L’article 57 de l’Estatut descafeïnadíssim valencià, el de la reforma de 2006, eleva les ruïnes del cenobi cistercenc de la Valldigna a la categoria de «temple espiritual, polític, històric i cultural de l’antic Regne de València». Obsessió personal del Molt Deshonorable Francisco Camps, aleshores cap del Consell i no debades «el Curita» de la Gürtel, la panda del PSOE autòcton admeté la proposta sense cap objecció: les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de la Valldigna foren proclamades «símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica». I per què la Valldigna i no Valldecrist, Benifassà, Montesa, el Puig o Sant Miquel dels Reis? En fi, els designis de l’Altíssim són inescrutables.
