VALÈNCIA. El PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida començaran la setmana vinent les negociacions per a la reedició de l’Acord del Botànic, enmig de la precampanya per a les municipals, després d’una setmana marcada pels festius en què els partits han analitzat els resultats i han manifestat el seu compromís a avançar en aquest acord progressista que va començar el 2015 després de 19 intensos dies de negociació.
Les autonòmiques del 28-A van situar el PSPV com la força més votada, de manera que van millorar el seu resultat respecte al 2015, i amb Compromís i Unides Podem-EUPV perdent part de la seua representació. Així les coses, la mateixa nit electoral els candidats de les tres formacions van mostrar la seua disposició a continuar avançant en el canvi, aquesta vegada amb un marge de diferència menor respecte al bloc del PPCV, Ciutadans i Vox, amb 52 diputats enfront de 47.
Quan s’investirà el nou president?
El compte enrere per a la constitució de les Corts el pròxim 16 de maig ja ha començat, i el calendari estableix que la investidura del nou president tindria lloc a finals de maig o principis de juny.
El president en funcions, el socialista Ximo Puig, ja va apuntar aquest dimarts que confiava que el nou Consell poguera estar llest en la primera quinzena de juny per a reduir tot el possible el període d’interinitat. Aquest mateix divendres va subratllar que el període electoral que novament vindrà condicionarà els terminis, de manera que no creu que hi haja un acord final sobre eixe Botànic 2.0 fins que passen les municipals.
Mentre que el 2015 els contactes van començar ja l’endemà del diumenge electoral, en aquesta ocasió les negociacions formals es produeixen després d’una setmana de baixa intensitat política, marcada pels festius de dilluns –Sant Vicent–, dimecres –Primer de Maig– i dijous –la Santa Faç–.
El ‘qui’ i el ‘què’
Fa quatre anys, amb un resultat molt més ajustat entre el PSPV i Compromís, les negociacions es van prolongar durant 19 dies, entre les eleccions del 24 de maig i l’acord sobre ‘qui’ havia de presidir la Generalitat, el 12 de juny, un dia després de posar sobre el paper el ‘què’, això és, l’Acord del Botànic amb els eixos de l’acció del nou executiu.
En aquell moment, les Corts es van constituir l’11 de juny al matí, sense estar subscrit el pacte –es va signar hores després–. Puig va prendre possessió com a president el 25 de juny i els consellers ho van fer cinc dies més tard, el dia 30.
Un camí tortuós
No obstant això, el camí fins a eixe desenllaç no va ser fàcil, ja que la reivindicació de la Presidència per part del PSPV, com a força progressista més votada, i de Compromís, com a garant de la “credibilitat del canvi”, van tibar la corda.
Els socialistes van mostrar la seua voluntat de donar suport a Joan Ribó (Compromís) a l’Ajuntament de València com a força de l’esquerra amb més representació i van reivindicar que la coalició fera el mateix en la Generalitat, però aquesta va reiterar la seua intenció de liderar el Consell.
Puig va posar sobre la taula la seua voluntat de parlar “amb tots” i va obrir la porta a dues opcions: un govern amb Compromís i el suport de Podem o en minoria amb el suport de Ciutadans. El PP d’Alberto Fabra va arribar en un moment donat a oferir l’abstenció per a eixa segona opció a canvi del suport socialista als populars als ajuntaments.
El 9 de juny, dos dies abans de la constitució de les Corts, el PSPV va donar per trencades les negociacions després d'”una infinita paciència” i en sentir-se “insultats” per la postura de Compromís. Antonio Montiel, aleshores líder de Podem, es va mostrar disposat a “asseure’s les hores necessàries per a aconseguir un govern de progrés”.
Un dia més tard Compromís convidava el PSPV a tornar a negociar “sense imposicions” sobre la Presidència apel·lant al diàleg. L’11 de juny a la vesprada se signava el Botànic entre les tres forces. El dia 12 Oltra va proposar que Puig fora el cap del Consell en un govern “transversal”, que després es materialitzaria sota la fórmula del mestissatge.
