Les diferents organitzacions que demanen la suspensió del projecte de revisió del pla hidrològic recorden que “la publicació del Pla 2009-2015 es va fer tan sols fa un any, en juliol de 2014, amb una retardament de 4 anys i mig”. Aquell procés, segueixen recordant, “va ser criticat pels continus incompliments respecte al que fixava la Directiva Marc de l’Aigua, en aquest cas la urgència per la seua aprovació, a més de no haver-se pogut avaluar les mesures que s’adoptaren per l’assoliment dels objectius del pla recentment aprovat, impedeix la participació de les comunitats autònomes i representants dels municipis, donat els canvis polítics que s’han produït i la impossibilitat d’un estudi seré i tranquil d’un pla que marcarà els pròxims 6 anys de planificació hidrològica”.
Les sis organitzacions vinculades amb l’ecologisme esgrimeixen una sèrie de raons per demanar la suspensió del projecte de revisió del Pla Hidrològic 2015-2021. Aquestes indiquen hi ha un “incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua com reiteradament denuncien les organitzacions ecologistes i col·lectius socials tant públicament com davant els tribunals nacionals” i recorden que hi ha interposat un recurs per Ecologistes en Acció al Tribunal Suprem contra l’aprovació del Pla Hidrològic 2009-2015 de la demarcació del Xúquer, el qual està encara pendent de resolució. També afirmen que hi ha una “vulneració del principi legal de la Llei d’Aigües sobre participació efectiva en la fase de consulta pública” la qual justifiquen recuperant la publicació al BOE, de 30 desembre de 2014, on diu que “es va iniciar per un termini de 6 mesos el període de consulta de documentació i presentació pública d’al·legacions”.
Imatge d’un tronc en aigües del riu Xúquer. Foto: Ruben Pascual.
Les organitzacions denuncien que “els resultats del procés electoral del 24 de maig del 2015 a les comunitats autònomes d’Aragó, Castella-la Manxa i País Valencià, així com a tots els municipis que s’hi inclouen, han suposat un canvi dràstic en el mapa electoral, que a 30 de juny de 2015, data límit per a la presentació d’al·legacions, encara no havia permès, tenint en consideració els terminis legals, la total constitució de les institucions i la designació dels corresponents responsables públics en els òrgans de govern”. Per tant, malauradament, segueixen denunciant “aquesta circumstància ha privat als nous representants democràticament elegits a les urnes, que formaran part del Comitè d’Autoritats Competents que ha d’aprovar el nou projecte, d’exercir el seu dret a formular les consideracions i al·legacions pertinents, vulnerant d’aquesta manera greument la voluntat expressada pels ciutadans”.
També indiquen la condició “d’il·legalitat del document sotmès a consulta pública com a conseqüència de la sentència del Tribunal Suprem, en la qual s’estima parcialment els recursos contenciós-administratius interposats per les representacions de la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó, l’Alacantí i Consorci d’Aigües de la Marina Baixa i de la Comunitat General d’Usuaris del Canal Xúquer-Túria”, aleshores declaren “la nul·litat de la disposició final 1a i de l’apartat primer de la disposició final 3a del Reial Decret 255/2013, sobre la delimitació territorial de la Conca Hidrogràfica del Xúquer i de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer”.
Riu Magre al seu pas per l’Alcúdia.
Com a conseqüència d’aquests fets, titllen el període i el procés de “foscor i falta de transparència del nou projecte de Pla Hidrològic”. Ja que segons els sotasignats “no és de rebut que en l’art. 13.1 de la Normativa s’esmente una disposició transitòria del Reial Decret d’aprovació del pla hidrològic, que segurament limitarà l’abast de l’aplicació dels cabals ecològics que s’aproven, quan aquest esborrany de Reial Decret no formava part de la documentació que s’ha sotmès a informació pública i és desconegut per al públic, encara que segons sembla no ho és per als redactors del projecte de Pla Hidrològic que coneixen la seua redacció i abast”.
I, per últim conclouen que “s’està tramitant alhora la modificació del Reial Decret pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, en matèria de gestió de riscos d’inundació, cabdals ecològics, reserves hidrològiques i vessaments d’aigües residuals, qüestions totes que afecten de forma substancial a les determinacions dels Plans Hidrològics. No sembla lògic que es modifiquen les regles del joc mentre s’estan tramitant els Plans Hidrològics”.
Per tot plegat les organitzacions signants han demanat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la suspensió de la tramitació, per a permetre l’estudi de la normativa a les Comunitats Autònomes i municipis representats i per altra part per aclarir les distintes incògnites plantejades. “L’aprovació precipitada del Pla Hidrològic 2015-2021, en un intent d’uniformització de totes les demarcacions per part del Ministeri, suposaria que el pla estaria viciat en origen pel seu contingut, per la falta de participació i pels avatars administratius”, conclouen en la demanda.
