VALÈNCIA. Un informe pericial que consta en el sumari del cas Alqueria, que investiga el jutjat d’instrucció número 9 de València, revela que cap dels set alts directius de l’empresa pública Divalterra –antiga Imelsa– exercia funcions rectores ni directives en matèria de contractació, no tenien capacitat de representació davant altres administracions i no existia un increment ni en l’evolució de la xifra de negoci ni en els pressupostos que avalara eixa contractació. És per aquestes contractacions que estan investigats l’expresident de la corporació provincial Jorge Rodríguez i altres sis exalts càrrecs.
El document, a què ha tingut accés Europa Press, reflecteix que el cost del personal contractat per Divalterra –s’inclou una persona més que en els informes de la UDEF i els documents de Fiscalia– ascendeix a 1.122.095,80 euros, enfront dels 2 milions que apunten els investigadors. La remuneració més alta arribaria als 153.964 euros per tres anys i la més baixa, als 6.542 euros, únicament entre febrer i març del 2018. Totes elles –excepte eixa última– són de novembre del 2015; tres es prolonguen fins al 2017 i la resta fins al 2018.
En el cas dels set contractes d’alta direcció analitzats –signats el novembre del 2015 sense coneixement com a òrgan col·legiat del Consell d’Administració– l’informe pericial considera que es vulnera l’article 55 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic pels principis rectors d’accés a l’ocupació pública d’acord amb la igualtat, mèrit, capacitat o publicitat; la disposició addicional quinzena de la Llei 32/2014 de Pressupostos Generals de l’Estat, que determina que les societats mercantils públiques no podran contractar nou personal excepte en casos excepcionals, i els estatuts de Divalterra. A més, no disposen d’informes tècnics que justifiquen la contractació.
En aquesta línia, assenyala que els informes emesos pels serveis externs de Divalterra conclouen que en eixes contractacions no es donen els requisits necessaris de les relacions laborals d’alta direcció. Igualment, deixa constància que existeix un Consell de Direcció al marge del d’Administració, al qual assisteixen els consellers de PSPV i Compromís, l’assessor Jorge Cuerda i els aleshores gerents de Divalterra.
Més retribució de la que els corresponia
Així mateix, en l’informe pericial s’explica que Divalterra va quedar classificada pel ple de la Diputació en el grup 1 de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local. No obstant això, segons el mateix document, l’empresa hauria d’enquadrar-se en el grup 2 i hauria de tindre sis directius com a màxim amb una retribució màxima anual de 35.000 euros. En canvi, al grup 1 sí que li corresponen 10 directius i 45.000 euros de retribució.
En la classificació de grup 1 figuren entitats com l’Autoritat Portuària de València, amb una xifra de negocis de 128 milions d’euros el 2015; AENA, amb 3.518, o la Societat Estatal de Correus i Telègrafs, amb 1.765. No obstant això, l’evolució dels pressupostos constata l’existència d’una disminució en Divalterra, ja que passa de 27,9 milions el 2015 a 22,8 el 2018. Per tant, no hi ha cap increment en la xifra de negocis que avale eixa contractació i la seua participació es limita a “tasques procedimentals”.
Sobre el Consell de Direcció no inclòs en els estatuts, al qual assisteixen els consellers del PSPV i Compromís, Cuerda i els gerents de Divalterra, i que exerceix funcions de “direcció i control” de la societat al marge del d’Administració, l’informe veu com a “fet significatiu que per error es convoca un conseller de l’oposició i quan es presenta li manifesten que no està convocat”.
