Ahir vaig veure un vídeo recopilatori de Susi Caramelo en què lligava amb diversos personatges públics en les entrevistes que feia. Era un vídeo divertit, graciós, entretingut, humorístic… Jo em vaig riure molt.
Però, llegint els comentaris a la publicació, vaig veure com moltes dones i alguns homes deien coses com “si eso lo hiciera un hombre, estaríamos criticándolo; entonces, si lo hace una mujer, pues también“, “hace el mismo humor que Bertín Osborne”, etc. Sincerament, considere que ha arribat un punt en què tenim la pell molt fina.
No seré jo qui em sume als discursos masclistes rancis de “ahora los hombres no podemos decir nada”, “ya no se puede ligar porque te acusan de violación” perquè #NO #PUTOASCO, però sí que pense que no hem de perdre el sentit de l’humor. Crec que la vida ja és prou complicada i que ja passen coses massa roïnes com perquè ens centrem en, sota el meu punt de vista, banalitats.
Tinc la sensació que un fet tan greu com la violència masclista, que, tristament, està matant dones en massa, també està fent que desvirtuem moltes coses. Crec que comparar l’humor que fa, en aquest cas, Susi Caramelo amb ‘senyoros’ com Bertín Osborne és molt perillós. Molt perillós perquè fa que no es veja on està el vertader problema. Confondre humor amb assetjament o amb abús ens pot dur a un lloc molt fosc. Pense que no és el mateix fer una broma o, fins i tot, intentar lligar amb algú que assetjar una persona –per a mi la principal diferència radica en el fet que, en el vídeo, tothom està rient-se, hi ha consentiment, ningú se sent intimidat…, mentre que quan hi ha assetjament, no hi ha consentiment mutu–. I també crec que si posem el focus en les primeres situacions, deixarem passar molt més fàcilment les segones, que són les preocupants, contra les quals hem de lluitar.
En definitiva, crec que si el vídeo que ha protagonitzat Susi Caramelo l’hagueren fet David Broncano, Berto Romero o qualsevol altre humorista home, m’hauria fet exactament la mateixa gràcia, m’hauria paregut igual d’humorístic i l’hauria trobat igual d’inofensiu.
És possible que m’equivoque, no diré que no, però, cabuda com soc, és difícil que algú em faça canviar d’opinió.
PD: Vos deixe el vídeo perquè pugueu jutjar-ho vosaltres.
