ACN / Alcanar.
Ha passat un any des que les injeccions de gas al magatzem submarí del projecte Castor començaren a provocar més d’un miler de terratrèmols que van atemorir els ciutadans de les Terres del Sénia i més enllà. Amb l’activitat paralitzada arran de l’episodi sísmic i la renúncia a la concessió de l’empresa promotora, Escal UGS, aquest passat estiu, el moviment social contra el projecte Castor i les administracions catalanes avisen, però, que encara queden comptes pendents. El govern espanyol no només descarta, de moment, desmantellar les instal·lacions sinó que podria anunciar en breu una fórmula per compensar l’empresa amb uns 1.400 milions d’euros per la inversió, socialitzant les pèrdues.
La terra ja no trontolla. Les instal·lacions del Castor es mantenen i es mantindran inoperatives a curt i mitjà termini, segons el govern espanyol. Però l’ombra del projecte continua recordant als habitants i les administracions de les Terres del Sénia que encara queden molts comptes pendents per resoldre: des de la negativa de Madrid a procedir al seu desmantellament total -una operació que podria costar 300 milions d’euros- a la resolució de la trama financera i econòmica a partir de la qual es va construir.
I és així com el suposat triomf d’un moviment social, que s’ha passat set anys advertint sobre les nefastes conseqüències d’instal·lar una magatzem de gas submarí a la zona, acaba mutant cap a un regust agredolç. “És una victòria pírrica. És pitjor haver-la guanyat que haver-la perdut perquè els qui l’han perdut s’han posat tots els diners a la butxaca”, resumeix, amb indignació, el portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Evelio Monfort.
La crisi sísmica dels mesos de setembre i octubre de 2013 va acabar convertint-se en el principi del fi d’un projecte que havia nascut i crescut emparat per fosques ombres administratives, polítiques i tècniques. La promotora Escal UGS, en mans majoritàriament del grup ACS, va multiplicar sobtadament en prop d’un 150% la injecció de gas matalàs al subsòl marí i els sismes es van començar a desencadenar poc després posant la por al cos a la població -una quinzena es van poder sentir, arribant fins els 4,2 graus a l’escala de Richter-.
Mesos després els informes encarregats a l’Institut Geogràfic Nacional i l’Institut Geològic i Miner acabarien confirmant aquesta correlació que deixava tocat de mort un projecte al qual, malgrat els 42 tràmits administratius superats i els 1.700 milions d’euros gastats, el govern espanyol mai li va requerir un estudi sísmic previ. La promotora, a qui li va passar per alt l’existència d’una falla activa dins del magatzem, tampoc hauria seguit les recomanacions tècniques per injectar i podria haver incorregut en un càlcul erroni de la porositat de l’antic jaciment petrolífer que la multinacional Shell va explotar fins a finals dels anys 80.
Acord a l’ombra
Brandant la clàusula de la concessió aprovada el maig de 2008 pel govern del PSOE, que li garantia el retorn de la inversió si renunciava a la concessió malgrat haver incorregut en negligència o actitud dolosa, l’ACS de Florentino Pérez va decidir al juliol tirar la tovallola per acabar trucant a la porta de l’Estat i, així, poder retornar els diners als inversors que havien finançat l’obra amb 1.400 milions d’euros a través d’una emissió de bons patrocinada pel Banc Europeu d’Inversions (BEI) -que hi va destinar 500 milions de diner públic comunitari- amb el 30 de novembre com a data límit. Pel camí han quedat encara els resultats dels informes tècnics encarregats a la Universitat d’Stanford i al Massachusetts Institute of Techonology.
L’acord que hauria de certificar finalment aquesta compensació, negociat completament a l’ombra, podria passar pel consell de ministres durant les pròximes setmanes. ACS rebria els 1.400 milions d’euros en una operació que recorda a la de la també frustrada central nuclear basca de Lemóniz i en la qual participarien alguns dels bancs que havien de finançar inicialment el Castor. Les pèrdues d’aquest negoci s’acabarien socialitzant, indemnitzant la constructora amb un crèdit i traslladant el seu retorn de forma diferida durant 20 o 25 anys amb càrrec al rebut dels consumidors de gas. Per la seua banda, la companyia Enagás, gestor tècnic del sistema gasista, assumiria el manteniment de la infraestructura, que el govern espanyol es resisteix a desmantellar.
Segons Monfort, la suma de tot aquest joc d’encaixos, compensacions i interessos financers podria acabar disparant el cost total del projecte fins a uns 3.000 milions d’euros. Exigir responsabilitats a tots aquells que el van autoritzar i executar però, sobretot, evitar que tot plegat repercutisca en la mateixa societat és el gran objectiu que s’ha traçat en aquests moments la Plataforma. El BEI continua estudiant la queixa que l’entitat va presentar pel finançament del projecte Castor amb els eurobons. Un acord entre el govern espanyol i la companyia de Florentino Pérez podria acabar enterrant també definitivament l’atribució de responsabilitats pel nyap.
‘No afluixarem’
“No estem disposats a afluixar amb aquesta perspectiva. Hem de continuar lluitant. Tenim adhesions internacionals i continuarem demanant a la gent el seu suport. Tot i que ens vulguen fer creure que està solucionat, això no aguantarà: la gent que hem patit els desastres no podem pagar”, sosté Joan Ferrando, president de la Plataforma. El pròxim divendres 26, Alcanar i el projecte Castor seran la primera etapa del Primer Volt Oligotòxic que la Xarxa per a la Sobirania Energètica organitza per denunciar els impactes de projectes dins del model actual de producció d’energia.
I, malgrat tots aquests episodis, tant l’Ajuntament d’Alcanar com el Govern de la Generalitat encara esperen que el Ministeri d’Indústria els informe directament, malgrat les reiterades reclamacions formals i les denúncies judicials presentades. “Un any després tenim l’avantatge que l’activitat ha parat i els terratrèmols no han tornat a succeir. Una mica hem tornat a la normalitat, a la calma i l’alarma social ha desaparegut. Aquesta és la nota positiva. Però per la resta és el mateix que els últims anys: una administració estatal que en cap moment ha tingut cap delicadesa, sensibilitat o complicitat amb les administracions locals afectades. Continua tot igual: opacitat i manca de comunicació totals”, apunta l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat.
Montserrat va, però, encara una mica més enllà i creu que cal enterrar definitivament el projecte per evitar futures temptacions de reviure el projecte. “En una situació d’inactivitat molt de temps, en un entorn corrosiu com el mar provocarà problemes de manteniment i uns costos importants per una cosa que, tarde més o menys, s’ha de desmantellar . La prioritat és desmantellar: així evitem que en algun cicle electoral algú tinga la lluminosa idea de posar-la en marxa i provocar terratrèmols”, afegeix.
Satisfeta pel tancament de la planta, la Generalitat segueix reclamant no només la informació que se li va negar sinó també que s’execute el desmantellament. La seua denúncia continua viva dins les diligències obertes d’ofici per la Fiscalia de Medi Ambient de Castelló, que en breu s’haurà de pronunciar sobre possibles responsabilitats penals pel cas. “Estem satisfets perquè ha tancat i hem demostrat que quan anem tots a una aconseguim en part la raó i estarà aturat. Però això no ho pararemfins el desmantellament total de la planta. Continuarem amb els ajuntaments i la Plataforma per veure com ho accelerem”, apunta el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, que rebutja també explícitament la intenció del govern espanyol de socialitzar les pèrdues.
