No és cap novetat afirmar que no hi ha història fora de la història contemporània. La creació del relat històric no és, per tant, més que l’organització ad hoc d’aquells elements que han estat dispersos en estat natural al llarg del temps, i que s’ordenen per a un ús i un consum concret i ben actual.
El reviscolament de les muixerangues, o moixigangues, en els darrers temps, n’és un cas paradigmàtic.
Processons religioses, actes reivindicatius de la identitat nacional, aplecs, espectacles i seguicis festius de molt diversa índole compten, entre els seus elements més atractius, d’una o d’altra manera, amb les comunament conegudes com a “muixerangues”, o “moixigangues” –com les citen les fonts més antigues–, i algunes vegades també com a “ball de locos”, indistintament.
