Un dels elements més característics de les festes valencianes són les muixerangues. Actualment n’hi ha més de vint colles, organitzades en una Federació. La majoria s’han creat en els últims anys, però en aquest article parlarem només de les tradicionals, o sigui, les que participen en una festa determinada des de fa tants anys que han passat de pares a fills. En cada poble tenen uniformes, músiques, danses i construccions humanes diferents, però comparteixen uns components comuns, com veurem.
La muixeranga més famosa és la d’Algemesí, que participa en la festa de la Mare de Déu de la Salut, els dies 7 i 8 de setembre. Hi ha dos colles: la Muixeranga d’Algemesí, fundada l’any 1973 i formada per 500 muixeranguers que vesteixen un uniforme ratllat i arlequinat de color blau, roig i blanc; i la Nova Muixeraga d’Algemesí, formada per unes 300 persones que porten un uniforme semblant, però amb el verd en lloc del blau. Les dues colles fan un ball senzill i més de 30 figures diferents, de fins a 6 altures. La seua actuació s’acompanya amb la música de dolçaina i tabalet. Hi ha tres melodies per al ball, una figura que es diu «enterro» i per a les altres construccions humanes. Les figures no es construeixen al ritme de la música, sinó al revés: la música explica com la muixeranga es munta i es desmunta.
Alta de sis de la Nova Muixeranga d’Algemesí. / J.B.
Els Negrets de l’Alcúdia és un element festiu que participa en les festes de la Mare de Déu de l’Oreto, a l’Alcúdia. Tradicionalment només eren huit xicons, que feien un ball i una torre humana dita «la campana». Actualment els Negrets porten vestits amb ratlles verdes i blanques, però anys enrere anaven vestits de morets. El ball i la campana s’acompanyen amb dues melodies diferents, interpretades amb dolçaina i tabalet. Quan assagen el ball, canten la cançó del «Pobret negret».
Campana dels Negrets de l’Alcúdia. / J.B.
La Mojiganga de Titaguas es balla en les «Fiestas Gordas» d’aquest poble cada 7 anys, quasi exclusivament. Vesteix saragüells, faixa i jupetí. La representació té deu parts: cinc «composiciones religiosas» o construccions humanes i cinc «composiciones profanas» o balls. Cada part es representa davant de l’església i es repeteix davant de l’Ajuntament. La música de les construccions humanes és sempre igual, però cada ball té una melodia diferent. L’any 2009 va incorporar un grup de noies que fa les mateixes construccions humanes i balls.
Pilón femení de la Mojiganga de Titaguas. / J.B.
Els Dansants de Peníscola participen en les festes de la Mare de Déu de l’Ermitana. Vesteixen grans faldilles de color blau cel, fet que té algunes explicacions llegendàries. Ballen diferents danses de bastons i de castanyetes, algunes acompanyades per música de dolçaina i tabalet, i altres per una banda. L’actuació culmina quan un dels balladors recita una lloa a la patrona des de dalt d’un castell de tres altures. Quan baixen del castell, formen quatre pinets de dos que donen voltes a la plaça.
Castell dels Dansants de Peníscola. / J.B.
El Ball de Varetes és una dansa infantil que participa a les festes patronals de Forcall. Porten jupetí i pantalons curts. Ballen sempre amb el mateix pas, tot fent diferents moviments i picant el bastonet amb els seus companys. Quan arriben a la plaça, formen una petita torre i un dels balladors recita una lloa des de dalt. Quan baixen, també formen quatre pinets de dos que saluden a les autoritats.
Torre del Ball de Varetes de Forcall. / J.B.
Encara que aquests cinc grups estan en pobles diferents i tenen diferències evidents, es pot observar que algunes construccions humanes es fan en més d’un poble. També comparteixen quatre «components» abstractes: l’acrobàtic, és a dir, el desig de fer construccions humanes com més altes i difícils millor; el coreogràfic o part ballada; el religiós, i el burlesc o còmic. La semblança entre aquestes tradicions ens permet parlar de «muixerangues tradicionals». No hi ha un acord total en aquest concepte, perquè alguns experts consideren que les Danses de la Todolella i els Porrots de Silla també són muixerangues, però nosaltres no les acceptem com a tals, les seues construccions humanes només arriben a les 2 altures, com a màxim, i perquè utilitzen objectes com són espases i porres.
Aquestes tradicions, tal com es ballen actualment, tenen un gran valor etnogràfic perquè s’han conservat durant molts anys. Per això han rebut reconeixements oficials: la muixeranga d’Algemesí és Patrimoni de la Humanitat, les festes patronals de Peníscola són d’interès turístic i la Mojiganga de Titaguas va ser reconeguda BIC el passat mes de setembre. Certament, les muixerangues tradicionals mereixen protecció i divulgació, amb els mínims canvis possibles.
Totes aquestes tradicions comparteixen alguns reptes, com la seguretat i la incorporació de les dones. Les muixerangues que s’han creat en els últims anys les han agafat com a model; però d’aquestes colles noves en parlarem un altre dia.
Joan Bofarull Solé (Muixeranga de Vinaròs)
