Eduard Ferrando / Baix Segura.
La situació que viu la nostra llengua a les comarques del Sud del nostre país és sobradament coneguda. Un context que fa que la supervivència del valencià en aquesta zona siga cada vegada més complicada, si no és per la tasca que fan algunes entitats com El Tempir o els professors de valencià que cada dia s’enfronten a la seua feina sabent que la major part del que trobaran eixe dia a l’aula és rebuig. No ajuda tampoc, com diu el president d’El Tempir en un article publicat el dia 18 de febrer en aquest diari, que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) separara els territoris de la nostra terra entre els que tenen predomini en l’ús de la llengua o no, ni tampoc la deixadesa amb què les institucions han afrontat tot aquest tema.
Des de La Veu mantenim ferm el compromís de difondre totes aquelles accions que vagen a favor de defensar el valencià en tot el nostre territori. Per això, a més de destapar casos de discriminació lingüística, o fer d’altaveu d’entitats de defensa de la llengua com el mateix El Tempir entre d’altres, volem destacar un comunicat que ens ha arribat per part de l’Assemblea del Professorat de Valencià del Baix Segura, que denuncien mitjançant l’escrit que podeu llegir ací mateix, una situació increïble mentre treballen cada dia en l’educació de l’alumnat del nostre país.
Interessats per la iniciativa ens vam posar en contacte amb ells i d’ací la breu entrevista que els reproduïm tot seguit i que fa palesa la manca de suport que hui dia tenen aquests professionals de la llengua:
1. Per què aquest comunicat ara?
Som un grup de professors i professores de Valencià del Baix Segura. Estem anys vivint dins de l’aula situacions de conflicte permanent i de discriminació lingüística contínua, d’exclusió d’una part de l’alumnat i d’incoherència pedagògica. Tot plegat, ha creat una situació insostenible que ha desembocat en la necessària i innegable resposta per part del Professorat. Fa més de 30 anys que estem fent la feina ben feta i apaivagant un conflicte imposat a les aules que no ens pertocava assumir però ens hem deixat la pell i hem actuat per damunt de les nostres competències com a professors de llengua. I hem estat sols, molt sols, davant d’una situació apartheid que ens demanava, dia a dia, un esforç extra de formació i creativitat que ha fet que el conflicte no haja eixit gairebé de les aules. El conflicte es creava entre quatre parets i entre quatre parets i un desgast corrosiu personal se solucionava. Però ja n’hi ha prou: el sud ha trencat el silenci.
2. Quina és la situació que viviu cada dia als vostres centres?
La situació del valencià als centres educatius del Baix Segura depén, en certa manera, de la implicació del Departament i de la resposta de la Directiva. En cada centre es gestiona com “bonament” es pot. Sovint hi ha realitats on el Departament té una bona disposició de gestionar el conflicte i no sempre es troba amb el vent a favor dins de la Comunitat Educativa. Si bé, tots compartim una lamentable realitat amb la qual convivim dia rere dia i que podem resumir en els nou punts següents.
1. Podem tenir en una classe de 29 alumnes, 17 alumnes que són exempts de l’assignatura de Valencià.
2. Quan arriba l’exempció des de Conselleria a la meitat de curs, la Programació Didàctica d’aula feta pel Departament de Valencià per als alumnes exempts es desmunta en el matí en què arriben les cartes amb les paraules EXEMPCIÓ ACCEPTADA. A partir d’aquest moment, tot és fum.
3. Recordem que el motiu lingüístic i pedagògic més important perquè et concedisquen l’exempció és el fet d’estar empadronat al municipi.
4. Alguns pares gestionen el teu treball d’aula i la Directiva, en el millor dels casos, mira cap a un altre costat obligant els seus fills exempts a “hacer los deberes en la clase de exención”.
5. Gestionar i reorganitzar el grup dels exempts, suposa un conflicte d’organització per als Centres.
6. Estàs obligat a ser el millor professor de tots perquè, si no, el conflicte encara s’agreuja més.
7. El valencià es troba en desigualtat respecte a la resta de llengües. Sovint s’oblida que és una assignatura instrumental, fins i tot.
8. Els alumnes són valencians de segona fila. Estan en desigualtat respecte a la resta de companys del País Valencià.
9. Tot plegat fa que hi haja constants conflictes amb tota la Comunitat Educativa.
3. És possible acabar amb l’exempció?
No, no el curs vinent. L’exempció no és un botó que s’encén i s’apaga amb un sol clic perquè subjau un entremat molt més complex en què hi juguen molts actors que no podem deixar de banda. Però també és cert que s’ha arribat a aquesta situació per culpa de no saber entendre què és una societat plurilingüe, voler traure profit polític d’un conflicte i sobreprotegir les zones castellanoparlants fent veure que el valencià és una amenaça en lloc d’un element cultural que suma, mai resta. Al remat, s’ha volgut pal·liar un conflicte que no ha fet més que créixer. Per què la llengua ha d’assumir un rol que no li pertoca?
4. Què cal per millorar la situació de la llengua a la comarca?
Construir una societat en un desert és molt complicat. Hi ha molt de marge de millora perquè tot està per fer. Però sí podem partir de la voluntat de voler avançar, de voler construir un procés de normalitat lingüística i de no atacar els drets lingüístics de la gent que en té voluntat. Perquè millorar la situació lingüística a la comarca no implica no només eliminar l’exempció sinó també reobrir els mitjans de comunicació que ens han tancat, Canal 9 i TV3 (eines vitals i cohesionadores del procés de normalització d’una llengua, motiu pel qual l’anterior govern va ordenar tancar-los); no posar en constant debat el requisit lingüístic dels filòlegs a les Universitats; que els ajuntaments acomplisquen la Llei dÚs i fomenten el valencià, i un llarg etcètera que tot plegat faria millorar no només la situació de la llengua al sud, sinó també a tot el País.
Tot és possible, tot està per fer.
Al PDF adjunt podeu consultar les propostes per gestionar i acabar amb l’exempció.
