Els electors hem assistit bocabadats a un espectacle patètic que fins i tot deixaria a ras de terra tots els sainets valencians del segle XX. No mancava el personatge que feia la gracieta barroera, ni el burgés que semblava una caricatura d’ell mateix, ni l’il·lusionista que treia del barret de copa milanta peces d’atrezzo dels quals ni els conductors s’havien apercebut.
Han escenografiat un espectacle a mitjan camí entre un entremés de José Luis Moreno i les viscositats supurades d’un programa de telerealitat. No hi faltaven ni improperis, ni nominacions, formació de grups per a derrocar un adversari (amb traïcions i transfuguismes in extremis inclosos) i batusses per la supervivència on la Pantoja ha demostrat tindre més desimboltura que vosaltres. L’audiència no ha tingut més remei que respondre foragitant d’aquest nyap mediàtic el concursant que pitjor li ha caigut, ja que era impossible saber qui era el millor. Que hi havia algú que ho fora?
Feu pena en què heu convertit allò que nominalment es coneix com democràcia dissolent-la en un despotisme que ni és il·lustrat, ans al contrari, en una macabra funció teatral on cobegeu el vot del poble però sense tindre’l ni en compte. No-res per al poble sense el poble.
Tampoc no mereixeu ja ni l’apel·latiu de polítics, perquè no apareixeu més que com estaferms afaiçonats a colps d’enquestes electorals i per assessors d’imatges. No sou destres ni en les maniobres sociòpates per a exercir una lobotomia en el votant. Ni tan sols exsudant un resclosit masclisme a mode de vella reivindicació popular us ha resultat electoralment rendible; només heu empudegat la campanya a Brummel fins al punt d’haver d’arrostrar-la amb màscara de gas. I així heu aconseguit que ja ningú no sàpia exactament ni què ni a qui vota perquè, segons per on bufen els vents dels sondejos o dels resultats electorals, hui podeu dir blanc però demà serà negre. I quan arribeu a l’escó acabarà sent verd.
Com comentà una vegada l’excel·lent periodista colrada en mil i una conteses, Julia Otero, els polítics han perdut el lideratge que implica el criteri autosuficient i el trellat escaients per a aquestes responsabilitats. Per damunt de la sorna, no podem perdre de vista que aquests ninots seran els que regulen les nostres àrees, com ara educació, sanitat, dinàmica laboral i un dilatat etcètera. Però l’únic que veiem són una troupe de guió previsible i argumentari recurrent que sols ofereixen circ perquè ja no son capaços d’oferir pa.
