VALÈNCIA. Ferir és un art. Amb la pilota a la mà, la suor al front i les atentes mirades de l’escala clavades a l’esquena, el feridor ha de fer art. Ha de ser capaç de col·locar la pilota en el dau, on espera el jugador rival, i ho ha de fer amb un moviment suau que dibuixe una trajectòria especial. Un colp que no pot ser massa fort ni massa fluix. Ni molt llarg ni molt curt. Perquè cal fer botar la pilota en el centímetre quadrat adequat perquè no siga falta i el contrari no tinga fàcil tornar-la. Ferir. Art.
Fins ara, el paper de feridor quedava reservat per a exjugadors experimentats, per a veterans de la pilota que han sabut mantenir en forma el canell i per als quals les muralles del trinquet no guarden secrets. Per això, els aficionats estan acostumats a gaudir de les ferides de Pedrito, de Miguel o d’Oltra. Són els tres noms més coneguts en la curta llista de feridors per al joc d’escala i corda. A aquest trio es poden afegir els feridors habituals de cada trinquet (aficionats de la zona) i alguns jugadors com Monrabal i Carlos, dos punters que s’han atrevit amb la ferida i fan les dues coses: ferir i jugar.
Tanmateix, una de les grans novetats d’enguany de la Lliga Bankia d’escala i corda ha estat Pablo Salvador. Als seus 21 anys, aquest jove de València s’ha estrenat com a feridor, ni més ni menys, amb les grans figures del trinquet i amb, probablement, les partides de més tensió de tot l’any. “Va sorgir d’una manera imprevista, perquè els feridors oficials eren Pedro i Miguel. Jo només estava ferint als trinquets que gestiona Dani Ribera. Un dia, Ribera em va dir si volia ferir en una partida de la Lliga. Vaig dir que sí sense pensar-ho. I la veritat és que va eixir tot molt bé. No vaig fer cap falta i tot el món va quedar content”, explica Salvador.
