A finals del mes de maig del 1939, aplegaven a Mèxic la parella d’artistes valencians Manuela Ballester i Josep Renau; els seus fills, Ruy i Julia, i la mare i les germanes de la primera. Acabada la Guerra Civil, havien hagut de fugir a França, on van passar uns mesos internats al camp de refugiats d’Argelers. Des d’allí, gràcies a l’expedició organitzada per la Junta de Cultura Espanyola, van viatjar a Tolosa i París, i, després, a Bologne-sur-Mer per tal d’agafar un remolcador que els havia de portar a bord del Veendam, un vapor holandès, que va salpar del port de Saint-Nazaire rumb a Nova York. Des de la ciutat estatunidenca, encara els esperava un trajecte en autocar de quasi una setmana fins a la capital asteca. “Després, cansament, son i foscor. Vam arribar a Mèxic a les tres de la matinada de dissabte. Hotel Regis, tràgicament per a nosaltres luxós i car”, va escriure Manuela. “De vesprada, vam començar a veure cares de mexicans, conegudes i desconegudes. Siqueiros ens convida a prendre alguna cosa en un hotel […]. Més tard, venen dos amics […]. Després s’emporten a Renau, que torna a les sis del matí de diumenge, és la primera vegada que no m’hi he emprenyat gaire”.
