RedactaVeu / València
El Mural aporta dades de lectura i de producció; s’acosta a algunes editorials per veure com funcionen; recomana nous títols per a l’estiu on hi ha una eclosió del gènere de novel·la negra com és el cas de la darrera de Xavier Aliaga ‘Dos metres quadrats de sang jove’ o ‘La Cara B’ de l’escriptora i periodista Esperança Camps que acaba de ser nomenada Consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears.
El Mural conversa amb Ferran Torrent a l’emblemàtica Estació del Nord de València. L’escriptor de Sedaví que ja va fer abans de la crisi, una trilogia sobre el modus operandi de la corrupció, ara en prepara una altra post crisi que comença amb el seu últim llibre, ‘Un dinar un dia qualsevol’ i ho fa amb la capacitat de l’observador que es mira el món de manera independent, i per tant crítica, davant qui estiga al govern, siga qui siga.
El Mural també dóna veu a un dels joves de la nova remesa d’escriptors valencians. Joanjo Garcia, amb ‘Aquell Agost amb punt final’; el veterà periodista Adolf Beltran presenta l’obra ‘Stribord’; hi ha dues obres inèdites sobre Joan Fuster editades per Denes i una de clàssica amb plena vigència, ‘El llibre de les bèsties’ de Ramon Llull adaptada per Roc Casagran; i per als més menuts de la casa també hi ha prescripcions poètiques i literàries.
El primer llibre literari imprès a la península Ibèrica es va publicar a la ciutat de València l’any 1474 i en valencià. Es tracta de l’obra mariana ‘Obres o trobes en Lahors de la Verge Maria’ que inclou quaranta-cinc poemes escrits per diferents autors pertanyents a distintes classes socials que van concórrer a un concurs convocat pel virrei Lluís d’Espuig. L’obra és un retrat sociològic i literari de l’època tal i com explica el catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, Antoni Ferrando, qui es doctorà amb una tesi sobre els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX. Uns concursos que formaven part de la vida social i que es feien per diversió i lluïment.
El professor Ferrando ens situa les Llaors a la Mare de Déu en un moment d’esplendor cultural al Regne de València: el nostre segle d’or. València era la primera ciutat d’Hispània i la cinquena d’Europa com a capital econòmica i cultural. Aquest primer llibre imprès amb l’invent de Gütemberg va expandir el negoci de la impremta. D’aquest llibre incunable es conserva un únic exemplar al món custodiat a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.
‘Obres o trobes en Lahors de la Verge Maria’. Una invitació a recuperar la normalitat cultural que tenia el nostre país fa sis segles
En El Mural s’exposa amb dades quina és ‘la normalitat’ en la indústria de les lletres en ple segle XXI. Jesús Figuerola, president de l’Associació d’Editors del País Valencià fa un balanç positiu: hi ha 60 editorials que tenen una activitat significativa, de les quals, 30 editen en valencià. En el darrer any s’han publicat 900 títols en la nostra llengua i s’està produint un fenomen interessant: el naixement de microempreses, editorials menudes i molt professionals com és el cas de Sembra Llibres, Llibres de la Drassana o Balandra. Tot i això, els índex de lectura no acompanyen a la proliferació editorial. Un dels reptes del nou govern valencià, és bastir un pla integral de foment del llibre i la lectura que siga perdurable en el temps.
El jurat dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians en l’edició número XXV, ha lliurat recentment els guardons que reconeixen les millors obres d’autors valencians publicades en llengua catalana durant el 2014.
Sense uns mitjans de comunicació públics com cal, El Mural d’Escola Valenciana vol fer-se ressò d’aquest esdeveniment cultural.
Escoltem alguns moments de la gala amb Teresa Broseta, premi de literatura juvenil per la novel·la Cor d’elefant (Ed. del Bullent); Manuel Baixauli, premi de narrativa, per l’obra La cinquena planta (Ed. Proa); i Joan Navarro, premi de poesia pel volum O: llibre d’hores (Ed. 96).
Els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians els convoca l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des de 1991. Ara per ara, s’han erigit com uns dels guardons més importants a casa nostra. Un dels moments més emotius d’El Mural és la intervenció de ‘l’activista de la poesia’ Marc Granell, rebent l’homenatge i l’estima dels seus companys a través de l’acció de gràcies, en el sentit profà del terme, que li dedica la poetessa Maria Josep Escrivà. La música de Rafa Xambo interpretant els versos agredolços dedicats a València ‘Madinat-at-turab-‘ tanca aquest Mural de lletres engrescador.
