En Bosch
Les dues campanyes d’eleccions d’enguany, amb les nombroses despeses, han estat, més o menys com sempre, com una baralla de gossos. Per a mi els resultats són una mica capritxosos i sembla que també vagen a modes. Sorprenen malgrat les estadístiques de la premsa, i sorprenen a causa de l’entorn enverinat en què ens movem.
L’amic blaver (mirant-lo als ulls i amb cara d’interès)
Potser sí, Bosch, però voldria que t’explicares millor i no tan enigmàtic, d’acord?
En Bosch
I tant, home! Amb molt de gust, xe. Fins fa poc era el PP qui sempre guanyava, i mira ara com està. De fet, quina diferència hi ha entre un govern d’esquerres tipus PSOE i un govern tipus PP? M’agradaria que m’ho explicaren. Jo quasi no en veig gens, de diferències.
Pel que fa a les municipals, hi ha votants que diuen: “Si jo manara, s’acabarien els problemes. Si jo fora batlle i feren el que jo dic, segur que en quatre dies, arreglats els problemes de trànsit i de contaminació… Com que no fan el que jo dic, no aniré a votar, i ja està. Massa paciència té la gent d’anar a votar. Arriba un moment que votar sí que és un fer la mà. Ah, i molt avorrit”.
L’amic blaver
Açò que li passa al PP és a causa de l’aparició de nous partits. És ben senzill. Tot el món ho sap. I abstenir-se no és el millor, ja que et crea un sentiment de culpabilitat i facilites el pas als que ens han fotut una colla d’anys. Els partits tipus PP tenen una clientela fidel que, si ha perdut, és perquè els han eixit competidors i perquè altres partits com PSOE han mogut els seguidors a la fi d’evitar pitjors conseqüències.
En Bosch
Veritat és! Tot i això en treu molt pocs i a eixe Casado no li està resultant bé la seua tàctica agressiva i provocadora per a destruir i ofendre els rivals. I això que volien aplicar un vot de càstig als socialistes per haver fet una moció de censura i haver fet fora el govern de Rajoy gràcies als independentistes.
Pep Amagat (Emmarca la cara amb el puny tancat o el palmell obert en disposició d’escoltar)
El PP no ha tingut prou Sentit Comú. Un partit que hauria d’haver-hi acabat ja a causa de tanta corrupció. Ara també s’ha afonat gràcies a gent com l’Amic Blaver que ja no el voten. Tu vas fer un punt d’inflexió. Cada votant sembla tenir un món diferent d’un altre votant. Cadascú reacciona d’una manera diferent d’un altre. Conec un individu que jo pensava que votava VOX, el tio és d’extrema dreta, segur, i ara va i va votar a Sánchez del PSOE. Diu que ha estat el més dialogant. A veure qui ho entén tot això!
Per cert, després del teu viatge, Amic Blaver, pel Regne Unit, ja tenim a Mrs. May dimitida.
L’amic blaver
En les votacions Europees els laboristes s’han fotut una bona morrada i la desfeta ha estat per als conservadors. El gran triomfador ha estat Nigel Farage i el seu partit d’extrema dreta. I a França també ha guanyat l’extrema dreta de Le Pen.
Pep Amagat
De totes maneres, la pujada de l’extrema dreta no ha estat tan gran com es pronosticava. En canvi, sí que han pujat els verds a Europa. Mira, mira com Puigdemont ha arrasat. No sols ell serà diputat sinó que n’ha eixit tres, ell i dos més. Jo el vaig votar ahir.
L’amic blaver (Es frega els ulls amb força en direcció al tabic nasal)
Que dius ara! De debò que l’has votat? Va, home, va. És un fugat de la justícia.
Pep Amagat
Però ha eixit diputat europeu. Ha rebut molts vots tant de Catalunya com d’Espanya. Fins i tot de Ceuta li n’han arribat. Ara l’informe de l’ONU vol que el govern espanyol amnistie els exiliats i reclama la posada en llibertat “sense dilació” dels presos polítics. De no fer-ho serà condemnat com un “estat corrupte”.
L’amic blaver (ignorant el que li diu Pep)
Hui mateix el Parlament Europeu acaba de rebutjar l’accés dels independentistes catalans. Per molts vots que haja tret no li permetran ser diputat europeu. Ja ho veureu que tinc tota la raó.
Pep Amagat
Una cosa certa és que just acabar les eleccions, a excepció del xicon de Podemos que acceptava que havien fet una gran davallada, tots semblaven contents dels resultats, tots volien marcar línies als guanyadors. Però si havien perdut, recollons! Jo qüestione si aquests candidats, que tenen el privilegi d’arribar a ser diputats i senadors, es pregunten com percebrà la gent el que fan i diuen públicament. Supose que ells estan al servei públic i no al dels seus interessos privats.
