VALÈNCIA. Les Corts han declarat aquest divendres l’emergència feminista al País Valencià. Ha hagut de ser a través d’una Proposició No de Llei i no d’una declaració institucional –tal com volien els grups sotasignats– a causa de l’única negativa de Vox a donar-li suport, ja que el partit encapçalat per José María Llanos insisteix a equiparar “totes les víctimes de la violència” i nega que hi haja assassinats per motius netament masclistes. Es tracta de l’únic que s’ha oposat, ja que la resta de formacions hi han votat a favor.
Amb tot, la fórmula escollida ha permés celebrar un debat en què la diputada d’Unides Podem, Cristina Cabedo, ha començat la seua intervenció recordant qui eren les 52 dones assassinades per violència masclista durant el 2019. Des de Sara fins a Beatriz, els seus noms han estat presents en una pancarta penjada a la trona. Mentre contava la història d’aquesta última –una veïna d’Alboraia que va ser la víctima número 1.000 d’ençà que va començar el registre oficial l’any 2003–, Cabedo no ha pogut contindre les llàgrimes.
En una intervenció posterior, també la parlamentària de Ciutadans, María Quiles, s’ha emocionat en acabar l’esfereïdor relat del qual va ser testimoni quan encara era regidora de Benestar Social a Almoradí (el Baix Segura). Es tracta de la història d’una dona anomenada Llanos que va rebre una pallissa per part de la seua parella. Temps després va haver de tornar a la relació, però al cap de dos anys ell li va assestar una punyalada. “Crec que està molt bé que visibilitzem açò, però ajudeu-me, perquè si no m’ajudeu, el pròxim minut de silenci serà per a mi perquè hauré de tornar amb ell”, va demanar a Quiles, qui així ho ha relatat a les Corts.
El cartell ha estat present a la cambra en tot moment excepte durant la intervenció de Vox, que ha demanat que el retiraren. Quan ha arribat el torn de Mònica Álvaro, de Compromís, l’han tornat a penjar, entre els aplaudiments de la resta de diputats.
Álvaro ha lamentat que, a causa de l’actual tipificació de víctima de violència de gènere que fa la llei, hi ha dones assassinades fora de l’àmbit de la parella –així com infants que també han sigut víctimes de les agressions masclistes per venjança contra la dona– que no apareixen als registres oficials. Tan sols portals com feminicidio.net registren aquestes estadístiques. Segons el seu comptatge, la xifra de víctimes enguany ascendeix a 94.
Per la seua banda, la socialista Rosa Mustafá ha reivindicat que “no hi ha cap debat” respecte de la violència masclista, “tan sols una realitat que ens passa per damunt”. Davant les proclames de Vox, també ha defensat que es “necessita una protecció legislativa diferent” per a les víctimes perquè han patit una violència discriminada i sistemàtica al llarg del temps. “El dia en què no podrem més i llavors ho podrem tot ja ha arribat. Visca la lluita feminista”, ha conclòs, tot parafrasejant els versos d’Estellés.
Quant al PPCV, la parlamentària Luisa Mezquita ha defensat que aquesta lluita ha d’eixir “del debat ideològic” i ha lamentat “que alguns s’encaboten a patrimonialitzar-la i d’altres, a negar-la”. A més, ha insistit que cal adreçar la mirada “als orfes” de les víctimes i “a les heroïnes que sobreviuen i tornen a somriure”. Finalment, també ha demanat ampliar les penes de presó permanent revisable per a casos d’aquest tipus.
