ALACANT (EP). L’advocat de l’empresari Ángel Fenoll ha afirmat que l’escrit definitiu de la Fiscalia Anticorrupció en el judici del cas Brugal sobre les presumptes irregularitats en l’adjudicació de la recollida de fems d’Oriola introdueix de manera “inacceptable” fets nous que no coincideixen amb el seu escrit provisional i sense referir-se a proves concretes.
Segons l’advocat de la defensa de Fenoll, “les acusacions són genèriques”, amb més de 250 notes a peu de pàgina en l’escrit del fiscal que “impedeixen saber quin és el vertader relat de fets”, ja que “s’han introduït valoracions noves que no han pogut ser examinades per les parts” i, per això, ha manifestat: “No sé de què l’estic defensant”.
A més, sobre les xifres de les indemnitzacions, ha dit que “s’han canviat totes”; ha demanat l’absolució de Fenoll perquè “no hi ha proves de càrrec”, i ha indicat que, en el cas de condemna, tan sols se li podria atribuir el delicte de prevaricació administrativa.
A més, la defensa demana la nul·litat per dilacions indegudes en un procés que dura 12 anys, amb tres anys de secret de sumari; un termini “durant el qual han mort advocats i testimonis i han canviat les circumstàncies dels acusats”.
L’Audiència amb seu a Elx ha jutjat 34 persones, empresaris i polítics del Baix Segura pel suposat tripijoc en la contracta de fems d’Oriola per a la qual l’empresari Ángel Fenoll suposadament va crear una trama per a extorsionar els exalcaldes José Manuel Medina i Mónica Lorente, a més d’altres polítics als quals va gravar per a aconseguir “doblegar la seua voluntat”.
El fiscal manté la petició de 37 anys i 8 mesos de presó per a Fenoll per prevaricació, frau, suborn, tràfic d’influències, extorsió, coaccions, associació il·lícita, delicte electoral i ús d’informació privilegiada; 12 anys de presó per prevaricació, frau i suborn per a Medina, i 8 anys de presó per prevaricació per a Lorente.
Judici nul d’inici
Enfront d’això, l’advocat de Fenoll ha dit sobre la validesa de les converses gravades que, al marge de la nul·litat decretada en l’acte de 26 de juny del 2019, “alguns dels enregistraments són il·lícits perquè estan gravats per tercers”, de manera que es vulnera el dret a la intimitat.
Ha negat que Fenoll tinguera un sistema d’enregistraments organitzat i ha indicat que “hi ha enregistraments de tercers” que imputen “més a Ángel Fenoll que les converses que ell va gravar”, i que, en no haver sigut conegudes prèviament, no s’ha pogut exercir la seua defensa, “la qual cosa ha provocat una total indefensió”.
Així mateix, ha mantingut que algunes de les cintes de Fenoll eren “inaudibles, unes altres no eren originals, i fins i tot en algunes l’edició figura en una data anterior a l’enregistrament”. Les cintes han patit “talls, muntatges, edicions i reedicions”, ha descrit.
Finalment, ha insistit que l’acusació contra Fenoll ha de decaure, ja que els enregistraments de la seua propietat –diversos centenars en àudio i vídeo que es van trobar després del registre policial–, “es refereixen a fets anteriors” i, per tant, “no es poden contemplar com el resultat del procés d’investigació, per la qual cosa la prova de l’actuació prèvia a la precampanya electoral manca de validesa”, ha conclòs.
Relat alternatiu
El lletrat ha mantingut que el fet que el concurs al qual es va presentar Fenoll amb Colsur el 2005 es declarara desert va ser “un perjudici claríssim” per a l’empresari, ja que “era la primera vegada que podia tindre l’adjudicació del servei de neteja i eliminació de residus, i ha dit que el plec del concurs del 2005 era ambigu i “estava mal”.
Així mateix, ha recordat que l’origen d’aquest cas va ser la conversa que l’empresari va tindre amb l’edil Jesús Ferrández, qui va assegurar que la contracta “anava a ser adjudicada a Urbaser” i que aquesta va ser la raó per la qual Fenoll va decidir forçar l’enregistrament que va portar a Fiscalia.
Aclarir discrepàncies
El lletrat d’Ángel Fenoll ha argumentat que van ser les discrepàncies entre els tècnics el que va portar l’exalcalde José Manuel Medina a encarregar un informe sobre el plec, així com per a “salvaguardar la seua imparcialitat” i preservar la legalitat dels seus fets. Arguments que també ha atribuït a l’exalcaldessa, Mónica Lorente.
“Es van crear concursos blindats per a evitar que els dos exalcaldes estigueren implicats en qualsevol procediment sospitós”, ha conclòs.
A més, ha negat que s’encarregaren informes i contrainformes, i ha recordat que la Junta de Govern va decidir per unanimitat paralitzar el procés de licitació i encarregar un nou informe a la Universitat de València. “Es va quedar sobre la taula perquè va finalitzar la legislatura”, ha dit.
“Si no es corregien les pliques, la millor oferta era la de Sufi, i si es corregeixen les pliques, la vencedora seria Urbaser”, ha argumentat el lletrat, a la qual cosa ha afegit que “eixa és la raó per la qual l’alcaldessa entrant, Mónica Lorente, va proposar declarar desert el concurs i va encarregar informes que li van portar a sol·licitar l’elaboració d’un nou plec per a l’adjudicació el 2008.
“Ángel Fenoll va concórrer lícitament”
Quant a la creació de l’entramat empresarial, el lletrat de la defensa ha reconegut que el seu client va negociar amb altres empresaris i va crear dues empreses per a concórrer en una UTE al costat de Sufi al concurs del servei de neteja i recollida de residus del 2008.
A més, ha defensat que la creació de les empreses, la negociació amb els empresaris i la participació en el concurs van ser “lícites” i que van ser criteris tècnics “els que van portar a declarar nul el concurs”.
