VALÈNCIA. La Ciutat de les Arts i les Ciències de València alberga des d’aquest dimecres un conjunt de set escultures monumentals de Jaume Plensa que conviden a la reflexió sobre l’individu i que homenatgen, sobre l’aigua, la feminitat de la dona i la seua capacitat de transmetre “passat i memòria”.
Així ho ha expressat l’artista català durant la presentació de la mostra en el complex cultural valencià dissenyat per Santiago Calatrava, on ha afegit que aquests caps pensants de xiquetes, d’uns set metres d’altura cadascuna, reivindiquen la feminitat “com una actitud amb la realitat” i celebren, a més, la seua diversitat.
L’autor barceloní, qui posseeix, entre altres reconeixements, la medalla de Cavaller de les Arts i les Lletres de França i el Premi Velázquez de les Arts, ha dit que li “encantaria” que les seues obres generaren “seguretat” en qui les contemple per a parlar de si mateixos, perquè cada individu posseeix, en la seua opinió, “un paisatge ocult en el seu interior del qual mai sembla el moment per a parlar”.
Per això, totes les figures de Plensa tenen els ulls tancats en referència a aquest món ocult i inciten a pensar “que cada persona és una illa en un mateix mar que ens abraça”, una qüestió que queda reforçada per la particularitat que totes les escultures “emergeixen” d’un dels llacs de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
El comissari de l’exposició, Javier Molins, ha indicat que quan Hortensia Herrero, presidenta de la Fundació que porta el seu nom, li va demanar a Plensa “un pensament” per a inundar la immensitat del recinte artístic valencià, l’autor s’enfrontava també “al repte de trencar l’horitzontalitat de l’aigua” amb un conjunt que mai en la seua trajectòria havia sigut “tan ampli i monumental”.
Les set creacions, que juntes componen la tercera mostra d’escultures monumentals que la Fundació Hortensia Herrero porta a la Ciutat de les Arts i les Ciències després de les ideades per Manolo Valdés i Tony Cragg, recorden també, segons Molins, altres expressions escultòriques com els moais de l’Illa de Pasqua o els frisos del Partenó d’Atenes a causa del recurs de la repetició, “molt recurrent” en la Història de l’Art.
Herrero ha revelat que ja ha seleccionat les peces titulades “María” i “Silvia” per a adquirir-les una vegada concloga l’exposició el pròxim 3 de novembre, encara que ha anunciat que, abans de buscar-los una ubicació definitiva, recorreran diferents ciutats del País Valencià perquè un major nombre de persones “puga accedir a la seua bellesa”, silent i fosca en una perfecta alineació.
L’obra de Plensa ha sigut exposada en museus i institucions culturals d’àmbit nacional i internacional, com la Fundació Joan Miró de Barcelona, el Nasher Sculpture Center de Dallas o el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, encara que una part molt significativa del seu treball es troba instal·lada als carrers de països com el Japó, Anglaterra, els Estats Units, Espanya i Suècia.
La Fundació Hortensia Herrero, al seu torn, ha realitzat en els últims anys rellevants projectes de rehabilitació del patrimoni, entre els quals destaquen la recuperació dels frescos i capelles de l’església de Sant Nicolás de València. Ara desenvolupa, entre altres iniciatives, la restauració del Palau Valeriola.
