ESTRASBURG. Els líders europeus intenten desbloquejar aquest dimarts in extremis el repartiment de càrrecs per a les principals institucions europees, mentre segueix la manca de consens sobre quins noms, i quins partits, han de liderar la Comissió, el Consell i el Parlament Europeu. La reunió, que havia de començar a mig matí, s’ha retardat com a mínim fins a les 14.00 hores, i les posicions no semblen acostar-se.
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit que els socialdemòcrates volen l’holandés Frans Timmermans al capdavant de la Comissió, com a substitut de Jean-Claude Juncker, i ofereixen el suport del seu grup per fer al popular Manfred Weber president de l’Eurocambra. Però Weber no té el suport ni tan sols de tot el seu partit.
De fet, ja hi ha altres noms que corren pels passadissos. Per exemple, el de la ministra alemanya Ursula Gertrud von der Leyen per la Comissió, o el primer ministre belga Charles Michel, liberal, pel Consell. També es parla de la francesa Christine Lagarde, actual directora general del Fons Monetari Internacional.
Els equilibris entre partits, i també els balanços territorials –el Grup de Visegrád no vol a Timmermans– també influeixen en la complicació de les negociacions.
De fet, populars i socialistes no en tenen prou amb ells mateixos per a arribar a un pacte. També necessiten el suport dels liberals, i d’un actiu Emmanuel Macron, que no renuncia a marcar agenda i que ja ha criticat la “mala imatge” d’Europa en les negociacions.
D’altra banda, els populars no estan disposats a renunciar a ‘la joia de la corona’, la Comissió, com ha apuntat el seu secretari general, l’espanyol Antonio López-Istúriz. Però sí que renunciarien, segons apunten algunes fonts, a qui fins ara era el seu candidat, Weber. Sonen noms com el de Michel Barnier però l’alternativa més potent, per ara, sembla la de Von der Leyen, que alguns mitjans europeus apunten que podria tindre l’aval dels països de l’Europa central i l’Est.
El nom de la ministra alemanya, però, trencaria amb el sistema dels spitzenkandidaten que va impulsar l’Eurocambra, i que preveu que cada partit designe un candidat a la presidència de la Comissió, i posaria en oposició frontal els estats i el Parlament.
De fet, la líder dels Verds a Estrasburg, Ska Keller, ja ha advertit que no són els caps d’estat i de govern qui han de decidir el nom del pròxim president o presidenta de la cambra, que s’ha de votar dimecres.
“No esperem que algú altre esculla”, ha dit en una roda de premsa a Estrasburg, lamentant les negociacions poc transparents entre els líders pel repartiment de cadires.
D’altra banda, fonts de l’Eurocambra han rebutjat que la votació per a escollir president es puga retardar a la setmana vinent a l’espera d’un acord pels càrrecs, ja que això podria perjudicar la imatge de la institució.
