CASTELLÓ DE LA PLANA. Farà vora una dècada, “allà per l’any 2010”, que uns veïns de Vilafamés (la Plana Alta) van veure prop del seu mas un topògraf. Quan li van preguntar què feia per allà, aquest els va explicar que hi havia projectada just ahí una línia MAT, és a dir, una línia de molt alta tensió, i que estava fent els estudis previs. Aquestes persones van acudir a l’Ajuntament en busca d’una explicació i d’aquesta manera es van assabentar que existia el projecte de la MAT. “I a partir d’ahí comença tot”; és a dir, va ser a partir d’eixé succés que es va posar en marxa la Plataforma No a la MAT de Vilafamés. Ho conta a aquest diari Asier Merino Vicario, un dels veïns afectats per aquest projecte.
La MAT és una línia de molt alta tensió que tindrà capacitat per a suportar una tensió de 400 kV en cada sentit. Merino explica que consta de torres de més de cinquanta metres d’alçada –”depenent de l’orografia poden arribar fins a uns setanta metres”– amb vora quinze metres d’ample. Aquesta línia transcorre des de la subestació de Morella fins a la subestació d’Almassora, a pocs metres del paratge de l’ermita de Santa Quitèria. I, pel mig, els termes de Cinctorres, Castellfort, Ares del Maestrat, Benassal, Culla, la Torre d’en Besora, Atzeneta del Maestrat, la Vall d’Alba, les Useres, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol i Castelló de la Plana.
“Una cicatriu a tot el territori”
“Parlem d’un tram de menys de 90 quilòmetres i d’una inversió de quasi 90 milions d’euros”, diu Merino. I afegeix: “Si sumem a això tots els quilòmetres que es faran per tot el territori europeu, estem parlant de milers de milions d’euros”. “Què passaria si eixos diners s’invertiren a instal·lar plaques solars a cada teulada per a fer que tots els pobles foren energèticament autosuficients?”, es pregunta.
“El traçat obri de punta a punta una cicatriu a tot el territori”, tal com ho descriu Merino. Així, la MAT afecta les comarques dels Ports, el Baix Maestrat i la Plana Alta, i “només se salven les comarques de més al sud”. Ara bé, aquestes es veurien afectades per un futur tram entre la subestació d’Almassora i la de Godelleta (la Foia de Bunyol), que “entra ja de ple en la zona més densament poblada del País Valencià i afectarà poblacions com Vila-real o Sagunt”.
L’opacitat com a tret distintiu
L’entrevistat explica que, tot i que encara no hi ha un projecte concret, la línia sí que estava recollida en el darrer pla quinquennal del govern espanyol. “Per cert, en aquest procés hem aprés que qui elabora eixe pla no és el govern sinó la mateixa Red Eléctrica de España (REE)”, conta Merino. REE és l’empresa que gestiona tota la xarxa de transport de l’energia elèctrica, és a dir, l’alta tensió. “Abans era privada i ara és en part privada i en part pública”, apunta Merino.
Els afectats per la MAT lamenten que la informació quasi mai arriba per vies oficials ni per l’empresa: “S’intenta que la gent se n’assabente el mínim possible”. Així, en el cas dels propietaris que veuen les seues parcel·les afectades, sí que se’ls comunica, “però pel tema de les expropiacions”. Però a l’hora de sotmetre el projecte a exposició pública perquè es puguen presentar al·legacions, només cal que s’anuncie en dos periòdics i en el diari oficial, tal com marca la llei. “També és curiós, i fort, que en aquest procés hem aprés que l’empresa no té cap obligació de respondre a les al·legacions de les persones a títol individual”, remarca Merino.
Qui va portar la MAT a les comarques del nord?
L’any 2015 es va crear el Pla d’Inversions per a Europa, més conegut com a Pla Juncker, amb l’objectiu de “posar de nou Europa en la senda de la recuperació econòmica”. Segons informacions publicades el 2016, dels 53.000 milions d’euros sol·licitats per l’estat espanyol a la Comissió Europea per al desenvolupament de “projectes vitals”, en paraules del ministre Luis de Guindos, vora 25.133 milions estava previst destinar-los al projecte d’Unió Energètica. Merino lamenta que no es busca “una major sostenibilitat del sistema elèctric europeu en base a l’ús de renovables i a la millora de l’autosuficiència i autoabastiment d’energia, sinó interconnectant tots els mercats elèctrics de la Unió Europea mitjançant grans autopistes elèctriques, és a dir, línies MAT”. “Aquestes línies estan orientades al transport a grans distàncies amb moltes menys pèrdues d’energia que les més xicotetes”, apunta.
Des de la Plataforma No a la MAT Comarques Castelló, de la qual Merino és membre, entenen que en el fons hi ha “un interés merament especulatiu, que allò que interessa és poder fer més negoci amb l’energia entre les diferents empreses del sector que en última instància estan en bona mesura en les mateixes mans, és a dir, els grans capitals”.
Merino exposa que, a banda, “hi ha un projecte que consisteix a connectar també el mercat europeu amb el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, se suposa que per a produir energies netes en aquests territoris i transportar-la fins a Europa”. “Eixa idea està replegada sota el nom DESERTEC i pensem que també juga un paper important en tot açò, ja que un dels trams de MAT que ja està fet és un que passa per sota de l’estret de Gibraltar”, descriu l’entrevistat.
Les aus rapinyaires, algunes d’elles amenaçades, són especialment sensibles a la mort per electrocució o per col·lisió amb línies elèctriques. Imatge d’arxiu.
Risc per als territoris i per a tots els seus habitants
Preguntat pels problemes que pot suposar la MAT per a les comarques del nord, Merino reitera que “la línia suposarà una enorme cicatriu que partirà els territoris que travesse, ja que, entre altres coses, s’hi estableix un corredor de seguretat en què la superfície d’arbres no pot ser de més d’un 30%”. A més, remarca que cada any moren moltes aus electrocutades en les línies elèctriques, i que algunes torres just passen per LIC (llocs d’interés comunitari) i ZEPA (zones d’especial protecció d’aus).
Pel que fa a les conseqüències per a les persones, també són diverses. En primer lloc, Merino parla d'”un clar perjudici econòmic per a uns territoris que en part viuen del turisme rural, ja que la línia trencarà el paisatge d’una manera brutal”. A més, “les zones de conreu que queden en el corredor de la línia també es veuran afectades quan es tracte de cultius arboris”.
Sobre els possibles efectes sobre la salut, Merino reconeix que és un punt controvertit, ja que és possible trobar informes científics que neguen la relació amb afeccions a la salut i també d’altres que reconeixen que poden tindre efectes nocius. “La qüestió és que la Comissió Europea recomana als estats membres que apliquen el principi de precaució, que diu que si sobre alguna infraestructura o element que es preveu instal·lar hi ha dubtes que puga ser nociu per a les persones, cal evitar fer-ho”, exposa Merino.
A la recerca de l’espurna que revife les mobilitzacions
Fem la vista arrere i tornem al naixement de la Plataforma No a la MAT de Vilafamés, “que intenta informar en l’àmbit local i moure el veïnat en contra d’aquest projecte”. Ja cap al 2015 o 2016, quan s’assabenten que REE ha presentat modificacions al traçat original, es convoca una xarrada informativa a Borriol i sorgeix la idea de crear una plataforma que reunisca totes les poblacions i comarques afectades. L’estiu del 2016 se celebra a Atzeneta del Maestrat una assemblea “prou concorreguda” en què s’aprova la creació de la Plataforma No a la MAT Comarques Castelló i a la qual s’hi adhereixen persones a títol individual però també associacions.
Merino conta que a partir d’eixe moment comencen una lluita que tracta de donar a conéixer a la gent “el que se’ns ve al damunt” amb xerrades i articles; també, de mobilitzar els poder polítics contra el projecte. Fins i tot van acudir al Parlament Europeu a presentar les seues peticions sobre el projecte i a demanar que la Unió Europea “prenguera cartes en l’assumpte”.
L’entrevistat exposa que, malgrat que va haver-hi un parell d’anys amb bastant activitat, la resposta mai ha sigut massiva i, a poc a poc, la plataforma va apagant-se. No obstant això, segueix en actiu i tracta de reviscolar. Per exemple, el darrer cap de setmana de setembre va haver-hi mobilitzacions a Sant Joan de Moró. “Estem intentant que això siga l’espurna que ens faça tornar a posar-nos les piles”, confia Merino.
Un nou període d’al·legacions i, des d’aleshores, el silenci
Quan Diari La Veu va consultar Merino sobre la MAT, al novembre, aquest explicava que a l’abril del 2018 l’empresa havia de presentar unes modificacions al projecte d’acord amb algunes de les al·legacions rebudes a l’anterior. Aleshores, va tornar a eixir a exposició pública i es va obrir un nou període d’al·legacions. “I, des d’aleshores, el silenci”, sentencia Merino. També explica que, en cas que s’aprovara l’estudi d’impacte ambiental, l’empresa podria dur endavant el projecte. En cas que no, els obligaria a fer les modificacions requerides per a passar el tràmit. “I en eixes estem”, conclou.
Precisament Sant Joan de Moró, on el veïnat es va mobilitzar recentment, no va presentar al·legacions. L’alcalde, el popular Vicente Pallarés, va optar pel “silenci administratiu” al juny del 2018. Ara, però, tractava de presentar-les malgrat estar fora de termini per a proposar un canvi d’ubicació de les torres, ben properes als masos santjoaners.
