Nascut a Tarragona el 1949, Jaume Vallcorba i Plana era doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Josep Maria Junoy i les primeres avantguardes europees.
Paral·lelament, ha estat professor de literatura de la Universitat de Bordeus, l’Estudi General de Lleida (germen de l’actual Universitat de Lleida), la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. A partir de l’octubre del 2004, Vallcorba va decidir deixar la docència i centrar-se únicament en la seua faceta d’editor.
De Monzó a Serés
Amb Quaderns Crema va impulsar una línia editorial molt personal, atractiva i exhaustiva que combinava prosa i poesia, autors catalans i estrangers, amb una especial atenció a clàssics ‘oblidats’ en literatura catalana com Balzac, Edgar Allan Poe, Tolstoi o Fernando Pessoa.
Pel que fa a autors contemporanis, sota el paraigua de Vallcorba han crescut autors ara consagrats com Quim Monzó (del poc èxit de la primera edició ‘d’Uf, va dir ell’ es va passar als supervendes de ‘La magnitud de la tragèdia’ o ‘El perquè de tot plegat’), Sergi Pàmies i els seus llibres de contes per a adults, les primeres obres de Ferran Torrent (L’any de l’embotit, 1992) o el multipremiat Francesc Serés (‘Mossegar la poma’ o ‘Contes russos’).
Autor de nombrosos articles en revistes científiques sobre estètica, les avantguardes artístiques i la literatura medieval, Vallcorba també és autor d’un reguitzell d’assaigs i llibres. Destaquen ‘Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la història d’una estètica’, (1995), Pintors i poetes cubistes i futuristes: una teoria de la primera avantguarda (1986), ‘J. M. Junoy, Obra poètica’ (Quaderns Crema,1984. Acantilado, 2010) i ‘De la primavera al Paraíso: El amor, de los trovadores a Dante’ (2013).
Prèviament al Premi Nacional de Cultura del 2014, Jaume Vallcorba va rebre nombroses distincions com la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’ajuntament de Barcelona (2004), el Reconeixement al Mèrit Editorial de la Fira del Llibre de Guadalajara (2010), la Medalla d’Or de Foment de les Arts Decoratives, al 2001, o el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial, que li va concedir el Ministeri d’Educació al 2002.
