VALÈNCIA. Un 59,6% dels homes i un 52,1% de les dones de la ciutat de València s’han vist obligats a deixar els estudis perquè “necessitaven treballar”. No obstant això, la sensació entre la ciutadania és diferent, ja que per a un 8,2% dels homes i un 6,5% de les dones el motiu d’abandó no va ser la manca de recursos per a pagar les taxes. Així queda reflectit en el baròmetre municipal d’opinió ciutadana del mes de febrer de l’Ajuntament de València, realitzat per l’empresa Sonmerca entre desembre de 2018 i gener de 2019 i que ha donat a conéixer el regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana, aquest dimarts.
Entre els motius per a no continuar formant-se també destaca, encara hui dia, la desigualtat de gènere. Un 22,9% de les dones van abandonar els seus estudis perquè tenien obligacions familiars a atendre, enfront del 8,1% d’homes que van deixar la seua formació per aquesta mateixa raó.
Aquesta desigualtat també continua en els estudis cursats, en què segueix havent-hi una diferenciació clara i estereotipada entre les opcions triades pels homes i les dones. Així, carreres més tècniques, com ara enginyeria, arquitectura, mecànica i electrònica, es troben entre les preferències estudiades d’un 22,9% dels homes enquestats; mentre que només un 5,8% de les dones va optar per aquesta formació.
En canvi, les formacions vinculades amb la medicina i l’atenció sanitària han estat les preferides per un 23,5% de les dones, enfront del 10% d’homes que van triar aquestos estudis. Un cas semblant ocorre amb l’ensenyament i l’atenció socioeducativa, en què un 14% de les dones es va formar en estudis d’aquest àmbit, mentre que només un 3,9% dels homes es va decidir per aquesta formació.
Els ingressos de la llar
A la ciutat de València només un 24,3% de les persones tenen estudis universitaris, segons el baròmetre municipal, un percentatge que s’incrementa als barris més cèntrics o a les zones universitàries, com ara als districtes d’Algirós i Benimaclet. Les persones amb titulació universitària estan per davall de la mitjana, amb xifres menors al 16%, als districtes de Rascanya, Benicalap, Camins al Grau, Patraix, Pobles de l’Oest i Pobles del Sud.
L’enquesta també reflecteix que els ingressos a la llar influeixen de forma important en el nivell d’estudis de la ciutadania. Així, en les cases amb més de 2.500 euros d’ingressos per persona de mitjana, un 55,3% de les persones té formació universitària; un percentatge que va en descens a mesura que minva la quantitat d’ingressos mitjana, fins a arribar al 5,6% de persones amb titulació superior en les llars amb menys de 500 euros de mitjana.
