VALÈNCIA. “Són els xiquets de la guerra; aleshores tenien 4 anys i ara entre 80 i 90, així que no poden esperar 5 anys més”. Així es referia Amparo Belmonte als descendents directes dels afusellats durant la Guerra Civil i el franquisme a Paterna. Ella és la presidenta de la nova federació en què s’agrupen els membres de les diferents associacions de familiars de víctimes. L’espera a què feia referència és el temps que podrien seguir soterrades en eixes fosses les restes dels seus pares i oncles si no s’acceleren les exhumacions.
Aquest dimecres al matí es va posar en marxa el procediment d’inscripció d’aquesta federació d’agrupacions. “En concret, és una iniciativa de familiars que ja estan agrupats en relació amb la situació que s’està vivint a Paterna amb les més de 20 exhumacions que estan ja en marxa o en projecte per a començar”, va explicar als mitjans Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica.
Sota el nom Plataforma d’Agrupacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de Paterna, els promotors van presentar la sol·licitud d’inscripció a la Conselleria de Justícia amb la finalitat de “fer un pas més per a unir esforços” i establir-se com “una cara visible davant l’administració”, segons va explicar la seua presidenta.
En paraules d’Alonso, “aquesta federació implica, primer, que hi ha una veu, que hi ha portaveus ja autoritzats, que lliurement s’han agrupat”. “Amb això s’acaba amb les informacions que no sempre coincideixen amb la veritat”, va asseverar, per a afegir que “és normal que tard o d’hora sorgisca una federació perquè no es desdibuixe l’esforç que estem fent ací”. En resum, aquesta federació vol que “totes les institucions i administracions sàpiguen que tenim un portaveu que pot representar milers de persones”. “Anem tots a una sola veu per a informar i demanar solucions”, va remarcar Alonso.
25 fosses i més de 2.000 famílies afectades
Belmonte va recordar que, fins ara, s’havia creat una associació per a cada fossa: “L’administració ens ha tractat com a illes”, va descriure. Els diferents col·lectius s’anaven ajudant però ara han fet un pas més i han format aquesta federació per a “ser una cara visible”.
La nova federació vol demanar empara a les administracions, que se la tinga en compte. “Ni la Generalitat ni l’Estat ens han donat cap ajuda”, va lamentar la presidenta. “Ara demanem una audiència amb la consellera de Justícia però també volem tornar a contactar amb la Diputació de València i amb el govern espanyol, perquè calen inversions molt fortes”, va dir Alonso, tot afegint que ells demanen “que els poders de l’Estat s’impliquen, que són qui tenen la capacitat”.
En total, hi ha identificades 25 fosses a Paterna. D’aquestes, 10 estan en procés d’exhumació, mentre que 15 no. “En la fossa 125 hi ha 250 víctimes; en la 114, 196 o 197”, va exposar Alonso, i va seguir: “Si parlem teòricament, només a Paterna hi ha 2.238 víctimes. En teoria, doncs, serien més de 2.000 famílies afectades d’una o d’altra manera”.
Que l’administració actue d’ofici en les exhumacions
Alonso va reconéixer que “hi ha famílies que encara no s’han assabentat que existeix aquesta plataforma” però va remarcar que la voluntat és que aquesta nova federació agrupe “totes les possibles, sense distincions d’ideologies, de tendències, ni de res”. “L’únic objectiu d’aquesta plataforma és acabar bé els processos d’exhumació que es van iniciar i els que queden per iniciar”, va sentenciar.
“Aquesta situació no només afecta aquestes 20 fosses i escaig de Paterna, sinó les més de 400 que hi ha a la província i a tota la Comunitat”, va afegir.
A més, des de la federació demanen que l’administració, siga la Generalitat o el govern d’Espanya, actue d’ofici en l’exhumació de víctimes soterrades en fosses comunes. Així, demanen “que desaparega la litúrgia d’anar demanant subvencions” per a poder obrir les fosses. “Eixa figura hauria de desaparéixer i, el que queda per fer, hauria de ser una tasca que assumira la mateixa Generalitat o l’Estat”, va argumentar.
Per la seua banda, Belmonte es va mostrar preocupada per l’anunci de dimecres passat, 27 de febrer, per part de la Diputació de València. La diputada Rosa Pérez va explicar que enguany la corporació provincial només convocarà ajudes per a establir la identitat dels cossos, i ja no per a obrir fosses, per a evitar que queden restes sense identificar. Però la presidenta de la federació vol saber “què passarà amb les fosses que no han sigut obertes i que no tindran subvenció”. “No podem assumir tranquils que estiguem el 2019 sense iniciar més exhumacions”, va sentenciar.
Cens de víctimes, actualització del mapa de fosses i un memorial
Preguntat per la creació d’un cens de víctimes estatal, tal com va anunciar aquest dimecres el Ministeri de Justícia, Alonso ho va valorar positivament i va assenyalar que “per a poder fer justícia a aquests familiars hem de saber on estan les víctimes i qui són”.
“Fins ara, a Espanya ningú s’ha preocupat d’acabar eixe cens”, va dir, tot recordant que al País Valencià eixa tasca està “quasi feta” gràcies al fet que Vicent Gabarda va fer als anys huitanta “el primer cens de les víctimes d’ambdós bàndols”. Així, va assenyalar que des de la seua associació no han conegut noves víctimes que no estigueren incloses en eixe llistat.
Falta, però, completar el mapa de fosses, “que encara no està actualitzat”. “Vam començar quan hi havia zero fosses. Amb una subvenció del Ministeri de Presidència, amb Zapatero, vam arribar a les 172. Ara ja estem per sobre de les 426”, va explicar Alonso.
L’últim a intervindre en la presentació de la nova plataforma va ser Ismael Fita, president de l’Agrupació de Familiars de Víctimes d’Afusellats al Paredón d’Espanya. Des de fa més de 10 anys, aquesta associació demana que l’emplaçament siga una mena de parc, un memorial, on estiguen els noms i cognoms de les víctimes. Un lloc, en definitiva, on els familiars puguen anar a retre culte a les persones que van patir l’horror del franquisme fins perdre la vida.
