Diari La Veu del País Valencià
La Generalitat acaba el 2018 amb pèrdues de 840 milions però redueix el deute un 38% respecte al 2017

VALÈNCIA. La Generalitat tanca el 2018 amb un resultat economicopatrimonial negatiu de 840 milions d’euros; un 38% menys que les pèrdues de l’exercici anterior i “el millor resultat des del 2008”.

Així ho recull el Compte General del Consell del 2018, remés a la Sindicatura de Comptes, que ha desgranat aquest divendres el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, en la roda de premsa després del ple setmanal junt amb la vicepresidenta i portaveu, Mónica Oltra.

Entre les xifres destaquen els 100 milions d’euros utilitzats pel Consell per a fer front a sentències judicials i decisions de l’anterior govern autonòmic, que el titular d’Hisenda ha descrit com a “ruïna en diferit” del PP.

D’aquests cent milions, més de la meitat (52) corresponen a provisions per a afrontar la devolució d’ajudes d’Igualtat i altres 43 en previsió del pagament de la demolició de les Torres de Benidorm (la Marina Baixa), en compliment de la sentència judicial del 2017. El conseller ha recordat que la construcció va ser autoritzada en 2005 per l’anterior Consell “malgrat els informes desfavorables” i ha subratllat que és una estimació de riscos a l’espera de l’execució de la decisió judicial. Altres cinc milions estan destinats a fer front a impagaments de l’Impost de Béns immobles (IBI) entre el 2011 i el 2015.

Dependència del FLA

En conjunt, el passiu ha passat de 20.995 milions d’euros el 2017 a 21.495 milions el 2018, quasi un 2,4% més, “bàsicament a causa de la dependència del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)”, que Soler ha recordat que va ascendir a 1.365 milions el 2018 entre l’ordinari i l’extraordinari. Altres partides van ascendir a 292 milions: 222 d’ells per venciments de pagaments del sector públic i 34 per pagaments a concessionàries de carreteres i hospitals.

I, en concret, les provisions per a riscs i despeses a llarg termini han baixat un 13,8%, fins a 26,4 milions, i a curt termini, un 18,2%, fins a 547 milions. Per contra, els crèdits a llarg termini han augmentat lleugerament un 1,2%, fins a 39.339 milions, i els crèdits a curt termini, quasi un 9%, fins a 11.678 milions.

Entre els crèdits no financers estan les obligacions reconegudes en el balanç que estan pendents d’aplicar en el pressupost “com a conseqüència de l’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana”, de 1.613 milions el 2017 a 1.049 el 2018, un 35% menys.

Les operacions pendents d’aplicar als pressuposts inclouen la despesa del personal de Sanitat al novembre i desembre (131 milions d’euros); els interessos de demora (63 milions); les sentències que afecten el personal sanitari (44), i el conveni entre l’Institut Valencià de l’Habitatge SA (IVVSA), la Conselleria d’Educació i l’Institut Valencià de Finances (IVF), xifrat en 42,6 milions.

La resta correspon a factures registrades sense preassignació, altres despeses i més de 27 milions a ajudes de la Conselleria d’Habitatge “no reconegudes en l’anterior etapa”, quan el titular d’Hisenda ha recordat que la consellera d’aquest departament era aleshores l’actual presidenta del PPCV, Isabel Bonig.

Dins de les despeses que es deriven al 2019, establides en 246 milions, estan les de farmàcia i copagament sanitari del desembre del 2018 (114 milions), factures de l’any passat registrades en aquest exercici (78), pagament endarrerit d’obres (29) i l’acord extrajudicial amb l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO).

42 milions a les universitats

Sobre aquest tema, Soler ha ressaltat l’avanç de 42 milions d’euros realitzat el 2018 de l’import del conveni amb les universitats previst per a enguany. Ha apuntat que la Generalitat segueix les recomanacions de la sindicatura i computa a part les despeses que vencen a més d’un any per a adaptar-se a principis de comptabilitat.

A manera de balanç global, el conseller ha insistit que totes les xifres “revelen que la Generalitat continua avançant cap al sanejament marcat el 2015, amb l’objectiu d’oferir una imatge fidel de la realitat financera”. Això sí, ha tornat a posar l’accent en la necessitat d’un nou model de finançament autonòmic per a no dependre de fons externs i complir amb el dèficit.

Comparteix

Icona de pantalla completa