VALÈNCIA. Des d’aquest agost, les màquines excavadores estan arrasant desenes de milers de metres quadrats de l’horta valenciana per a fer espai als cotxes gràcies a l’ampliació de la V-21. Una destrucció que queda simbolitzada en el forn de Barraca, que descompta els dies per al seu derrocament. De fet, la pintada ‘L’horta és vida’ ja no està íntegra; els obrers van obrir aquest dijous a primera hora del matí un forat just baix del cor-carxofa.
Si bé el Ministeri de Foment va aprovar ja al juliol del 2017 aquest projecte d’ampliació a tres carrils del tram Carraixet – València de l’autovia V-21, no ho va fer sense oposició. Com a mínim, dels moviments en defensa de l’horta. Un estudi consultat per Diari La Veu i realitzat per l’enginyera civil Nel·la Saborit, especialista en urbanisme, mobilitat i trànsit, posava de manifest “tots els arguments existents des de l’enginyeria del trànsit i la gestió de la mobilitat” sobre “la manca de necessitat d’un tercer carril a la carretera V-21 i la construcció d’un nou enllaç en aquesta mateixa via, que convertiria l’actual bulevard urbà paral·lel a la platja de la Patacona en una via d’entrada d’alta capacitat per a vehicles privats a la ciutat de València.”
Efecte crida als conductors
En primer lloc, es parla de ‘l’efecte crida’: “L’efecte de la construcció de noves infraestructures viàries, i molt especialment d’aquelles vinculades als accessos viaris de grans conurbacions, sempre tenen un mateix efecte: la crida i l’augment del nombre de vehicles en aquella via”
Així, segons aquest informe, el nivell de congestió de la V-21 seria el mateix “passats entre 3 mesos i 1 any de la inauguració de l’ampliació”. Per això, es considera molt més positiu “mantindre la congestió actual per tal de forçar un canvi modal –és a dir, un canvi del vehicle privat al transport públic o a formes no motoritzades– i millorar tant la congestió com la generació de contaminació atmosfèrica”.
Però no només això. L’estudi també recull, citant mapes de trànsit del Ministeri de Foment, que el tram en qüestió no té “un nivell de congestió alt o no acceptable”. En concret, es parla d’una IMD (intensitat mitjana diària mesurada en vehicles per dia) d’entre 50.001 i 80.001. “Per tant, no ens trobaríem davant de cap urgència de congestió”, conclou.
Augment de la contaminació atmosfèrica i acústica
Resulta xocant que aquests dies que tant es parla de ‘l’emergència climàtica’ estiga devorant-se una part important del territori. No només pel que representa la desaparició del patrimoni verd, sinó per allò que la motiva: obrir espai a l’augment de vehicles pesants, “i per tant l’augment de la contaminació atmosfèrica i acústica”, com reflecteix l’informe.
Per això, s’apunta que aquestes obres en la V-21 són incompatibles “amb una qualitat de vida acceptable per als ciutadans i ciutadanes dels barris afectats per aquest itinerari”. Per això, “caldria replantejar l’accés nord del Port de València”, afegeix.
Algunes mesures alternatives
L’autora de l’estudi apunta, en els comentaris finals, que la millor manera de reduir la mobilitat en vehicle privat és la gestió del trànsit, “sobretot en les vies d’alta capacitat d’accés a les grans ciutats”. Algunes de les mesures que proposa són la implantació de la velocitat variable; la gestió i la restricció de l’aparcament en superfície en destinació –en aquest cas, dins de la ciutat de València–, i la millora de les velocitats i connexions del transport públic o el vehicle compartit respecte del vehicle privat. En aquest sentit, cita l’habilitació d’un carril Bus-VAO segregat a un dels carrils ja existents a la V-21; però, en cap cas, la construcció d’un nou carril.
