Diari La Veu del País Valencià
Un concert solidari amb cinc activistes del 15-M reuneix 4.500 persones a València
Enric Llopis / Rebelión

Set bandes musicals, un centenar de voluntaris, grups de murga i Muixeranga i un públic majoritàriament jove es van sumar a l’acte de solidaritat amb cinc activistes del 15-M, condemnats a penes de més d’un any de presó i multes per un mínim de 9.000 euros (a les quals han d’agregar-se interessos i costes processals), pels fets ocorreguts fa quatre anys durant la investidura de l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. L’objectiu del concert va ser recaptar fons per contribuir al pagament de les multes, advocats i indemnitzacions als agents de la policia.

La sentència del 26 de juny del Jutjat penal número sis de València va condemnar Jesús V., Miguel P., María G., Pau T. i Jeroni C. per delictes, segons els casos, d’atemptat contra agent de l’autoritat, resistència i lesions als policies. Els advocats dels activistes han recorregut la fallada judicial davant l’Audiència Provincial de València, que està pendent de resolució.

El 9 de juny de 2011, dia de la investidura de l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, dos grups d’aproximadament un centenar de persones es van concentrar a l’entorn de les Corts autonòmiques per protestar contra la corrupció. En la convocatòria, del 15-M, es feia una crida al fet que els manifestants assistiren amb vestits i amb entrepans de pa i xoriço. La concentració va acabar amb càrregues policials i detencions en el carrer Navellos, molt prop de la seu parlamentària.

En el comunicat fet públic a l’inici del concert, es va demanar l’absolució dels cinc activistes. “Volen induir a la por, a María, Jesús, Miguel, Jeroni i Pau se’ls ha condemnat per denunciar la corrupció política i la manipulació policial”. El manifest va carregar contra la ‘Justícia’, per estar ‘en mans del PP’ i ‘creure cegament en la paraula dels cossos policials’. “Com pot la Justícia arruïnar la vida de cinc persones? Condemnades a presó injustament, amb grans multes i indemnitzacions a la policia, i antecedents penals que podran marcar la seua vida i trajectòria professional”.

Un concert de sis hores dóna lloc a ‘punts’ d’eufòria, moments de baixó i períodes de tranquil·litat i ‘bon rotllo’. El primer punt àlgid es va produir amb la irrupció en escena de ‘La Gossa Sorda’, grup de Pego nascut en 1997, que barreja ritmes de ska, rock, reggae i punk, però també de música mediterrània i instruments com la dolçaina. A l’esplanada dels Jardins de Vivers, ja repleta de públic, grups de joves s’acostaven ràpidament a l’escenari per ballar cançons, reivindicatives i en català, com ‘La Polseguera’, títol de l’últim disc. Toni Mejías, ‘Nega’ i Bokah, el trio que forma ‘Los Chikos del Maíz’, van començar la seua actuació d’un salt, amb molta força i sense preàmbuls. Després de col·locar una bandera republicana a l’escenari, van fer que el públic visquera i es barrejara en les lletres del seu rap.

Cantaven els rapers “No más muerte. Ninguna agresión imperialista. No más muerte. Ninguna agresión racista. Ahora grita cabrón…”. ‘La estanquera de Saigon’, responia el cor de veus (títol també de l’últim disc, llibre inclòs, del grup). ‘Los Chikos del Maíz’ van ponderar la labor de la PAH-València i van recordar la protesta convocada el dilluns 28 de setembre en la delegació del Banc d’Espanya, per demanar una solució al desnonament de Rosa Martínez, de 70 anys, amb una minusvalidesa del 72% i uns ingressos de 327 euros al mes. En la vespra de les eleccions catalanes, van demanar el vot…per a ‘Eskorbuto’.

Els nou integrants de ‘Funkiwis’ van anunciar en la pàgina de Facebook la seua presència en “una nit de lluita amb els instruments i la música com a única arma”. Volien denunciar que la justícia “s’ha posicionat a favor dels de sempre…”. Al febrer de 2012 va nàixer aquest grup que combina el funk amb altres estils (rock, metall, disc, rap o reggae), nou mesos després van editar el seu primer disc (‘Sírvase su copa aquí’) y en 2014 ‘Nadie al volante’. En menys d’un any van aconseguir una primera meta: tocar en el festival Vinya Rock-2013. El Reggaecore és una mescla de ska, reggae, funk i hardcore, però també és l’estil de ‘Mafalda’, banda de ‘música combativa’ que ha editat dos discos: ‘Música basura’ i ‘Nos deben una vida’. Els temes de ‘Mafalda’ van colpejar, amb ràbia i estridència, les estructures de l’escenari i la tranquil·litat de la nit.

Va actuar així mateix el grup ‘Skatuttipresto’, de Godella que va començar a tocar fa cinc anys i el març passat va estrenar ‘Sintonía colectiva’. Aquesta banda de deu joves, entre 18 i 23 anys, reconeix que els agrada “el directe, l’espontaneïtat, la música i la incertesa; els ritmes festius i reivindicatius”. En 2015 ‘VaDeBo’ ha publicat el disc ‘Travesses’, tal vegada inspirat en els artistes que agraden a aquest grup de València amb dos anys de recorregut: ‘Obrint Pas’, Bob Marley, ‘Zoo’, ‘Auxili’ o ‘La Gossa Sorda’. Defineixen la seua música, igual que ‘Mafalda’, com de combat, i en les cançons fusionen ska, rock, reggae, hip-hop i punk. Una altra banda musical que va tenir el seu espai en el concert va ser ‘Offbeaters’, els qui van tocar amb el seu marxamo ‘Early Reggae’. Es qualifiquen com “una banda de descerebrats addictes als sons jamaicans”, però també al vinil, la música soul i la cervesa. En el seu primer LP, ‘The time is now’, van compondre quatre cançons en vinil i van llançar 500 còpies.

Aquesta informació ha sigut publicada Rebelión. (Llicència Creative Commons). Traducció: La Veu del País Valencià.

Comparteix

Icona de pantalla completa