Xavier Pérez / Madrid.
Des de fa mesos la societat civil, encapçalada per l’Associació de Juristes Valencians i també pels grups polítics, a través d’aprovacions de mocions en ajuntaments, clama en favor del dret civil valencià i per la retirada per part del Govern espanyol dels recursos d’inconstitucionalitat en contra de les lleis aprovades en lúltim estatut d’autonomia.
Ara, el grup Compromís en el Congrés dels diputats, ha presentat un Proposció No de Llei (PNL) per a exigir al retirada dels recursos de Govern que té presentats contra les normes del dret civil valencià.
El diputat Enric Bataller ha explicat a La Veu que “és ja insuportable aquest atropellament per part de l’Estat espanyol contra el nostre autogovern. El Congrés dels diputats ha de donar l’espenta definitiva per a la retirada dels recursos davant el Constitucional”.
Cal recordar que el dret civil valencià és una de les icones més singulars de l’autogovern valencià que data del segle XIII, amb l’atorgament dels Furs per part de Jaume I als valencians. Aquest ‘modus vivendi’ es va trencar de sobte en 1707 després del Decret borbònic de Nova Planta amb la derogació dels Furs i la imposició de les lleis castellanes a l’antic Regne de València.
Un possible pronunciament en contra del TC contra part del sistema legal valencià tindrà conseqüències molt importants en la vida quotidiana de les persones i de les famílies, especialment pel que fa al règim econòmic matrimonial o la custòdia compartida.
Sens dubte, la més evident serà que els valencians que contraguen matrimoni tornarien a regir-se per defecte pel règim de guanys, en lloc del de separació de béns instaurat en 2008.
