VALÈNCIA. Intersindical Valenciana ha quedat fora de la Mesa General de Negociació del personal laboral, funcionari i estatutari (MGN I) tot i haver rebut la quantitat més gran de vots en les passades eleccions sindicals, un total de 25.000 vots que es van traduir en 184 delegats. Açò el va convertir en el tercer sindicat en nombre de delegats, després dels 188 d’UGT i els 185 de CSIF.
Malgrat això, la Generalitat ha decidit deixar Intersindical fora de la MGN I en adherir-se al criteri que va establir el Tribunal Suprem en una sentència de gener del 2018 sobre la constitució de la mesa general de negociació de l’Ajuntament de Gozón (Astúries). En resum, el Suprem va resoldre, en interpretació de l’Estatut de l’Empleat Públic del 2007, que les formacions sindicals poden formar part de les meses generals de negociació de les administracions públiques sempre que “hagen obtingut el 10% dels representants de personal funcionari i personal laboral” en l’àmbit de la mesa en qüestió.
En el cas valencià, açò s’ha vist reflectit en el fet que Intersindical, tot i tindre una sòlida representació en el global de personal funcionari i personal laboral (el 30,12% en delegats), no arriba al llindar del 10% en aquesta última categoria. És el mateix que ha ocorregut amb la Federació de Sindicats de Sanitat i Educació (FSES), que compta amb 131 delegats i ha quedat fora per la mateixa raó.
A ulls del portaveu d’Intersindical, Vicent Maurí, l’aplicació d’aquesta jurisprudència genera “una greu anomalia” en la representació sindical en la mesa, ja que “el primer sindicat en funcionaris” es queda fora de les negociacions. Encara més, Maurí entén que aquesta interpretació tan “restrictiva” no té sentit en tant que a la part de personal laboral corresponen només 153 delegats (amb un cens de 4.000 vots) i a la del personal funcionarial, 1.069 (amb un cens de 125.000).
Una sentència polèmica
A més a més, Maurí considera que aquesta sentència del Suprem sorgida del cas d’una localitat d’Astúries “no té res a veure amb l’administració valenciana” i que no es pot estendre el mateix criteri a territoris amb unes condicions molt distintes. Des del seu punt de vista, el fet d’aplicar la mateixa interpretació provoca en la pràctica que el personal funcionarial s’expose a quedar greument infrarepresentat pel fet de no arribar a un mínim en un personal laboral que suposa un percentatge molt menor del conjunt dels treballadors.
Fins ara, la llei s’interpretava com que podien formar part de les meses generals de negociació els sindicats que “hagueren obtingut el 10% dels representants a personal funcionari o personal laboral”, la qual cosa havia permés a Intersindical i a altres formacions tindre representació a la MGN I durant 12 anys sense sobrepassar el llindar del 10% en personal laboral, ja que sí que el sobrepassaven en el personal funcionari.
La polèmica sentència 51/2018 del Tribunal Suprem reinterpreta aquest criteri recollit en l’Estatut de l’Empleat Públic posant-lo en relació amb la Llei Orgànica de Llibertat Sindical per a resoldre, en essència, que s’ha d’entendre la conjunció ‘o’ com una ‘i’. És a dir, que només podran estar en les meses els sindicats que “hagen obtingut el 10% dels representants a personal funcionari i personal laboral”. Per molta representació que es tinga en un dels grups, si no s’arriba al mínim en l’altre, el sindicat queda fora.
D’acord amb la sentència, el motiu d’aquesta interpretació és afavorir la “legitimitat” dels representants en la mesa, ja que “les matèries que s’aborden afecten tant el personal funcionari com el laboral, per la qual cosa sembla raonable exigir que es compte amb la representativitat d’almenys un 10% en cadascun dels col·lectius”. Aquest criteri és compartit tant per CCOO com per UGT, que han promogut la majoria de recursos judicials en aquesta línia.
La Generalitat ha decidit alinear-se també amb la interpretació del Suprem i excloure de la MGN I els sindicats que no arriben al llindar amb l’ànim de no exposar-se a una previsible denúncia per prevaricació impulsada per CCOO o UGT, segons reconeixen fonts implicades.
Malgrat aquesta postura, des d’Intersindical defensen que es tracta d’una qüestió de “voluntat política” i que si després de 12 anys sense interpretar la llei d’aquesta manera ara es decideix no oposar-se, és per la pressió que són capaços d’exercir els dos grans sindicats en benefici seu, ja que d’aquesta manera eliminen gran part de la competència en les negociacions.
Així, consideren que és “contradictori” que el criteri del Suprem “tracte de protegir els dos col·lectius” i al mateix temps done peu a excloure una part majoritària de la representació funcionarial i conviden la Generalitat a continuar amb el mateix criteri que s’ha aplicat fins ara i, si és necessari, defensar-lo als tribunals fins a arribar al Constitucional.
El problema de no estar en la mesa
La divergència d’opinions al respecte no tindria tanta rellevància si la MGN II, on està representat el personal funcionari i estatutari –però no el laboral, la qual cosa dona a Intersindical una important majoria– tinguera la mateixa capacitat de negociació que la MGN I, però traslladada als aspectes que afecten exclusivament el funcionariat.
El problema, tal com defensa Intersindical, és que les “qüestions comunes” es dirimeixen a la MGN I –i la majoria de qüestions són “comunes”–. És complicat “establir la línia” entre allò que s’ha de negociar en la MGN I o en la MGN II, i cada vegada que sorgeix una discrepància al respecte, el més probable és que el tema acabe en la MGN I. Al final, la mesa de personal funcionari i estatutari queda com un espai residual i, per a alguns, de dubtosa utilitat. Des d’Intersindical posen com a exemple que fins i tot la Llei de Funció Pública va acabar negociant-se en la MGN I.
Davant la seua exclusió de la mesa, Intersindical ha anunciat que recorrerà la decisió del Consell i ha convocat mobilitzacions per al passat dia 5 i el pròxim 15 de novembre.
