VALÈNCIA. Fa unes setmanes es van conéixer les dades de l’Enquesta de Població Activa i aquest divendres es van conéixer les dades de l’atur del mes de juliol. Les dues xifres revelen que, tot i que l’ocupació es va recuperant a poc a poc després de la crisi, el treball continua molt lligat a l’estacionalitat. A més, l’ocupació que es crea és en gran mesura temporal i la qualitat i les condicions laborals tampoc no són òptimes.
Aquesta és una de les principals lluites a què s’enfronta UGT, un dels dos principals sindicats del País Valencià i de l’Estat i principal representant dels treballadors de Ford Almussafes. La lluita contra la precarietat, la sinistralitat laboral, les conseqüències de Mercosur i el destí de la Ford i el futur de l’ocupació en l’era de la robotització són els principals reptes del sindicalisme en el futur. I de tots ells parlem amb el secretari general d’UGT, Ismael Sáez.
El dia 13 es va celebrar el seminari d’estiu del Consell i es va decidir la creació d’un Observatori Valencià del Treball Decent. Com hauria de ser?
Crec que amb un altre nom. Si a eixe observatori se li ha de trobar un pare, hauria de ser Arturo León [secretari general de CCOO PV], que és qui va traslladar al Diàleg Social la necessitat de crear un observatori contra l’economia submergida. Del que es tracta és de posar el focus sobre l’economia submergida, que és la que genera la pitjor qualitat de l’ocupació possible. El que ha fet el Consell, al meu judici, és estendre’l. Traure’l de l’àmbit exclusiu de l’economia submergida i portar-lo a l’àmbit d’observatori general de l’ocupació. A nosaltres ens sembla magnífic. Ja veurem quines són les seues funcions i la llum que aporta i amb quins mitjans podem observar. Es poden posar noms més o menys grandiloqüents a determinats instruments que creem, però després cal veure quins recursos tenen i com es produeix l’observació.
Els índex d’ocupació han augmentat aquesta legislatura, però els sindicats vos queixeu de la qualitat de l’ocupació…
Confesse que som un poc pesats. Però és més pesada la realitat. Des dels anys 80, Espanya està instal·lada en una precarietat altíssima. Patim una altíssima temporalitat. Si a la precarietat que significa la temporalitat li afegim els salaris baixos, ens trobem el que es va anomenar ‘precarietat’ i sobretot en salaris que només donen per a viure. Això està molt relacionat amb la temporalitat, perquè amb la temporalitat es viu de manera insegura. No obstant això, la temporalitat no ha de relacionar-se necessàriament amb una molt baixa retribució. Eixa baixa retribució apareix fonamentalment a través de la reforma laboral del 2012.
Què falla perquè no es genere ocupació de qualitat?
Falla el model productiu. Hi ha una certa cultura empresarial del curt termini que busca la competitivitat abusant del factor treball i no posant l’accent on caldria, que és en fer les coses de la millor manera possible i amb major qualitat i valor afegit per a distingir-se dels seus competidors. El que fan és competir amb el preu. El que necessitem és un canvi de model productiu. Sense un canvi així, el canvi de la legislació en matèria laboral no és suficient. Però també és cert que hi ha un abús de la contractació temporal que dona peu a contractes temporals que no estan justificats. Hi ha un frau claríssim. Es dona frau també en relació amb els salaris i amb contractes que es fan a temps parcial, però després allarguen les jornades amb hores extraordinàries que no es paguen. Per això la necessitat que s’establira el control horari. És veritat que pot generar alguna distorsió en sectors molt concrets, però eixe no és el problema. El problema amb el qual cal acabar és el de l’abús i el de la contractació a temps parcial.
Fa ja dos mesos que s’aplica el registre de jornada. Com està funcionant?
Queixes hi ha. N’hi ha inclús en la mateixa UGT. A veure, la llei permet pactes i acords entre els treballadors, l’empresa i l’empresari per a veure cada cas concret i per tant excloure’l d’eixa situació. Jo abans treballava en una empresa industrial i recorde quan fitxava, sent un xaval, i eixe fitxatge consistia a despenjar la xapa. Qui té l’obligació i l’interés que el treballador complisca amb la producció per la qual li paguen és l’empresari. Per tant, el control de la jornada ha sigut sempre una part fonamental de l’organització del treball per part de les empreses. Quan deixa d’aplicar-se? Quan s’aconsegueix major producció sense controlar la jornada. I això com és possible? Doncs senzillament perquè s’incompleix la llei. Es contracta un treballador per a quatre hores i en treballa sis o huit. I el control horari va dirigit als tramposos i no als empresaris que tenen perfectament controlats els seus treballadors i el que produeixen amb més o menys flexibilitat de la jornada i fent-la compatible amb el que siga necessari. En definitiva, la mesura va dirigida contra aquells que obtenen més rèdit no controlant la jornada que controlant-la i això solament és possible quan es boten la llei.
