VALÈNCIA. “Els homes sempre han escrit tant la història dels vençuts com la història dels guanyadors i nosaltres, les dones, sempre hem sigut les perdedores”, expressa Irene Ballester Buigues a Diari La Veu. Una xacra que ara, amb l’exposició On germinen els silencis, aquesta gestora cultural i comissària d’art ajudarà a reparar. La mostra, que s’inaugura aquest dimecres al Centre del Carme, recull el treball de diferents artistes per a visibilitzar la repressió franquista i recuperar la memòria històrica des de la perspectiva de gènere.
On germinen els silencis té com a objectiu mantindre viva la memòria i posa el focus en els fets ocorreguts a Pozos de Caudé, un espai situat entre Albarracín i Terol on van ser afusellades, segons fonts de l’època, més de mil persones i foren soterrades en pous de calç. “Molts dels cadàvers que hi havia allí van ser traslladats els anys 50 i 60 al Valle de los Caídos per a ser soterrats”, ens conta Ballester, qui recorda que, en aquella època, “es van cometre uns crims i una vulneració dels drets humans en la zona de Terol de gran magnitud, perquè era una zona franquista”.
El projecte expositiu que acull ara el Consorci de Museus sorgeix arran d’una col·laboració entre la galeria Coll Blanc espai d’art i l’associació Pozos de Caudé de Terol, una entitat que lluita per la recuperació de la memòria històrica i que denuncia la vulneració dels drets humans en aquella zona. “Cadascun dels artistes ha treballat d’una forma poètica per a visibilitzar el que va succeir”, exposa la comissària de l’exhibició. A més, destaca que aquesta és “una exposició pionera” en la recuperació de la memòria històrica també des de la perspectiva de gènere, perquè “les dones han sigut les grans oblidades de la història, tant per ser dones com per ser republicanes”.
“Si recuperem la memòria històrica des de la perspectiva de gènere, entendrem què està passant amb les dones en l’actualitat”, assenyala Ballester, qui explica a Diari La Veu que les dones republicanes representaven el model de dona totalment contrari al franquista. “Eren dones que sabien que podien divorciar-se, ser lliures, es començava a parlar d’avortament, eren dones que podien votar i, per primera vegada, havien sigut elegides ciutadanes; mentre que el model franquista representava l’abnegació, la submissió i la maternitat”, ressalta la comissària de la mostra, qui indica que aquesta posició de les dones republicanes les va fer patir “un escarni molt fort, les obligaven a rapar-se els cabells, a beure’s oli de ricí o a ser assetjades nues pel carrer”.
