb l’Associació Memorial Democràtic 23 d’Abril (http://www.uv.es/~pla/alteritat/AMHU.htm).
AMNISTIA INTERNACIONAL coorganitza aquesta Taula redona dins del marc de la campanya global contra la tortura Stop Tortura per a aconseguir que totes les persones gaudisquen de protecció. En el XXX aniversari de la Convenció de l’ONU contra la Tortura, l’organització utilitza les seues més de 50 anys d’experiència per a insistir que els governs han de complir les seues promeses i respectar el dret internacional. La campanya se centra en tots els contextos de custòdia estatal. Açò inclou: els sistemes ordinaris de justícia penal; les persones sota custòdia de l’exèrcit, la policia, les forces especials o els serveis secrets; les situacions que impliquen legislació, normatives o disposicions d’emergència; i els llocs secrets o no oficials de detenció, on augmenta notablement el risc de tortura.
