VALÈNCIA. Sabatera. No hi ha hagut final. L’emoció i la tensió irrespirable que es va viure la setmana passada a Pelayo en la lluita pel títol Individual en escala i corda s’han esvaït aquest diumenge en la gran partida de l’any en la modalitat de raspall. En lloc de disfrutar d’un duel igualat i equilibrat, els vora mil espectadors que s’han acostat hui al modern trinquet d’Oliva s’han hagut de conformar amb l’exhibició d’Alfonso Moltó, campió indiscutible del torneig per quarta vegada en els darrers cinc anys. El de Barxeta, més concentrat que mai, més tranquil que mai, ha sigut capaç de defensar la seua corona després de véncer un desconegut Julio Marrahí en una partida sabatera (25-0). Una contundència que val per a constatar la superiorat de Moltó davant tots els seus rivals, almenys, en els moments importants.
Amb la precisió d’un rellotge suís, Moltó ha sabut guanyar la final des del primer quinze, des del primer colp. De fet, no ha necessitat ni una hora de partida per a arribar a la victòria final, tot i que el trinquet, gran i ample, feia pensar en un intercanvi de pilotades llarg i de desgast, allò que s’anomena una partida ‘pesada’. Tot el contrari. Moltó, que iniciava la final des del rest després de perdre la reballada, s’ha imposat en el primer parcial amb una solvència que feia por. Marrahí, també finalista l’any passat a la final de Bellreguard, semblava estar sempre incòmode. El de Castelló de la Ribera, temperamental, amb un caràcter explosiu i amb un talent extraordinari, no trobava el seu lloc. Ni a la treta, ni amb la pilota parada, ni amb les raspades clares. Res. Moltó era un mur que ho tornava tot i Marrahí es desesperava llançant la pilota on no tocava. Els quinzes sempre eren roigs.
Moltó s’ha apoderat de la partida fins a tal punt que qualsevol quinze o colp d’efecte de Marrahí era celebrat per l’escala. Com un senyal, com una llum que il·luminava la recuperació de Julio i podia fer creure que hi havia final. Però, a l’altre costar estava Moltó, amb el rostre d’acer, amb la mirada concentrada i el gest impertorbable. La victòria no se li podia escapar. Així que del 5-0 s’ha passat, en un tres i no res, al 20-0. Sense molta explicació, més enllà que Moltó era millor en totes les facetes del joc. La desesperació de Marrahí s’ha fet notar en el darrer joc de la partida. Pilotes senzilles, franques, han anat cap a l’escala. Regals per Moltó, qui no ha desaprofitat l’oportunitat de conquerir el títol amb una partida sabatera. El duel intens de pilota que tots esperaven s’ha quedat una partida deslluïda per la força, la perfecció i la calma del de Barxeta, al qual semblava que li resultava impossible fer-li un quinze en veure el seu desplegament físic i tècnic.
Tanmateix, després de l’últim quinze, després de celebrar la victòria sobre les lloses d’Oliva amb els seus durant uns segons, el campió implacable ha canviat el xip. Ha deixat de banda la seua força mental, el seu gen competitiu i, fins i tot, l’alegria embriagadora de ser de nou el rei del raspall i ha deixat lloc a la persona, al simpàtic i afable xic de Barxeta. Per això, el primer que ha fet Moltó com a nou campió de l’Individual de raspall ha estat córrer fins al vestidor per a trobar-se amb Marrahí; per a saludar-lo, consolar-lo i animar-lo. Probablement, dos amics i dos rivals que es tornaran a veure les cares prompte.
“Potser Marrahí no es trobava en un bon dia. Ell juga més que el que ha jugat hui, però jo havia de fer la meua partida. No pense en els títols, només a disfrutar al trinquet. He treballat la part psicològica, soc més tranquil que abans i ara disfrute en el trinquet. No jugue per a guanyar un títol, sinó per a passar-ho bé i disfrutar”, assegurava Moltó només acabar la final davant els micròfons d’À Punt.
“Vaig entrenar dijous i em trobava bé, però hui he tingut molts problemes. Este ofici té açò: si no ixen les coses, davant tens un contrincant bo i se te’n va la partida ràpid. Cal acceptar-ho. Em sap mal per la gent que no ha pogut vore una partida disputada. Ara alçarem el cap i ens posarem en marxa per a l’Individual 2020”, contestava Marrahí.
El triomf de hui a Oliva suposa per a Moltó el quart títol Individual en els darrers cinc anys. Un pas més en la persecució del gran mite del raspall, Waldo Vila, en poder de deu títols del mà a mà i present aquest matí en l’exhibició de Moltó, el rei indiscutible del raspall, el campió implacable.
