En relació amb l’article de Miquel Payeras, “Ferrer i Guàrdia: l’apòstol ateu de l’Escola Moderna”, publicat el darrer 2 de setembre, he de dir que en una estada a Perusa (Perugia, en italià), vaig tenir ocasió veure i fotografiar la placa dedicada a ell en via CesareBattisti, quasi tocant la plaça on està la Porta Etrusca i el PalazzoGallenga, seu de la Universitat per a estrangers.
El text en italià diu:
SI LEVÒ LA SUA VOCE / PIÙ ALTA DE LA FUCILATA / “VIVA LA SCUOLA MODERNA!” / ED IL SANGUE DELL’INNOCENTE / DAI FOSSI DI MONTJUICH / IMPORPORÒ LE ALBE NUOVE / DEL RINASCIMENTO IBERICO / IN CUI RIPALPITA IL CUORE / E RIECHEGGIA IL GRIDO / DI FRANCESCO FERRER.
IL POPOLO DI PERUGIA / CHE PATÌ E LAVÒ NEL SANGUE / L’ONTA DE LE ORDE PAPALI / TRA LE SUE MURA EVOCÒ IL NOME / DEL MARTIRE CATALANO / IL XIII OTTOBRE MCMX / DOPO UN ANNO / DAL SACRIFICIO.
(“Es va alçar la seua veu més alta que el tronar dels fusells: «VISCA L’ESCOLA MODERNA», i la sang de l’innocent, des dels fossats de Montjuich, va envermellir les aurores noves del renaixement ibèric, en què torna a palpitar el cor i repeteix el nom de Francesc Ferrer. El poble de Perusa, que va patir i llavar amb sang la vergonya de les hordes papals, entre els seus murs va evocar el nom del màrtir català el 13 d’octubre de 1910, un any després del sacrifici”).
L’al·lusió a les “hordes papals” es refereix a la revolta de la ciutat en 1859 contra els Estats Pontificis, als quals va pertànyer abans de la unitat italiana, i que va ser ofegada amb sang.
