CASTELLÓ DE LA PLANA. L’última campanya d’excavacions realitzada durant aquest juliol al jaciment del Puig de la Misericòrdia, situat al turó de l’ermita dels patrons de Vinaròs (el Baix Maestrat), ha donat com a resultat valuoses troballes. Entre elles, restes de cranis de bebés, suposadament sacrificats formant part d’un ritual.
Es tracta de fragments de cranis de xiquets de molt curta edat –nounats o amb pocs mesos de vida– procedents de tres enterraments rituals, segons ha apuntat aquest dilluns l’arqueòleg director dels treballs, Arturo Oliver, cap del servei provincial d’Arqueologia de la Diputació de Castelló.
La campanya també ha permés traure a la llum dos collarets de bronze pràcticament íntegres que ara estan en tractament perquè no es desfacen; fermalls, i restes de ceràmica i d’animals, entre altres objectes. Destaca també la troballa de petxines utilitzades en l’arquitectura: “La petxina és un símbol de la fecunditat per la seua semblança amb els genitals femenins. Ja trobem petxines en els murs del II aC, i, ara, sota un forat on es posava la columna per a sustentar els sostres, hem trobat una petxina situada allà com un ritual”.
En la campanya d’enguany s’ha treballat en les restes del VI aC i també una xicoteta estada en els nivells del VII aC. “No podíem continuar baixant per un problema d’estabilitat dels murs, però això ens ha permés centrar-nos més en la superfície, posar al descobert més àmbits de l’edifici i observar perfectament la seua distribució i el seu funcionament”, ha subratllat Oliver. A més, s’ha localitzat la porta d’accés “que permet saber millor la manera en què se circulava per l’interior del poblat”.
Aquest poblat és singular perquè es remunta al VII aC i va ser ampliat el V aC perquè es tractava d’un conjunt residencial on vivia l’elit social d’aquella època. El VII aC va patir un incendi que el va destruir per complet. Aleshores, els seus pobladors ho van abandonar tot allí, i això ha permés nombroses troballes: “Trobem ceràmica, materials de bronze i restes animals i vegetals que permeten estudiar també l’arquitectura i l’entorn i l’ecologia del moment; quin tipus d’agricultura tenien, i l’economia que tenien”.
Amb més de 2.700 anys d’antiguitat, aquest poblat és un dels més importants de tota la cultura ibèrica no solament per la seua singularitat, sinó també perquè abasta totes les fases ibèriques. Les restes trobades aquest estiu han sigut dipositades al Museu de Belles Arts de Castelló, on també romanen les anteriors troballes.
Les primeres excavacions al Puig de Vinaròs van començar l’any 1980 però després van estar parades fins al 2013, quan es van reiniciar. Des d’aleshores es fan campanyes cada estiu.
