Presentació a València de ‘Per defensar la democràcia… referèndum!’

Dijous vinent 9 de març, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, a les 19 h

Pau Miserachs presenta a València Per defensar la democràcia… referèndum!, una crida a que Espanya complisca els tractats sobre autodeterminació que ha ratificat

-L’acte està convocat per Acció Cultural del País Valencià i el Grup d’Estudis Polítics i hi intervindran Pau Miserachs, Toni Gisbert i Anna Arqué

-“L’Estat espanyol no pot vulnerar el dret internacional amb una Constitució incompleta, imperfecte, indefinida, retòrica, enganyosa i redactada sota pressió”

-L’autor denuncia que tot l’objectiu de la política espanyola és fer front i no donar resposta democràtica a les reivindicacions catalanes

El polític, advocat i president del Grup d’Estudis Polítics, Pau Miserachs, acaba de publicar Per defensar la democràcia… Referèndum!, dietari comentat que recull els principals esdeveniments que ha viscut el país des de juny de 2016 a gener de 2017.

La presentació a València d’aquest volum editat per Llibres de l’Índex tindrà lloc aquest dijous, 9 de març, a les set de la tarda a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (carrer Sant Ferran, 12). A més de l’autor, Pau Miserachs, intervindran Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i l’activista Anna Arqué, portaveu de la Internacional Comission of European Citizens (ICEC) als Països Catalans.

El llibre recull el període que coincideix amb les eleccions de juny i la llarga interinitat del govern en funcions de Mariano Rajoy fins a la superació de la investidura i la formació del nou govern, l’acarnissament dels tribunals contra el procés i l’obertura de judici contra Artur Mas pel 9-N, el rebrot de la reivindicació d’un referèndum, pactat o no amb l’Estat, l’anomenada “operació diàleg” amb la vicepresidenta Sáenz de Santamaria com a pretesa cara amable del govern espanyol i la cimera de governs autonòmics sense el president de la Generalitat ni el lehendakari que acabaria reflectint la incoherència d’un sistema falsament igualitari.

Miserachs desbrossa un per un els fets noticiables d’aquesta època recent amb el rigor jurídic i capteniment habitual i alhora amb l’espontaneïtat i frescor del comentari escrit al moment sense temps de pair notícies que es superposen i que sovint queden desmentides o superades en qüestió de poques hores. Hi ha, però, un denominador comú que es repeteix des dels llibres anteriors de l’autor: tot l’objectiu de la política espanyola és fer front i no donar resposta democràtica a les reivindicacions catalanes.

Per contextualitzar els articles que van apareixent cronològicament, l’autor inclou el prefaci “El dret dels catalans a constituir-se en Estat independent d’Espanya” on reclama un espai a l’esquerra perquè la independència siga possible “atesos els girs i ambigüitats de la dreta catalana, amb alguna marca enrere de representants polítics de l’exCDC que ja trobarien bé arreglar el problema del finançament i obtenir alguna competència autonòmica més, seguint la política pujolista del ‘peix al cove’”.

Enfront d’aquesta defensa numantina a que Catalunya s’expresse, Miserachs reitera la seua coneguda tesi que l’Estat espanyol disposa de mecanismes per permetre la realització del referèndum. Entre altres, l’article 150.2 de la Constitució mitjançant el qual l’administració central pot delegar competències pròpies a una comunitat autònoma. En aquest cas, la convocatòria d’un referèndum en el seu territori. I encara més, per suposat, si compleix la literalitat de tractats internacionals ratificats per Espanya que reconeixen el dret a l’autodeterminació dels pobles.

“El camí cap a la secessió del territori català de l’Estat espanyol, produint la corresponent modificació geogràfica i de fronteres d’acord amb el Conveni de Viena de 1993, -escriu aquest advocat- és un fet que empara el Dret internacional de tot poble que compleix els requisits establerts pel Conveni de Montevideo de 1933 a ser reconegut com un Estat, que l’Estat espanyol no pot impedir ni vulnerar en base al text constitucional de 1978 incomplet, imperfecte, indefinit, retòric, de conveniència, semàntic i enganyós, redactat sota pressió colpista que només ha reconegut el diputat Herrero de Miñón; finalment contradictori i, per tant, sense efecte amb el dret supraconstitucional de les Nacions Unides”. L’annex del llibre ens obsequia amb un seguit de documents que avalarien l’anhel sobiranista a la llum dels referits tractats signats i ratificats pel Regne d’Espanya com la Carta fundacional de Nacions Unides, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Declaració Universal de Drets Humans o la Conferència de Seguretat i Cooperació d’Helsinki.

Una democràcia a mitges

Crític amb la manca de resposta de l’establishment espanyol a les demandes catalanes, l’autor insisteix com en publicacions anteriors en la línia de que la transició espanyola va restablir una democràcia a mitges que institucionalitza els privilegis i consolida una casta que s’ajuda mútuament perquè res no canviï. Arriba a qualificar de vassalls el paper que els poders ens reserven als ciutadans. Centrant-se en la realitat d’avui, Miserachs parla de “fals nacionalisme espanyol d’abús i destrucció de tot allò que els fa nosa” i hi afegeix que “per fer Espanya prolongació del regne de Castella necessiten fer desaparèixer el fet nacional de Catalunya. Aquesta és la terrible veritat que cal explicar a la població i que la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 contra l’Estatut de Catalunya de 2006 va demostrar”.

El llibre compta amb un pròleg d’Anna Arqué, portaveu de l’ICEC als Països Catalans, i un epíleg de Ferran Armengol, professor de Dret internacional. El periodista Jesús Conte ha escrit la presentació.

Abans de Per defensa la democràcia… Referèndum!, Pau Miserachs ha publicat en els últims anys Ni república ni democràcia. De la transició a la indignació, Democràcia potes enlaire. La llei contra el poble, Estudios sobre la propiedad intelectual y la sociedad de la información. Entre la ley y la utopía, L’estat contra la democràcia i La democràcia captiva.

ConteBCN Comunica