RedactaVeu / València.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha reunit hui més de 200 persones per a debatre sobre llengua i cultura popular en l’àmbit de l’esport i dels jocs tradicionals valencians, dins d’una jornada que ha inaugurat el regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, i el president de l’AVL, Ramon Ferrer, que ha tingut lloc en el Centre Municipal de Joventut Algirós.
Els jocs populars són aquells que estan molt lligats a la realitat del poble pla, i que al llarg del temps han passat de pares a fills. En canvi, l’esport necessita d’unes regles concretes i fixes, està institucionalitzat i quasi sempre suposa una competició amb un mateix o amb un grup de persones, segons ha explicat en la seua ponència Josep Lluís Doménech, coordinador de la jornada i membre de l’AVL.
La pràctica del joc afavoreix el desenvolupament d’algunes àrees, com ara l’afectiva, la motricitat global, la intel·ligència, la imaginació, l’agilitat manual, la creativitat i la sociabilitat, entre altres. Igualment, els esports i els jocs tradicionals, considerats com elements de la cultura popular, van indissolublement lligats a la llengua, si bé en molts casos, com s’ha manifestat en diferents intervencions, el vocabulari específic desapareix per la falta d’us.
Públic assistent a la jornada. Foto: AVL.
Jocs populars com a alçar la pedra, birles o bitlles, el canut, les carreres de sacs, la corda, les cucanyes, el mocador, el pollet anglés, el rogle, la gallineta cega, la trompa, el catxerulo, pic i pala o el sambori formen part de la memòria de generacions de valencians, però “el fet que el joc desaparega, com a conseqüència dels canvis socials, provoca que el ric vocabulari que els integrava deixe d’utilitzar-se”, ha explicat el professor Joan Ortí.
El joc de pilota, la columbicultura i altres esports tradicionals són el millor exemple i testimoni del ric patrimoni cultural i lingüístic valencià. La seua terminologia s’ha conservat al llarg del temps i hui és un valuós tresor que cal protegir i projectar a la societat valenciana. En paraules de Ramon Ferrer, la llengua i la cultura popular estan en les nostres arrels com a poble, un llegat que, en alguns casos, ha arribat a nosaltres ple de vida i en plena vigència.
