Els orígens catalans de Ciutadans el converteixen en el primer partit d’àmbit estatal caracteritzat per un nou model de nacionalisme espanyol no centralista, mentre que a Catalunya la formació d’Albert Rivera és la principal referència per als sectors contraris a la independència. Són dues de les aportacions d’Astrid Barrio i Juan Rodríguez Teruel, investigadors de la Universitat de València, en un article en què també apunten que el partit taronja està completant amb èxit el seu procés d’institucionalització.
La investigació destaca que la base electoral de Ciutadans (C’s) prové en gran part del centre-dreta (un 40% d’antics votants d’UPyD i un 12% que han recalat en la formació després de votar anteriorment al PP) i de l’abstenció o el vot en blanc (8,4%). Amb tot, l’anàlisi identifica C’s com un partit d’orientació centrista, que s’autodefineix com “liberal en allò que fa l’economia i progressista en l’aspecte social”, que encara podria tenir un nínxol de creixement electoral pel centre-esquerra, en detriment del PSOE.
Els experts remarquen que la possibilitat de guanyar antics electors socialistes està dificultada per la recent decisió de Ciutadans de renunciar a la socialdemocràcia en la seua definició ideològica, tal com es va aprovar en l’Assemblea General que la formació va celebrar a principi de febrer a Madrid. Es tracta “d’una aposta centrista emmarcada en el seu procés d’institucionalització”, segons els investigadors. “Possiblement, l’abandonament de les referències al socialisme, més enllà del fet que es tracta d’un espai electoral amb més competència, no fa més que donar major coherència a la seua adscripció internacional, ja que a la Unió Europea, el partit taronja forma part de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE)”, argumenten Barrio i Rodríguez, professora i professor de la Facultat de Dret.
Aquesta determinació del partit comandat per Albert Rivera és l’últim moviment d’evolució d’una força política que encara s’està adaptant a les rutines de la política estatal. Així, “Ciutadans es troba immers en una fase d’institucionalització de la qual dependrà la seua estabilitat electoral –apunten els experts–, encara que els seus orígens es remunten al 2006, any en què es va fundar a Catalunya com a partit polític d’àmbit autonòmic que responia a una qüestió específicament catalana”.
Els autors destaquen els ideals de renovació política i lluita anticorrupció, així com una encesa defensa de la transparència, reforma de las administracions públiques i despolitització de la judicatura, com el motiu fonamental d’aquest auge electoral a Espanya a partir del 2013. “C’s naix d’un fracàs del mercat electoral en l’àmbit estatal procedent de demandes insatisfetes de regeneració democràtica”, indiquen Barrio i Rodríguez, “una qüestió que encara és imprescindible per al partit com ho demostra el fet que ha retirat el seu suport al PP a Múrcia després de la imputació del seu president pel cas Auditorio”.
Unes exigències que, junt amb les retallades i l’aparició de casos de corrupció, van generar els majors índexs històrics de desafecció política en la ciutadania respecte de les institucions. “Es van crear unes reivindicacions que les forces alternatives tradicionals, com UPyD o Esquerra Unida, no van ser capaces de canalitzar”, diuen. “Aquest va ser el brou de cultiu ideal per a la instal·lació dels nous partits –Ciutadans i Podem– en l’escenari electoral estatal”, en opinió dels investigadors.
Ciutadans a Catalunya
Barrio i Rodríguez, en el seu article, també analitzen el context català de Ciutadans, on la formació ja porta més d’una dècada amb representació al Parlament. Un èxit electoral que consideren basat en un discurs antinacionalista, que ha fet guanyar a C’s una borsa de votants, majoritàriament de perfil castellanoparlant, procedents fonamentalment de l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya. “Els seus missatges de campanya, centrats majoritàriament en la identitat i en els assumptes lingüístics, i la seua crítica de les polítiques caracteritzades per l’intent de construcció d’una identitat nacional hi van ser les claus”.
L’auge electoral de Ciutadans a Catalunya es va reactivar després del renaixement i consolidació del moviment independentista, que el va ajudar a ser la principal força de l’oposició al Parlament en les eleccions autonòmiques catalanes del 2015.
“Aquest èxit resideix en el model territorial que defensen, partidari de l’estat de las autonomies, però amb una forta defensa de la unitat d’Espanya i amb una delimitació clara de les competències de les comunitats i l’eliminació de les diputacions”, asseguren els investigadors.
Un dels esculls que els experts auguren per a l’estabilitat electoral de Ciutadans és la seua institucionalització. “Serà una condició essencial per a la seua sostenibilitat en el mercat electoral espanyol a llarg termini”, apunten els experts. “I, en aquest procés, és clau assentar un lideratge estable en el partit, en aquest cas en la persona d’Albert Rivera, però mantenint a la vegada la democràcia interna i la promoció de nous líders, com la d’Inés Arrimadas. Els resultats del recent congrés posen de manifest que està superant la institucionalització amb èxit encara que encara s’ha de veure si és capaç d’implementar la seua agenda reformista”, conclouen Barrio i Rodríguez.
