VALÈNCIA. Txernòbil, Alcàsser o Puerto Hurraco no solament són escenaris de sèries i documentals sinó també llocs turístics per a qui decideix passar les seues vacances en llocs marcats per morts, catàstrofes o successos macabres; un turisme fosc que s’ha vist impulsat per aquestes produccions d’èxit.
Recrear el drama que viuen moltes persones a la frontera dels EUA i Mèxic en un ‘tour experimental’ amb actors disfressats de policies mentre els turistes travessen la frontera a la nit; visitar la cova Tham Luang, on van quedar atrapats dotze xiquets tailandesos, o els escenaris dels genocidis de Ruanda o Cambodja són alguns de les destinacions de l’anomenat turisme fosc.
La ruta ‘Helter Skelter’ que recorre a Beverly Hills els llocs dels crims de Charles Manson i els seus seguidors, o els ‘narco tours’ que en Medellín recorden a Pablo Escobar s’han convertit també en llocs d’oci i entreteniment.
El turisme negre, també conegut com a tanaturisme, és un oxímoron, això és, una figura retòrica que utilitza dos conceptes de significat oposat en una mateixa expressió. En aquest cas, “mescla el turisme, concebut com una activitat relacionada amb el plaer i el gaudi, amb el dolor, el sofriment i la mort”, segons explica Daniel Liviano, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i estudiós del tema.
Encara que semble recent, aquest fenomen és molt antic perquè a l’ésser humà sempre li ha atret la mort i ja a l’Anglaterra del segle XVII es preparaven rutes per a veure execucions públiques amb gran èxit d’espectadors i, a França, les morts per guillotina tenien innombrables seguidors.
El gran auge experimentat pel turisme en el segle XX ha portat alguns operadors turístics a explotar i rendibilitzar la morbositat de l’ésser humà per la mort.
Lluny d’espantar els turistes, la minisèrie Chernobyl, l’últim èxit de HBO, ha incrementat el nombre de persones que visiten la ciutat fantasma de Prípiat i la zona d’exclusió establida després de l’accident de la central nuclear, malgrat que la sèrie narra el desastre ocorregut allí, la pèssima gestió de la catàstrofe i les conseqüències que es van derivar d’ella.
Les previsions per a enguany apunten al fet que uns 100.000 turistes visitaran Txernòbil, de manera que es doblaran les xifres registrades l’any 2017. En Internet, es poden trobar anuncis d’excursions a Txernòbil que animen els viatgers a veure els “devastadors efectes que va tindre l’accident de Txernòbil ” i altres que per 391,95 euros per persona proposen submergir-se en la zona amb un guia experimentat, un vestit contra la radiació i un comptador Geiger, que permet mesurar la radiació d’un lloc, explica Liviano.
L’expert ha assegurat que el turisme negre és un fenomen “complex i heterogeni” en el qual les motivacions dels turistes són molt diferents, així com les destinacions i activitats realitzades.
Aquest tipus de turisme, per a molts “macabre”, pot tindre una motivació moral o espiritual, quan es busca visitar l’escenari d’una tragèdia o un genocidi per a mostrar empatia amb les víctimes, recordar-les i honrar-les. Seria el cas de les visites als camps de concentració, com ara el de Mauthausen, que també poden tindre un vessant pedagògic, encara que es donen casos de persones més “frívoles i irrespectuoses” que es fan selfies als crematoris o al costat dels cartells.
La fascinació i la curiositat morbosa són altres de les motivacions que arrosseguen els turistes a aquests llocs, fins i tot l'”alegria pel sofriment alié” o anar a un lloc per a assegurar-se que la gent que va patir allí va rebre “el que mereixia”.
La cerca de diversió relacionada amb la mort és un incentiu per a alguns, mentre que uns altres visiten aquests llocs sense una motivació concreta, només perquè està de moda o inclòs en un paquet turístic, la qual cosa porta molta gent al Valle de los Caídos, segons aquest estudiós del tema.
La llista de destinacions per a aquest turisme fosc és interminable, i també inclou, segons Liviano, museus sobre tortures; presons, com ara la d’Alcatraz, a San Francisco; cementeris, i llocs de catàstrofes naturals, com ara Pompeia. A l’Estat, també hi ha destinacions “fosques” que són visitades per turistes que volen veure on van ocórrer les tragèdies. Alguns exemples són Puerto Hurraco (Badajoz), on el 1990 unes picabaralles familiars es van cobrar nou morts, i Alcàsser (l’Horta Sud), on tres adolescents van ser assassinades,.
Els habitants de totes dues localitats “estan bastant enfadats” amb aquesta situació, ja que “no els agrada que vaja gent a ensumar o preguntar on va ocórrer la tragèdia” i tampoc la fama que se’ls ha quedat “per uns fets puntuals”. Liviano inclou en el turisme fosc estatal les celebracions per Setmana Santa i les visites al Valle de los Caídos o a escenaris de la Guerra Civil, com ara Belchite (Saragossa) o Corbera d’Ebre (la Terra Alta).
