La declaració de l’excoordinador de l’Institut Geològic i Miner (IGME), Jesús Goméz de las Heras, obrirà les compareixences dels imputats en la investigació del projecte Castor davant el jutjat número 4 de Vinaròs aquest dilluns al matí. De las Heras, principal responsable de l’informe geològic que va servir per atorgar la concessió estatal al projecte l’any 2007, serà el primer dels quatre tècnics de l’organisme imputats que declara en les diligències prèvies per participar en la confecció d’aquest document. José Antonio Fernández ho farà dimarts i Roberto Rodríguez, dijous. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia es concentrarà a les portes del jutjat per exigir responsabilitats.
No és el primer cop que de las Heras és imputat judicialment per emetre un controvertit informe en el marc de l’autorització de projectes que han acabat produint nefastes conseqüències ambientals o per a la seguretat de les persones i el seu entorn. Va ser el mateix tècnic qui va donar per bo, a petició de la Junta d’Andalusia, un informe tècnic que garantia l’estabilitat de la bassa d’Aznalcóllar dos mesos abans que acabés rebentant i inundant de residus tòxics el riu Guadiamar i el parc nacional de Doñana. L’Audiència de Sevilla va acabar arxivant el cas.
En aquesta ocasió, l’excoordinador de l’IGME compareixerà davant del titular del jutjat número 4 de Vinaròs, aquest dilluns a dos quarts de deu, com a principal responsable –i signant- de l’informe geològic que el govern espanyol del PSOE va utilitzar per atorgar la concessió administrativa al projecte Castor, un any i mig abans que superés l’avaluació d’impacte ambiental. En el document, de las Heras havia d’analitzar si, des del punt de vista geològic i sismòlògic, el magatzem era apte per a injectar-hi el gas natural previst.
L’organisme estatal assegurava, assumint fil per randa els plantejaments de l’empresa promotora Escal UGS, que l’estructura oferia un marge de seguretat molt ampli. L’estudi, a més, descartava la possibilitat de reobertura de la falla oriental d’Amposta, que tancava el magatzem. Malgrat que la concessió administrativa es basava, en bona mesura, en aquest document, de las Heras i els seus tècnics van arribar a admetre que no disposaven de coneixements sobre els controls que s’havien de seguir durant el procés d’injecció del gas i recomanava que es comprovés la validesa del model durant aquestes operacions.
El resultat de les injeccions efectuades per Escal UGS durant l’estiu i la tardor de l’any 2013 va acabar deixant un rastre de més d’un miler de terratrèmols a la zona, després d’incrementar de forma sobtada els cabals de gas a principis de setembre. Ho van fer per sobre del límit recomanat, segons l’IGME va acabar reconeixent en un informe del passat 2014. En aquest mateix document, fins i tot, l’ens estatal va acabar localitzant i batejant una falla dins mateix del magatzem que de las Heras i els seus tècnics –que per elaborar l’informe no es van desplaçar a la zona- van ser incapaços de veure.
A banda de de las Heras, aquesta setmana declararan al jutjat número quatre de Vinaròs José Antonio Fernández, dimarts a dos quarts de deu, i Roberto Rodríguez, dijous a la mateixa hora. Pendents de citació es troben encara l’exdirector general de l’IGME, José Pedro Calvo. També està imputat per aquest informe l’exdirector general d’Energia i Mines, Jorge Sanz. A tots ells se’ls atribueix un suposat delicte de prevaricació ambiental.
En totañ, el jutge de Vinaròs va imputar el passat gener divuit persones, entre els quals es troben també l’empresa exconcessionària Escal UGS, el seu president, Recaredo del Potro, i la resta del consell d’administració –set directius més espanyols i canadencs-, en aquest cas, per delicte ambiental. També cinc funcionaris del Ministeri de Medi Ambient i el d’Indústria per suposada prevaricació ambiental, a més del mateix Sanz, arran l’aprovació de l’autorització administrativa i reconeixement d’utilitat pública del projecte, incloent la declaració d’impacte ambiental. Del Potro i Escal UGS, així com diversos funcionaris, havien qüestionat la competència del jutjat vinarossenc per intentar traslladar el cas als jutjats de Madrid.
La Plataforma exigeix responsabilitats
Amb motiu de l’inici de les declaracions judicials, la Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia ha convocat una concentració a les portes del jutjat vinarossenc aquest dilluns a partir de les nou del matí. El president de l’entitat, Joan Ferrando, espera que el procediment judicial deixi clares les injustícies que s’han produït, depuri responsabilitats i permeti indemnitzar els afectats. Al seu parer, el desenvolupament del projecte no només es va fer molt malament, sinó també molt il·legalment.
Els representants de la Plataforma –que ha sol·licitat permís per a la protesta a l’Ajuntament de Vinaròs- desplegarà una pancarta amb el lema No pagarem el seu fracàs, al·lusiu al nyap tècnic i a la indemnització de 1.350 milions d’euros aprovada pel govern espanyol del PP a favor de l’empresa de Florentino Pérez després de renunciar a la concessió. Donarem testimoni que la gent del territori continua expectant i volem que es desmantelli, ha argumentat Ferrando.
