El dilluns 20 es complirà un any de l’aplicació d’un acord que, al costat del tancament de la ruta dels Balcans, va representar un nou paradigma en l’enfocament de la UE per als fluxos migratoris de refugiats, sol·licitants d’asil i migrants.
Amb motiu d’aquests 365 dies, Metges Sense Fronteres (MSF) fa públic un informe que, sota el títol ‘Un any de l’acord UE-Turquia: qüestionant els fets alternatius de la UE’, exposa el cost humà dels fracassos de les polítiques europees a Grècia i en els Balcans.
Per a MSF, l’acord no ha estat una història d’èxit, sinó una història d’horror, amb terribles conseqüències per a la vida i la salut de les persones atrapades en ell. Com a conseqüència de l’acord, es veuen obligades a utilitzar rutes més perilloses de la mà de traficants per arribar a Europa o queden atrapades en ‘hotspots’ amuntegats a les illes gregues. A més, l’acord està tenint un impacte directe en la salut dels pacients atesos per MSF, i molts són, cada vegada, més vulnerables.
A Sèrbia i Hongria, MSF també ha estat testimoni d’un augment dels pacients amb traumatismes relacionats, segons el seu testimoniatge, amb la violència que experimenten des del tancament de la ruta dels Balcans.
Un any després de l’entrada en vigor de l’acord, les autoritats europees no esmenten les devastadores conseqüències humanes que aquesta estratègia ha tingut ja sobre la vida i la salut de milers de refugiats, sol·licitants d’asil i migrants; la UE i els líders dels Estats membres no reconeixen que l’acord tracta les persones com si foren mercaderies. A pesar que els efectes mortals de la seua política de contenció són evidents, els líders europeus han decidit prioritzar la supervivència de l’acord per sobre de la seguretat i protecció dels sol·licitants d’asil.
En aquestes circumstàncies, l’acord no pot ser vist com un model per a altres ‘acords d’externalització’ amb altres països.
